5/6/08

¡AIXINA COM NO S'OFEGEN!

Esta és, ab diferència, la frase que més he escoltat durant els últims dies. Una frase pronunciada per infinitat de gent de tota condició, edat, sexe i ideologia, que després d'haver vist les imatges d'un riu Ebre desbordat al seu pas per Saragossa, han alliberat per fi el ressentiment que portaven dins.

És evident que el missatge tantes voltes esgrimit contra els nostres veïns aragonesos ha anat prenent cos en la nostra societat fins a adquirir vida pròpia, i la tradicional solidaritat ab els afectats per qualsevol desgràcia que enorgullix al nostre poble ha desaparegut per complet si d'ells es tracta.

Tanta manipulació dels sentiments, ha aconseguit substituir el cor per les vísceres en un poble, el valencià, que és capaç de commoure's pels desbordaments de l'Ebre si es produïxen a Logronyo i alegrar-se per les inundacions provocades per este mateix riu si lo que s'ha negat són les instal·lacions de l'Expo de Saragossa.

Càbria esperar que esta rivalitat malsana fora patrimoni dels més acèrrims seguidors del règim instal·lat en el Palau de la Generalitat, però no, este odi ha aconseguit la transversalitat i s'ha estés per totes les capes de la nostra societat per igual, convertint-se en un element més dels que ens cohesionen i vertebren. ¡Ens volen llevar l'aigua! s'ha cridat tantes voltes que pareix un crit de guerra tribal, el nostre propi crit de guerra i davant del seu so acudim tots ab la mateixa eficàcia que ho faríem si sentírem les campanes tocar a foc.

Però no correguem a buscar el assot per a fustigar-nos i expiar les nostres culpes. Si ací hem sigut víctimes de la irracional propaganda governamental, si hem acumulat rancor contra el veí que no vol compartir ab nosaltres el líquid element, allí, a Aragó tampoc s'han quedat curts i la mateixa manipulació a què hem sigut sotmesos els valencians, s'ha utilitzat pels d'allí però en sentit contrari. També els aragonesos criden ¡Ens volen furtar l'aigua!

Mentres uns ens encabotem en exigir sense mida en compte de demanar, i altres es neguen a transferir ni un litre encara que estiga agonitzant el necessitat, els nostres pobles abans germans, van separant-se cada volta més, fins que aconseguim ser uns educats enemics.

El nostre poble crida “¿No volien tota l'aigua per a ells? Puix fins que els arribe a les orelles”... a saber que és lo que diran ells de nosaltres. Cap de les consignes pronunciades solucionarà els nostres problemes ni arreglara allò que s'ha trencat, res de bo s'aconseguirà si no fem nostra la cultura del pacte, tal volta aixina, algun dia es recomponguen les nostres relacions i compartim alguna cosa més que l'aigua.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hui és el "mos volen furtar l'aigua", en el passat va ser "mos volen furtar la llengua" ... i així seguim, enemistant-nos amb aquells pobles amb qui més es convé dur-nos bé (per passat i per futur, ja que recorde als lectors que Aragó i Catalunya són o podrien ser les úniques dos eixides dels valencians a Europa per terra)carregant-nos de soflames irracionals plenes de rancunia que acaben perjudicant-nos. De veres que em pareix molt trist que el meu poble es deixe manipular tan fàcilment. Això també haurem de canviar-ho, entre tots, algun dia.

Anònim ha dit...

per mal cami vas Chovi, cada dia mes llunt del poble valencià. Mira a vore si t'aprofita aço pa saber quina es la llengua dels valencians, com es parla i com deuria escriure's:

"IDIOMA VALENCIÀ PARLAT. Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana"

http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf

Carles ha dit...

Amadeu, només un comentari. El nostre poble no és únic en açò de la manipulació, com ja dic en l'article, no cal estar sempre autofustigant-se. També els aragonesos i els catalans mostren evidents signes d'haver sigut manipulats pels que utilitzen la por i l'enemistat de frontera per a aconseguir els seus fins.

Anònim, sent que penses aixina, no estic tan allunyat del “poble valencià” com a tu te pareix. Respecte a la llengua sent que en l'única cosa que te fixes siga en la normativa que empre per a escriure i no tant en lo que escric.

Per cert, a l'enllaç que m'adjuntes li ha de faltar algun element, he intentat accedir i no conduïx a cap web. A mi si que m'agrada llegir les opinions i els arguments dels altres independentment de la normativa que estos gasten.