Carta oberta a la Junta Directiva de la SUAM Sollana

Voldria escomençar estes línies donant-li les gràcies a la Junta Directiva pel seu paper en la recent assemblea informativa. Gràcies perquè van aconseguir portar-me a la memòria un record de la meua iaia que va faltar fa un grapat d'anys.

Voreu. Un dia vaig entrar a casa i me la vaig trobar veient una pel·lícula d'eixes basades en fets reals, en concret sobre violència de genere. En un moment donat, mentre el marit li estava pegant a la dona, la meua iaia em va dir “Mira si ella és roïna que el home li té que pegar i tot”.

Bé, se m'havia oblidat dir-vos que la meua iaia estava sorda. Entre això i que era producte d'una època fosca, la seua percepció de lo que estava passant estava prou distorsionada.

PARAULES D’AMOR

De les seues boques brollen les més meloses frases hàbilment calculades per a afalagar les nostres orelles. Les seues intencions se'ns mostren pures i virginals. Ens volen, és més, ens volen a tal punt que són capaços de fer tot per nosaltres. Invoquen el nostre nom a la menor ocasió per a demostrar quant rendits als nostres peus estan.

Pronuncien paraules d'amor però lo que realment volen és sexe, concretament fotre'ns (possiblement en castellà s'entén millor, “quieren jodernos”). No se m'ocorre millor manera d'explicar que s'amaga darrere de la pesada insistència amb què es proclama la rebaixada d'impostos com alguna cosa que es fa per i per als ciutadans, per a que puguen gastar més, per a que el Govern no es “forre” a costa dels pobres contribuents.