8/6/08

PROFUNDITZANT EN LA QÜESTIÓ

Un bon amic ab el què compartisc reflexions de tant en tant, em remet un correu en el què aprofundix en lo tractat en el meu escrit titulat GESTIÓ PRIVADA.

Li cedisc temporalment este espai per a compartir ab tots vosaltres les seues interessants reflexions.


UN COMENTARI A GESTIÓ PRIVADA

Per F. de R.
Dr. i professor de Dret Administratiu

Sovint els polítics viuen allunyats dels plantejaments dels ciutadans, no és que uns i altres estiguen en disonància ni tampoc que els polítics vagen a la seua, és que una certa endogàmia fa creure als que són a la política que els ciutadans només volen que els seus impostos siguen rebaixats i que amb el sou arribe per a un cotxe nou o passar l'estiu en la platja. Per suposat eixes en són qüestions bàsiques que preocupen a tot el món, però a més a més d'estos aspectes evidents i primers els ciutadans també tenen criteri i es preocupen per temes menys particulars, més d'interés general, és en això que sovint no coincideixen amb aquells polítics que els prenen per una massa egoista i apegada a lo privatiu.
Tinc l'experiència que els meus alumnes, de totes les edats, es preocupen o al menys ocupen part de les seues discussions en que els furgues un poquet amb temes com les crisis humanitàries al tercer món, el canvi climàtic o ja més a casa demanen explicacions sobre el compliment de les penes en certs delits o la eficàcia de l'Administració i les seues tramitacions, les dificultats de molts procediments davant les entitats públiques o les possibles solucions al règim del funcionariat i el seu servici . Mal que bé jo intente explicar-les estos darrers assumptes. En realitat pels Estatuts pregunten poc, ni per les balances fiscals, ni per les competències que corresponen a uns i altres, crec que eixe és un error d'ells, però bé, tampoc no em sent legitimat per esmenar-les la plana rotllo enllumenat per Déu sinó que intente fer un poc de pedagogia i que sàpiguen que això els afecta també... i molt.
Tot este discurset previ, característic de la meua afició a prologar-ho tot, ve arrel del tema que es plantejà a este blog de la gestió privada.
La gent dubta entre opinar que tant dóna si gestiona l'Administració com una empresa o bé si no és més adient que les institucions funcionen correctament i ho facen elles directament, ahí estan els dos pols . En realitat a la gent no se'ls han proporcionat pels que són els seus representants a la vida pública més arguments ni dades tot i que el tema és ben rellevant, molt més del que sembla.
Els que ens dediquem al Dret Administratiu en tenim dades i raonaments a aportar en esta tessitura. Per suposat els hi ha que parteixen d'un criteri previ polititzat però el gruix intentem esbrinar amb equanimitat què és el més adient. M'explicaré amb total senzillesa, que és el que toca ací.
En primer lloc ja fa molts anys, dècades en realitat, que els estudiosos de la doctrina jurídica varen denunciar que s'estava buscant una "fugida del Dret Administratiu" (açò ho va batejar així un senyor tan poc sospitós de col·lectivismes i teories públiques esquerranes com Villar Palasí), una fugida que busca que els procediments i garanties que estableix el Dret públic i de les Administracions siguen vorejats a favor d'interessos i mètodes privats. La raó de tal desficaci pel que respecta als juristes rau en que l'Administració pot ser lenta i dificultosa per a certes funcions, més no per a totes, o al menys no per a tantes responsabilitats del interés general, d'allò que toca a lo que han de fer i gestionar els nostres governants, que es passen en al·luvió al camp de lo privat.
El Dret públic, fins i tot allò que s'ha anomenat la burocràcia amb sentit pejoratiu, implica un procés que si es fa bé i amb serietat (si es fa mal com passa massa sovint és una altra cosa) ha de guardar l'oportunitat de que els afectats participen, que hi hagen notificacions, que es respecten drets i garanties, que es motiven les decisions, que hi hagen formules de control i de revisions, que s'actue sota uns principis ben pensats per a servir a les causes públiques i ciutadanes. Substituir-lo per lo privat lleva este sistema a favor d'altres formes d'actuar que valen per a empreses i particulars però no per a les tasques de l'interés col·lectiu. El ciutadà no s'entera però ell perd; perd transparència, perd justícia i perd garanties.
Una altra de les denúncies que es van fer pels experts en açò d'organitzar les qüestions administratives i públiques és que en lloc de procurar millorar el funcionament, requisits i mitjos de la nostra Administració (nostra sí, que la paguem i existeix per servir-nos), en lloc de solucionar amb decisió les seues mancances i deficiències o mal funcionaments es tira per la solució més fàcil i més cara: mantenim l'Administració però damunt li encarreguem la gestió a les mans privades.
