22/6/08

SOM LO QUE SOM

La inspiració per a millorar la societat en la què vivim es presenta sovint en forma de somni, d'evocació d'una realitat futura a la què podem encaminar-nos si som capaços de mantindre el rumb ferm una volta fixat l'objectiu.

Hi hi ha moviments sencers sorgits d'un somni, moviments que han aconseguit reunir a la societat civil, que han fundat partits polítics, que han aconseguit introduir-se en els cors d'un poble que busca el seu propi somni.

Al contrari, hi ha qui somia pertànyer a una societat diferent de la que pertany i en el seu somni, s'imagina com a part d'un món feliç i ideal en què tots pensen com ell i en el que tots perseguixen els seus mateixos objectius. De somnis com este, naix el divorci de la realitat i un autoodi per comparació que acaba derivant en una espècie d'aïllament de classe i finalment en la conclusió de que és millor pertànyer a una altra societat diferent de la que es pertany.

Massa sovint el valencianisme s'ha lamentat de que la societat no el comprén o que no ha sabut traslladar correctament les seues propostes al poble, quan la veritat és que la societat si que els ha comprés i que si s'han sabut traslladar les propostes al poble, però ni la societat ni el poble han volgut “comprar” eixe somni que no els tenia a ells com a base.

“¡Està verd!” va dir la rabosa quan no va poder arribar d'un bot al raïm que penjava de la parra. “¡Estan verds!” diuen els líders dels partits valencianistes quan els votants no els atorguen el necessari suport. Ni la rabosa ni els polítics assumixen que el problema és seu i no dels votants o el raïm.

La societat valenciana, és com és, podem somiar-la millor i treballar per a millorar-la, però confondre els nostres somnis ab la realitat no farà més que allunyar-nos d'ella i per tant d'anul·lar les nostres possibilitats d'èxit.

Aquells que tenen la temptació de situar-se per damunt del poble, aquells que creuen que poden menysprear-lo per no seguir els seus designis, aquells que pensen que la seua veu és més important que la de la resta, haurien de recordar que si no s'és poble ab el poble no es pot representar al poble.

11 comentaris:

Xavier López ha dit...

Últimament tinc la sensació que em repetisc amb la gent del seu partit. Supose que seré cansí, però com que estic tancat per exàmens intentant no sentir el soroll dels masclets de fogueres, tampoc és que tinga res de més interessant per a fer.

Vegem, al març d´enguany vaig complir sis anys de participació al BLOC, en tinc 23, fes comptes. D´afiliació, tot i que no recorde el mes exacte, sé que en fan més. Bé, això t´ho dic per una simple raó: en tot el temps que duc al valencianisme polític mai ningú, en cap conversa, m´ha dit que la culpa de la no permeabilitat del missatge és d´una societat que està "verda". Mai. I mira que m´ha donat temps a xarrar amb gent... doncs mai!.
És més, si d´alguna cosa ha pecat el nostre moviment ha estat de debatre insistentment la manera de fer-nos entendre per a la societat, d´apropar-nos a ella i parlar de les coses que verdaderament els interessa, que no és ni ortografies (ehem, ehem), ni de senyeres amb o sense blau.

Crec, que malgrat tots els obstacles, i malgrat tots els defectes a polir i a corregir, amb tots els errors que s´han comés, hui el valencianisme polític és una veu vàlida i sensata al si de la societat valenciana. Que li falta? Doncs el més important que necessita un moviment polític: mitjans de comunicació per a difondre les idees i projectes.

Tot açò li ho dic perquè continue pensant que la gent del seu partit, vosté entre ells, teniu una visió del país no allunyada de la realitat, ni molt menys, simplement desfasada i desactualitzada. Així entenc jo els seus missatges en fòrums i blogs, descrivint un país i uns conflictes que jo no reconec, com dos voreres que per a mi són una sola, i amb unes excuses que no fan més que assenyalar que la seua posició respón més a interessos personals (i quan parle d´açò no ho faig necessàriament de diners, ni molt menys, sinó de protagonismes, cabuderies, etc) que als interessos generals dels valencians que tan dignament vol vosté representar. I a mi, com a valencianista, em fa molta llàstima.

Carles ha dit...

Amic Xavi:

Per a cert nombre de militants del Bloc, qualsevol altra opció política nacionalista valenciana és vista ab recel.

