Es miraven de reüll mentres corrien pel camp competint per qui arribava a la pilota.
El peu dret se sentia poderós, ell era qui posseïa la capacitat per a pegar-li correctament al baló i no entenia que tenia que vore el peu esquerre en este joc; un peu que sempre anava per darrere i que si alguna volta aconseguia protagonitzar un xut ho feia ab tan poca gràcia que l'esfèric acabava en qualsevol part menys en el fons de la porteria.
Definitivament -pensava el peu dret- l'altre peu no tenia cap paper en este joc.
Per al peu esquerre, l'altre, el dret, no tenia cap mèrit. Sí, li pegava al baló correctament, i aconseguia marcar gols, però no tenia, com ell, un sòlid suport sobre el qual sustentar-se. Mentres el dret volava inconscientment cap a la pilota, l'esquerre afonava els seus tacs en el camp.
Definitivament –pensava el peu esquerre- l'altre peu acabaria sent víctima de la seua poca consistència i llavors... el peu esquerre demostraria la seua vàlua.
Podríem dir que abdós peus sentien el u per l'altre un profund menyspreu que s'alimentava a cada partit que havien d'acudir i açò va ser aixina fins aquell dia en què un altre peu, un peu distint i alié a l'odi dels nostres peus, va impactar contra el peu dret ab tant d'ímpetu que el va deixar inservible.
El peu dret se sentia poderós, ell era qui posseïa la capacitat per a pegar-li correctament al baló i no entenia que tenia que vore el peu esquerre en este joc; un peu que sempre anava per darrere i que si alguna volta aconseguia protagonitzar un xut ho feia ab tan poca gràcia que l'esfèric acabava en qualsevol part menys en el fons de la porteria.
Definitivament -pensava el peu dret- l'altre peu no tenia cap paper en este joc.
Per al peu esquerre, l'altre, el dret, no tenia cap mèrit. Sí, li pegava al baló correctament, i aconseguia marcar gols, però no tenia, com ell, un sòlid suport sobre el qual sustentar-se. Mentres el dret volava inconscientment cap a la pilota, l'esquerre afonava els seus tacs en el camp.
Definitivament –pensava el peu esquerre- l'altre peu acabaria sent víctima de la seua poca consistència i llavors... el peu esquerre demostraria la seua vàlua.
Podríem dir que abdós peus sentien el u per l'altre un profund menyspreu que s'alimentava a cada partit que havien d'acudir i açò va ser aixina fins aquell dia en què un altre peu, un peu distint i alié a l'odi dels nostres peus, va impactar contra el peu dret ab tant d'ímpetu que el va deixar inservible.
-0-
Mentres es dirigixen a l'estadi, el peu esquerre mira ab indiferència al peu dret que penja inútil al final de la cama. Mentres dóna lleus puntellades a la pilota, el peu esquerre es lamenta de les closses "si no fóra per elles, ara correria lliurement i colpejaria ab força al baló".
Mentres es balanceja bruscament portat per la inèrcia, el peu dret contínua mirant de reüll a l'esquerre i observa al seu voltant per si tornara a aparéixer aquell maleït peu que el va deixar inservible. "Algun dia tornaré a posar-me en forma i llavors..." farfalleja entre dents.
A l'arribar a l'estadi el peu esquerre i el peu dret es dirigixen lentament al lloc que tenen assignat, allí, abdós s'assenten en la grada i observen com a mers espectadors el partit que ara juguen altres peus que una volta van ser els seus contrincants i que ara els ignoren... perquè ignoren a tots els que estan fora del terreny de joc.
Qui tinga ulls que veja, qui tinga oïts que senta, qui tinga cor que entenga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada