Mariano
Rajoy és un home previsible. Ell ho exhibix com un valor, com una
cosa positiva que el convertix en garant d'estabilitat, de la mateixa
manera que altres presumixen de coherència com si esta fóra un
mèrit intrínsecament bo i no, no és aixina.
Lo
coherent per a Jack l'estripador consistia en estrangular, degollar i
mutilar putes de Londres i a ningú se li ocorreria lloar la seua
coherència i de la mateixa manera, la previsibilitat de Rajoy tampoc
és digna d'elogi més que siga per altres motius.
Lo
previsible en Mariano és no fer res, res de res. Esperar que les
coses es resolguen per si mateixes o que simplement passen. Podríem
pensar que ho fa mogut per una concepció budista de la vida “Si el
problema té solució, preocupar-se no val de res i si el problema no
té solució no val de res preocupar-se” però no és aixina. La
inacció de Mariano és una conseqüència directa de la seua pròpia
incapacitat per a vore els problemes, per a detectar-los, per a
analitzar-los.