La creença que el Bloc és “la plataforma unitària del valencianisme polític” vos porta a pensar que els altres tenim una espècie d'obligació de formar part del vostre partit o ser estigmatitzats.

Ab massa freqüència vos referiu a nosaltres o a altres com nosaltres, titlant-nos de capelleta o com en el teu cas, d'obeir a foscos desitjos (ara toca el del desig de protagonisme).

No em sent identificat ab el projecte del Bloc i tinc el perfecte dret a no sentir-me identificat.

A pesar que en este moment el Bloc gaudix circumstancialment d'una posició dominant en el panorama patri, hi ha altres maneres de percebre la realitat valenciana des del nacionalisme que no passen pel partit en què milites i que tenen cabuda en la nostra societat.

En quant a la visió desfasada i desactualitzada de la societat que tu observes en els nostres missatges i intervencions en els fòrums, no puc dir-te una altra cosa que per la meua experiència, tendim a creure que els conceptes i visions que compartim ab els nostres cercles de referència són els mateixos que compartix la societat en el seu conjunt. No m'estranya per tant que penses que nosaltres estem equivocats ja que no pensem com tu creus que pensa tota la societat, però tota la societat no pensa com tu creus que pensa.

No pretenc convéncer-te que nosaltres portem un poc de raó amic Xavi, ni tan sols que no em mouen eixos interessos a què fas referència i que són esgrimits ab la mateixa vehemència des de l'altre costat del riu (eixe que dius no existir), tampoc intentaria convéncer un militant del PP o del PSOE; cada un tria el lloc en el què se sent més còmode o més identificat, també nosaltres.

Respecte al “estan verds” que dius no haver sentit mai, be és possible que no sentes estes paraules justes, però lamentar-se de la falta de suport dels mitjans de comunicació ¿no és d'alguna manera dir “estan verds este raïm”?

De totes les maneres, Xavi, no ens tingues llàstima. Qui per la seua culpa mor, que ningú li plore... i nosaltres al cap i a la fi si morim en l'intent serà per la nostra pròpia culpa.

Anònim ha dit...

Doncs no se tu Xabi, però jo no porte ni 2 anys en el BLOC i ho he sentit moltes vegades, però moltes, moltes.

Anònim ha dit...

Haja pau!!! Si al cap i a la fi vos conec i tots dos sou més a prop que molts que militen al mateix partit!!! Què collons li passa al valencianisme doncs?

Bé deixeu-me ara dir-vos les meues que crec que en tinc per al dos... he, he. Vaja per davant que em costa que a tots estos fregats ningú s'ha clavat sinó per idealisme i que li costa esforços, diners i alguna cosa més. Qulsevol recriminació en un altre sentit és injusta i dol. Faig com que ni es pronuncia ni es pensa.

A Xavi li dic que el BLOC, no el teu sinó el que hi és el partit no és casa comuna del valencianisme ni ho pot ser per raons que no venen al cas, la qual cosa no lleva que puga ser una casa gran en certa mesura... és bó que n'hi haja vida fora del BLOC i a més a més inevitable i respon a causes amb arrels. La culpa no és dels que estan fora... pensa-ho així i voràs.
Faustí Barberà al seu blog proposa que es faça una convenció de bases valencianistes, un gran congrés... això seria una primera passa, tampoc solució màgica, però ja hi és una bona idea.

Que la societat està verda és una recriminació estèril i totalment inútil que tots hem fet alguna vegada, t-o-t-s. Inclús els que escrivim ací... un altre rotllo és que pensem que per ahí no anem enlloc i no és lògic. Al nacionalisme en general eixa recriminació hi és present de forma explícita i sobre tot implícita, no es pot dir que no: a fòrums tots ho hem vist i en actituds també, això com a poc. I no soc pretenciós però que eixe sentiment regna entre el nostre món i es percep al carrer en una llarga discussió estic segur que restaria ben evident.


Que ens falt un mitjà de comunicació mínimament favorable és una gran veritat.La Maria Consuelo Reyna ho va saber en el seu moment i s'ho va cobrar ben cobrat... però contra això només es pot fer una cosa... conrear la complicitat i la convergència de l'empresariat valencià i de certs rotgles.... ho hem fet amb tot el que calia????

