2/6/08

GESTIÓ PRIVADA

Des de fa alguns anys ha anat guanyant terreny la idea de que els servicis públics són gestionats ab major eficàcia per la iniciativa privada, un axioma que va ser esgrimit en un primer moment per un neoliberalisme obsessionat per reduir a la mínima expressió el paper dels organismes públics en l'economia de mercat, però que ha sigut adoptat quasi inconscientment per tot l'espectre polític.

Si bé és cert que la privatització d'alguns servicis com la sanitat encara és vista com una agressió a l'estat de benestar i contínua provocant la rebel·lió de la ciutadania, per poc que ens fixem al nostre voltant, nos en adonarem que gradualment la gestió privada ha assumit el control de gran part de les funcions dels nostres ajuntaments, verdader conillet d'indies en què s'experimenta ab les reaccions que provoca en els administrats la gradual deserció de l'administració pública.

L'arreplega de fem, la neteja de carrers, la gestió dels centres culturals, piscines municipals, organització d'esdeveniments i un llarg etcètera, constituïxen autentiques puntes de llança de la privatització de la responsabilitat pública i de la labor dels polítics, que han arribat a donar per bo el principi, dimitint de la seua pròpia obligació; de tal manera que independentment del color del partit que governe, contínua deixant-se en mans de la iniciativa privada la gestió d'estos servicis i es contínua buscant la manera d'assignar-los uns altres de nous com ara les televisions locals.

No és estrany trobar-se ab algun responsable polític que ens venga les bondats del sistema i ens explique que l'empresa privada és capaç de gestionar els recursos públics ab major eficàcia i a més guanyar diners ab l'operació. Es més, segur que coneixem a més d'un que s'apuntaria el primer a una manifestació en contra de la privatització de la gestió de Canal 9 o d'un hospital públic, alhora que firma com a alcalde la contracta per a la gestió de la piscina municipal, tot això sense percebre que està caient en la major de les contradiccions.

Hem estat tant de temps rebent els missatges interessats en contra de l'administració pública, dels funcionaris i dels gestors polítics, que no hem percebut que la raó fonamental per la que votem a aquells que han de governar-nos és precisament la seua possible capacitat per a gestionar els béns i servicis públics, i que si no són capaços de fer-ho ab eficàcia, diligencia i economia, no són dignes de rebre el nostre vot.

Si l'única diferència que percebrem com a ciutadans al canviar de signe el govern del nostre municipi, és el canvi de les empreses que aconseguisquen les contractes municipals, tal volta siga millor que es presenten directament estes empreses a les eleccions i aixina podrem votar als qui realment gestionen els nostres recursos.

Diu un refrany valencià, “dic fill, entén-te nora”, açò que és ara tan visible en els ajuntaments va calant com a pluja fina en l'administració autonòmica i a no tardar, l'única obligació dels consellers serà firmar les contractes dels que exerciran el seu paper des del consell d'administració d'alguna gran empresa.
Encara podem marcar la diferència.