Ma
mare, com la majoria de les mares, és capaç de fer multitud de
coses al mateix temps (les mares del món van inventar la multitasca
molt abans que Microsoft o Apple) i no obstant això és incapaç de
parlar i caminar al mateix temps.
Com
ma mare és prou xarradoreta, recorde quan era menut lo llarg que se
me feia al camí des de l'Estació del Nord a el Corte Inglés de
Pintor Sorolla. Hi hagué voltes en que pensí que havíem de fer nit
en mitat del trajecte.
Hauré
contat esta anècdota com un milió de voltes, sempre per a la
il·lustrar la necessitat d'evitar que lo urgent ens paralitze i és
precisament ara, quan s'inicia una nova etapa en la política
valenciana, quan més necessari és recordar açò mateix: Lo urgent
i lo necessari poden i deuen fer-se al mateix temps.
Ve
açò al cas dels diferents anuncis que van apareixent sobre els
projectes del nou govern conforme este pren forma entre els que hi ha
un que m'ha fet especial comboi. Em referisc a la supressió de les
diputacions provincials pel mètode del buidatge de contingut i la
reducció a la seua mínima expressió. Entendreu que com a vell
somiador de la nació, açò em toque la fibra.