27/10/15

SENYES D'IDENTITAT


Un 1,1% és, segons l'última enquesta publicada, lo que queda de la batalla de València. A poc més d'un valencià de cada cent li lleva la son això de les senyes d'identitat que tant ens va polaritzar durant eixa transició que ací estiràrem i estiràrem fins a fartar a la societat. Un 1,1% que cal repartir entre els dos bàndols de la contesa amb les seues respectives faccions i matisos. Lo que vénen a ser quatre gats i el de la guitarra.

20/10/15

EM FA PENA EL MEU POBLE

 
Hui tocava escriure sobre el passat nou d'octubre o a molt estirar, sobre la comunionera de les Corts, però no em sent amb ànims. Em fa mal la consciència, aixina que he decidit canviar fons, to i extensió.

Em fa pena el meu poble, tan acostumat a la vara que ni tan sols sent dolor quan esta descendix implacable sobre la seua esquena. Més al contrari, experimenta el malsà plaer de qui pensa que lo normal és patir i que al fer-ho esta contribuint a un bé major.

Sent pena pel meu poble sobretot quan veig les explosions de goig que han seguit al consens produït entorn de la proposta d'exigència d'un finançament just per a les valencianes i els valencians. No em malinterpreteu, a mi també m'alegra que tots els partits polítics amb representació parlamentària hagen arribat a l'acord en este tema o que a ells s'haja sumat la societat civil de manera unànime, però ¿Potser no és açò una altra cosa que un simple prec de clemència que no passa de la humil sol·licitud a la mà que agafa el nostre garganxó per a què afluixe un poc la pressió? ¿Ha de pegar bots d'alegria el gos perquè s'afija un metre més a la cadena que el manté ancorat a un punt del jardí per preciós que este siga?

13/10/15

L'ESTRANYA FASCINACIÓ PELS CABREJATS


La cosa no és nova. Beatriz Talegón ja va retraure als seus, llavors companys socialistes, voler promoure la revolució des d'un hotel de cinc estreles al febrer de 2012. Ho va fer des de la indignació més absoluta i va aconseguir la fama.

Després vindria el vídeo casolà de Moncho Borrajo desbarrant dels polítics que, al fer-se viral, va inaugurar un nou genere: el dels cabrejats filmant-se opinant sobre qualsevol cosa, tots amb els nassos espampolats i amb la mateixa cara que posaven els teus pares quan entregaves eixes notes en les què abundaven els suspensos; eixa cara que aconseguia acollonar-te com res en esta vida tornarà a fer-ho. Vídeos que són compartits amb profusió per les xarxes socials degut fonamentalment a l'estranya fascinació que ens produïxen els cabrejats que, dit siga de pas, anul·la la nostra capacitat crítica.

6/10/15

I A CATALUNYA ES VA PERDRE VALÈCIA


No serà per l'arreplegà de firmes que van iniciar destacats militants quan va començar a parlar-se del tema, ni serà pel referèndum virtual que va fer el Bloc ni pel dirigit a la Gent de Compromís, tampoc serà per les contínues campanyes en les xarxes socials demanant que Compromís es presente en solitari a les eleccions generals.

Si al final (que encara s'ha de vore) Mónica Oltra renuncia al seu projecte de confluència amb Podemos serà pel que ha passat en les eleccions catalanes.

No ens equivoquem. Coleta Morada s'ha pegat una llet de proporcions bíbliques al nord del riu Sénia que tindrà sens dubte conseqüències en l'equilibri de forces en els pròxims mesos. Em pareix escoltar Rita Barberá dient ¡Qué ostia Pablo, qué ostia!