Un
1,1% és, segons l'última enquesta publicada, lo que queda de la
batalla de València. A poc més d'un valencià de cada cent li lleva
la son això de les senyes d'identitat que tant ens va polaritzar
durant eixa transició que ací estiràrem i estiràrem fins a fartar
a la societat. Un 1,1% que cal repartir entre els dos bàndols de la
contesa amb les seues respectives faccions i matisos. Lo que vénen a
ser quatre gats i el de la guitarra.
27/10/15
20/10/15
EM FA PENA EL MEU POBLE
Hui
tocava escriure sobre el passat nou d'octubre o a molt estirar, sobre
la comunionera de les Corts, però no em sent amb ànims. Em fa mal
la consciència, aixina que he decidit canviar fons, to i extensió.
Em
fa pena el meu poble, tan acostumat a la vara que ni tan sols sent
dolor quan esta descendix implacable sobre la seua esquena. Més al
contrari, experimenta el malsà plaer de qui pensa que lo normal és
patir i que al fer-ho esta contribuint a un bé major.
Sent
pena pel meu poble sobretot quan veig les explosions de goig que han
seguit al consens produït entorn de la proposta d'exigència d'un
finançament just per a les valencianes i els valencians. No em
malinterpreteu, a mi també m'alegra que tots els partits polítics
amb representació parlamentària hagen arribat a l'acord en este
tema o que a ells s'haja sumat la societat civil de manera unànime,
però ¿Potser no és açò una altra cosa que un simple prec de
clemència que no passa de la humil sol·licitud a la mà que agafa
el nostre garganxó per a què afluixe un poc la pressió? ¿Ha de
pegar bots d'alegria el gos perquè s'afija un metre més a la cadena
que el manté ancorat a un punt del jardí per preciós que este
siga?
13/10/15
L'ESTRANYA FASCINACIÓ PELS CABREJATS
La
cosa no és nova. Beatriz Talegón ja va retraure als seus, llavors
companys socialistes, voler promoure la revolució des d'un hotel de
cinc estreles al febrer de 2012. Ho va fer des de la indignació més
absoluta i va aconseguir la fama.
Després
vindria el vídeo casolà de Moncho Borrajo desbarrant dels polítics
que, al fer-se viral, va inaugurar un nou genere: el dels cabrejats
filmant-se opinant sobre qualsevol cosa, tots amb els nassos
espampolats i amb la mateixa cara que posaven els teus pares quan
entregaves eixes notes en les què abundaven els suspensos; eixa cara
que aconseguia acollonar-te com res en esta vida tornarà a fer-ho.
Vídeos que són compartits amb profusió per les xarxes socials
degut fonamentalment a l'estranya fascinació que ens produïxen els
cabrejats que, dit siga de pas, anul·la la nostra capacitat crítica.
6/10/15
I A CATALUNYA ES VA PERDRE VALÈCIA
No
serà per l'arreplegà de firmes que van iniciar destacats militants
quan va començar a parlar-se del tema, ni serà pel referèndum
virtual que va fer el Bloc ni pel dirigit a la Gent de Compromís,
tampoc serà per les contínues campanyes en les xarxes socials
demanant que Compromís es presente en solitari a les eleccions
generals.
Si
al final (que encara s'ha de vore) Mónica Oltra renuncia al seu
projecte de confluència amb Podemos serà pel que ha passat en les
eleccions catalanes.
No
ens equivoquem. Coleta Morada s'ha pegat una llet de proporcions
bíbliques al nord del riu Sénia que tindrà sens dubte
conseqüències en l'equilibri de forces en els pròxims mesos. Em
pareix escoltar Rita Barberá dient ¡Qué ostia Pablo, qué ostia!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)