Els valencians, com a poble, passem per la vida sense destorbar,
sense alçar ni pols ni remolí. Practiquem la intranscendència i la
irrellevància amb tanta obstinació que hem aconseguit, amb el
temps, fer-nos totalment invisibles.
Per això no m'ha sorprés, ni tan sols m'ha defraudat que PSOE i PP s'hagen posat d'acord per a reformar la Constitució sense incloure la recuperació del Dret Civil Valencià. ¿Quin altre resultat calia esperar? Som invisibles i invisibles són les nostres reivindicacions per xicotetes que estes siguen. Perquè no ens equivoquem, la restitució del nostre Dret Civil no és més que una nimietat en comparació amb tot lo que el nostre poble ha de reclamar. Una micòria, el xocolate del lloro que qualsevol autonomia aconseguiria amb només murmurar-ho a cau d'orella dels qui manen.
