12/3/12

RATICULIN

Possiblement entre les preocupacions que lleven la son a la major part dels valencians, els temes relacionats amb el treball i l’economia ocupen els primers llocs. No, no em referisc al treball en general o a les grans xifres de la desocupació, tampoc a la macroeconomia ni la “prima de riesgo”. Els preocupa el seu treball, la possibilitat de perdre'l o la de trobar-lo, els preocupa la part més pròxima de l’economia, la familiar, el com arribar a fi de mes, pagar la hipoteca o omplir el depòsit de la cada volta més cara gasolina.

5/3/12

OMEGA MEN



Mentres els jocs de llum deixaven amb la boca oberta al personal, jo comptava. Mentres s’analitzaven els discursos i els gestos, jo comptava. Mentres les boques dels actors pretenien fer vore que es cantava l’himne, jo comptava, i vaig comptar cinc, cinc regidors d’Unió Valenciana sobre l’escenari de la Crida, o millor dit, cinc exunionistes reconvertits en populars de soca-rel.

El cinc és un bon nombre (em va donar per pensar), sobretot si tenim en compte que l’última volta que UV va obtindre representació en l’Ajuntament del Cap i Casal, només en va traure tres, dels quals dos encara seguixen allí i esta circumstància em va fer reflexionar sobre els estranys camins de la política. Dotze anys després de quedar desterrats de les institucions, per damunt damunt i que jo recorde, perviuen en les Corts Valencianes un parell de diputats i a Madrid, un senador i un altre diputat, per no mencionar el rosari de càrrecs intermedis, regidors i inclús alcaldes que van trobar nous camins pels quals prosseguir amb la seua carrera política.