A Carles... saps el que jo estime el vostre "moviment" però si és veritat que n'hi han diferències que no hi són tals, ni puntuen ni aprofiten per a res.... no hi ha al país un clam de que el valencià està ignominiosament agenollat davant la llengua catalana, ni tampoc n'hi han electors suficients que justifiquen normatives extemporànies, resistències al valencià oficial, sentiments de què "mos volen furtar la bandera i la parla"... ahí n'hi ha ja al carrer una percepció de que tanmateix els que ens volen barcelonitzar i parlen com un payo de Hospitalet quan el tipo és de Tavernes o el que t'explica que els arabs i els íbers parlaven valencià i que s'escriu "normalisar" o que val "palometa" i no "papallona" són en tot cas un parell de frikis. La gent reivindicà el que tenim... nom valencià, normativa acostada als nostres trets més significatius per una entitat valenciana i senyera la que penja dels balcons... anar més enllà no du a cap lloc fora de rotgles molt reduïts i dividits. Això no vol dir que no resten moltes coses que fer respectant eixos mínims per defendre la valencianitat de lo nostre i fer-se notar, però en té raó Xavi que traure de nou vells possicionaments no va enlloc i cí sembla que mai vos despengeu d'eixe llast (per cert que el llast fins i tot escomença a fer mal aspecte).

Una altra cosa que em fot... quan es parla (el que siga, ara no parle de Carles ni de Xavi, ni del BLOC ni d'ONV) de que "volem tractar el problemes que importen de veritat a la gent" jo tinc la sensació de que es vol parlar del preu de les creïlles o de les hipoteques, fins i tots els alcaldables fan eixes promeses.... eixos temes preocupen i molt. La gent però fava no és i sap que n'hi han coses que ni un diputat, ni un regidor o alcalde, ni tant se vol sovint un conseller poden fer... Parlem vosté de què fer per a que els polítics amb "mando en plaza" no vagen de dinars i cotxe oficial dia sí dia també i com garantir la honradesa, de què fer per a que els funcionaris treballen com toca, de com fer els plans urbánístics per a que no toquen els collons a tants i tants, de quina escola i a on es farà i en quant de temps i amb quins diners, parlem de seguretat ciutadana i dels violadors i de un projecte que em cause il·lusió i que transmitixca un futur ben possible, i més net, i més clar, i més...

Tampoc no veig propostes treballades, inteligents, innovadores, fermes, sòlides, mesurades, engrescadores, en eixe sentit. A la gent el bla bla bla ja li rellisca per tot el cós.I per fer lo que els altres però en valencià ja tenim al Camps que és un payo ben elegant, valencianíssim, amb cara de bon xic i que ens ha posat en el mapa.

A espabilar i molt de valencianisme però del segle XXI que de RACV, ecosocialistes, de "senyera única bandera", de carods en "tengo una pregunta para usted", de "la Valencia que defensem mosatros", de rates penades sobrevolant el micalet, de fires de Frankfurt i de coses així se ven poc en este segle.
GALLART

Carles ha dit...

A l'amic Gallart (tan extens com sempre):

Pense lo que pense respecte a la llengua i la seua normativa i llevat d'excepcions, no m'he dedicat a tractar estos temes en el blog.
Com he dit en alguna ocasió, la meua intenció és parlar de les coses que realment importen a la societat i fer-ho des d'una perspectiva nacionalista valenciana.
Si he fet una reflexió respecte al divorci entre el nacionalisme i la societat és precisament perquè el meu objectiu des del principi ha sigut (i aixina ho hem comentat tu i jo en diverses ocasions) el de fer política valencianista per a tota la societat valenciana i no sols per als nacionalistes.
De tant en tant apareix un kamikaze per a dir la seua (la qual cosa enriquix el debat i dóna lloc a explicacions d'este tipus) que obvia el contingut de l'entrada i arrossega la sardina a la seua brasa, però això no canvia la realitat, eixa realitat en la què estem ficats i a la que massa voltes donem l'esquena.
Com he dit abans, no és la meua intenció convéncer a qui ja ha triat la seua opció, ni intentar restar adhesions d'una manera endogàmica, sinó créixer cap a la societat. Se que és un camí difícil i que conte (comptem) ab escassos recursos, però no per això vaig (anem) a deixar de posar totes les nostres forces en això.

Anònim ha dit...

Lo de tan extens com sempre t'ho perdone perque tens la esquena un poc tocà, jo soc un ferotge lluitador de thai i perque tens més raó que un sant. ;-) Je, je, je.
Abraç

Per cert respecte del tema de la llengua he pensat reclamacions que poden ser interessants posar damunt la taula i que crec que tindrien ressó positiu. Ja te diré, no penses però malament que estic segur que agradaràn.
Gallart

El ha dit...

