Voldria escomençar estes línies donant-li les gràcies a la Junta Directiva pel seu paper en la recent assemblea informativa. Gràcies perquè van aconseguir portar-me a la memòria un record de la meua iaia que va faltar fa un grapat d'anys.
Voreu. Un dia vaig entrar a casa i me la vaig trobar veient una pel·lícula d'eixes basades en fets reals, en concret sobre violència de genere. En un moment donat, mentre el marit li estava pegant a la dona, la meua iaia em va dir “Mira si ella és roïna que el home li té que pegar i tot”.
Bé, se m'havia oblidat dir-vos que la meua iaia estava sorda. Entre això i que era producte d'una època fosca, la seua percepció de lo que estava passant estava prou distorsionada.
