Páginas

16/5/17

¿QUI ASSASSINA LA DEMOCRÀCIA?

Fa un grapat d'anys, quan estàvem iniciant el procés de transició a la segona generació en l'empresa (que va acabar en pa i ceba) vam fer un muntó de cursets i seminaris sobre tots els aspectes que competixen a la direcció. Recorde en especial que un dia ens van passar un vídeo titulat ¿Qui va assassinar la venda? en el que es dramatitzava tot el procés des del moment en què el client fa la comanda fins a l'atenció postvenda amb totes les errors que es podien produir.

El cas és que al visionar aquella cinta des d'un punt de vista totalment asèptic, un percebia que en cada moment del procés es cometien xicotets errors que sumats, donaven com resultat una operació fallida. La conclusió era que en realitat tots havien contribuït a assassinar la venda, des del client que no concretava prou les seues necessitats i el comercial més preocupat pel que ell volia vendre que pel que el client demanava, fins als distints departaments de l'empresa que abstrets en les seues bambolles s'ignoraven els uns als altres fins a culminar el desastre. No obstant això, cada un dels que allí estàvem, vam posar el nostre propi filtre a la història i aixina, els de vendes només veien els errors de producció i administració, els de producció veien els de vendes i administració, els d'administració veien els de vendes i producció… Tots eren capaços de distingir clarament els errors dels altres i obviar els propis.

11/5/17

ESPANYA SE SUÏCIDA

Espanya forja d'antic un sistema econòmic basat en una estratègia suïcida, una mentalitat autodestructiva que busca la desaparició de la molesta concepció actual de l'Estat per a donar naixement a un nou ens que es dirà Espanya però que no serà més que un eufemisme per a referir-se a Madrid com a ciutat estat.

Espanya se suïcida però les víctimes som nosaltres, perquè en este plantejament, la perifèria no deixa de ser un destorb que cal anar laminant a poc a poc fins a fer-la desaparéixer.

És prou fer una ullada als PGE per a percebre com funciona la maquinària de destrucció i tant es valen els d'enguany com els de fa tres, cinc, deu… Inversions sense explicació plausible derivades cap a zones en què no es complixen ni els més mínims criteris d'objectivitat, mentres es margina territoris dinàmics capaços de revalorar cada euro invertit. Res és casual.

4/5/17

APOLOGIA DE MARIAN

La societat està malalta. És una frase feta, un tòpic que a base de repetir-se perd el seu terrorífic significat, però ho està i molt.

Que li ho pregunten a Marian Campello, la diputada que va fer públic fa un any que va patir bullying i que esta mateixa setmana va voler recordar en twitter el dia mundial contra l'assetjament escolar. “En el bulling, la tara mai és de la víctima, la tara és de la nostra societat” i com donant-li la raó van començar a aparéixer imbècils de davall de les pedres, sers amb cor crostat insultant-la sense pietat ni vergonya, convertint-la en símbol involuntari de com de podrida està la societat.

26/4/17

HI HA UN CAMÍ PER FER

Preneu nota dels qui falten
Ahir vaig vore que es parlava tan bé d'Alexis Marí que vaig pensar que havia mort, però no. El seu acte de rebel·lia enfront del partit a què pertany pareix haver-li fet guanyar moltes simpaties en esta terra nostra tan donada a exalçar amb exagerat entusiasme. Si açò dura uns dies més, hi haurà qui demane que una estàtua seua acompanye a la de Francesc de Vinatea en la plaça de l'Ajuntament del Cap i Casal i poc importarà que molt probablement la seua actitud tinga més a vore amb el pols que ell i la seua dona mantenen amb Albert Rivera que amb la reivindicació d'un just finançament, estic segur que almenys un parell de partits ja han intentat posar-se en contacte amb Marí per a convertir-lo en el seu líder.