Mira Carles no comences per cert nombre de militants del Bloc ONV es vista com tal.... perquè això són coses que es poden dir encara que no siga vist com jo puc dir que cert nombre de militants d'ONV pensen que el Bloc és catalanista.... Vinga va per favor si no voleu unitat del valencianisme per motius pues es diu i s'ha acabat ja n'hi ha prou d'escuses.
Hem treballat per l'unitat del valencianisme amb Iniciativa i Vers, que espere que seguisca endavant i ni ONV ni ERPV s'han vullgut unir perquè no us ha donat la gana.

Carles ha dit...

Exacte llaurador, no ens ha donat la gana.
I tenim perfecte dret a que no ens la done.

El ha dit...

Pues em consta que alts càrrecs a la vostra executiva volen l'unitat del valencianisme com molta altra gent. Aquesta unitat és necessària si es vol mostrar la força del valencianisme, separats beneficiem al bipartidisme al partits estatals... però sempre hi hauran masoques.

Carles ha dit...

Mira “Llaurador de l'horta”, primer dius que no ens dóna la gana unir-nos al valencianisme i després que et consta que alts càrrecs de la nostra executiva volen la unitat del valencianisme... ¿¿¿???

Nosaltres (tots) volem la unitat del valencianisme i hem treballat molt per ella. Ara bé, quan tu dius "unitat del valencianisme" i jo dic lo mateix, estem utilitzant les mateixes paraules però no els mateixos conceptes.

Per a tu, la unió del valencianisme significa que ens integrem en el Bloc, per a nosaltres no.
Per a tu, unir el valencianisme significa ajuntar a Iniciativa del Poble Valencià i als Verds; per a nosaltres no.

El Bloc és ara (no sempre ho va ser) el partit majoritari dels què es denominen valencianistes/nacionalistes, però això no obliga als altres partits, capelletes o grups d'amics (em dóna igual com ens diguen) a seguir el solc del peix gran.

Precisament eixe concepte és l'utilitzat per PP i PSOE per a absorbir a totes les formacions es que situen al seu voltant.

¿No et dol quan el PSOE clama pel vot útil i intenta arrabassar-vos els vostres suports? ¿Creus que quan tu fas lo mateix no està tan mal com quan ho fan ells?

Iniciativa i els verds són tan valencianistes com el PP o el PSOE. Primer són qualsevol cosa (de dretes, d'esquerra, de a l'esquerra de l'esquerra, verds, rojos, pacifistes, ecopacifistes...) i després valencians (això de valencianistes, be, deixem-ho estar).

En quant al bipartidisme i qui o que el beneficia, no ens mires a nosaltres que no som més que una mota de pols en el firmament polític, però pregunta't lo següent. El pacte de “Compromís”, la posterior ruptura i aliança ab Iniciativa, la pròxima expulsió dels dos diputats d'EU del grup de Corts... ¿Afavorixen o no al bipartidisme?, ¿De què servix la unió del valencianisme que tant traus a lluir si la imatge percebuda pel poble és la de diputats que es barallen per càrrecs, prebendes i subvencions?

Dit siga açó ab tota la simpatia del món.

Anònim ha dit...

"El pacte de “Compromís”, la posterior ruptura i aliança ab Iniciativa, la pròxima expulsió dels dos diputats d'EU del grup de Corts... ¿Afavorixen o no al bipartidisme?, ¿De què servix la unió del valencianisme que tant traus a lluir si la imatge percebuda pel poble és la de diputats que es barallen per càrrecs, prebendes i subvencions?"

Totalment d'acord. Tinc 27 anys i he votat tota la vida al BLOC però passarà molt de temps abans de tornar a fer-ho. Molts dels meus amics i companys molt criticaren a Unió Valenciana en el seu dia, amb raó, per la seua mala imatge dácostament i venda amb el PP... I ara, tots ells, per molt que amics, se les engolixen com a punys, Què ens passa? No aprenem o què? Quan pareixia que havíem trobat la via idònia ho malbaratem tot per pa per a hui i fam per a demà. Potser ONV siga un partit minoritari dins del minoritari panorama nacionalista però, amb tot, em caeu amb gràcia. Crec que és (sou) gent honrada. Morera no s'entera (i ens farà retrocedir com els carrancs)... Satut a tots. Als amics dels BLOC i als de ONV.