La falta de trellat no acaba ahí, les Administracions públiques, particularment les més properes (autonòmiques i locals) han anat carregant-se d'empreses públiques i d'entitats que es regeixen per l'ordenament privat però xuclen dels pressupostos públics. En açò han donat exemple tanmateix liberals i conservadors com socialistes. El motiu de tal entusiasme creatiu d'entitats para-privades i empreses d'esta mena la gent ja se ho imagina: permet evitar amb molta més facilitat el control i supervisions de fiscalització pública, alhora que facilita contractacions en un marc més obert de material, treballadors, subministres, etc., sense passar pels procediments públics dels contractes i partides pressupostàries, regits per una llei molt més exigent.
No acaba així la cosa, el més greu és que el Dret públic estableix una sèrie de principis articulats en les lleis de tal manera que els ciutadans podem exigir (més bé podríem exigir teniu raó, per ad això caldria que els mateixos governants ens informaren dels nostres drets i atengueren les reclamacions amb una diligència de la que busquen escapar fins i tot botant-se el que se'ls ordena per llei), podem exigir dic, que els servicis es realitzen no per la seua conveniència i rendibilitat sinó per criteris que són els arreplegats per la Constitució (Títol I Capt. Segon) i pels principis de la política social i econòmica que figuren al mateix text (Títol I Capt. Tercer) que tenen més transcendència del que podem imaginar i que, de fet, són vàlidament argumentats davant els tribunals. La transferència a mans privades de molts d'estos servicis i prestacions dificulta la realització directa, la responsabilitat immediata dels esmentats drets i principis, ja no com a reconeiximent abstracte sinó com a funció que s'ha de satisfer sense dilacions ni excepcions pels nostres administradors.
Protestava García de Enterria, ment creadora de la doctrina administrativa espanyola i absolutament qualificat pel seu sentit comú i desapassionat, en un dictamen sobre la possible privatització de RENFE, que no entenia la voluntat de convertir eixe ens en una S.A. quan ell mateix demostrava que totes les millores i avantatges d'estructura i funcionament podien realitzar-se restant en la seua condició pública, i precisament l'adjudicació dels contractes (ben sucosos) estaven molt més millor controlats aplicant la Llei de Contractes de l'Estat. Per als que es dediquen a analitzar l'estructura del Dret i l'organització administrativa, a més a més, tot açò convoca una nova incertesa gens desitjable i que al cap i a la fi acaba amb repercussions per als administrats damnificats per qualsevol motiu: es torna difícil en grau extrem saber quina legislació resulta aplicable en cada cas, es crea incertesa, es difuminen els límits jurisdiccionals de lo privat i públic i s'entra a un espai a on caben interpretacions no encertades i coladors poc edificants.
Finalment cal una altra reflexió al voltant d'este tema: com podem evitar si ens muntem alegrement en este procés sense cura ni prudència que els nostres administradors utilitzen partidariament la res pública, és a dir allò que ens pertany a tots i entre tots sufraguem i/o necessitem?? Els controls del Dret mercantil estan dissenyats per a garantir els drets dels accionistes no però per a servir amb objectivitat i imparcialitat als interessos generals... L'Administració gaudeix, ací i a tot arreu del món, d'uns poders extraordinaris que solament es disculpen per servir a la col·lectivitat, poders i prerrogatives que els ciutadans no en tenim (afortunadament, encara que algun dia ens alcem i pensem que no estaria malament gaudir-ne per unes hores) què s'ha de fer, hem d'anar cap a una Administració lligada en peu d'igualtat amb qualsevol empresa o companyia? Ha de traslladar l'Administració els seus poders que els hem conferit per a realitzar el bé comú i guardar l'orde a les empreses que realitzen certes activitats i servicis públics?? Ací n'hi han diverses respostes, però no és un tema pacífic.No cal deixar-se enganyar per paranys ideològics, els impediments plantejats no són ocurrència partidista ni un deixar-se arrossegar per teories d'esquerra-dreta, són vertaders problemes i vertaderes qüestions que es plantegen des de l'anàlisi i la voluntat de resoldre les coses de la millor manera possible, buscant un funcionament efectiu, millor i el més just possible, conforme a les normes. Les respostes i solucions no són cosa de capritx polític ni d'oportunisme d'uns pocs i per supost les hi ha, això però ocuparia molt més que un blog sencer.