¡¡VERGONYA!!

Preàmbul:

Ja sobre els camps d'lberia per tot arreu esclaten les flors que son el símbol de pàtria i llibertat, i mentres altres cullen els fruits de la victòria, el poble de València no deu d'estar parat. (*)

Escena primera:

Cersei Lanister nueta i amb el cap rapada apareix a les portes del Gran Septe disposada a complir la penitència imposada pel High Sparrow i mamprén el camí que li portarà fins a la Fortalesa Roja suportant els insults i vexacions del poble congregat en el trajecte. A la seua esquena, un acòlit crida a cada pas ¡Vergonya!

I ELS VALENCIANS ¿QUÈ COLLONS SOM?

Penseu en una americanada d'eixes de jovenets en la High School, no importa quina, la primera que vos vinga a la ment. Segur que en eixa en la què esteu pensant hi ha un xaval apocat però molt bona persona, aplicat en els estudis i capaç de fer qualsevol cosa pel seu institut, però totalment invisible per a la majoria dels seus companys que són incapaços de recordar el seu nom encara que porten junts des del parvulari. ¿Veritat que sí? Eixe “loser” a qui fiquen per força en la taquilla o llancen nuet a la pista de bàsquet, eixe, som els valencians i no, a diferència del que succeïx quasi sempre en estes comèdies plenes de clixés, nosaltres no acabarem agafats de la mà de la xica més popular mentres som ovacionats des de les grades, no, la nostra sort és la del protagonista de l'Últim americà verge, acabarem fotuts i arrimats al marge després d'haver pagat la factura d'un altre.

LA NOSTRA POR ELS ALIMENTA

No hi ha res com la por per a dominar. La por paralitza i anul·la l'enteniment. La por, quan no obeïx a una amenaça concreta sinó a un estat de permanent tensió, es torna tremendament eficaç.

Obris el periòdic, encens la ràdio, mires la televisió i et bombardegen por constantment. S'exposen els problemes de Veneçuela com si estiguera ací al costat, com si fóra l'únic país en caiguda lliure del món mundial, tot amb l'únic objectiu que tingues por d’acabar com ells, a manera de vacuna per a què ni se t'ocórrega votar als que s'equiparen ací amb el moviment que ha arruïnat a aquell país. Veneçuela sona més en els Mitjans de comunicació que València com si fórem nosaltres els qui vivirem en un altre continent.

DE MISS CAMISETA BANYADA A ANGELINA JOLIE

Vaja per davant que no tinc bona opinió de Mónica Oltra, no m'agrada. No m'agradava el seu estil de fer oposició i no m'agrada ara en el govern. ¿Que li vaig a fer? He de ser massa melindros per a no vore les qualitats que sense dubte ha de tindre, perquè en cas contrari no hauria collit els triomfs que ha obtingut.

Em pareix oportú deixar clar açò per a què ningú puga atribuir lo que diré a continuació al hooliganisme del partidari ni a la defensa del rendit admirador.

Des del desgrat però també des de la discrepància ideològica, he de dir que em fan bullir la sang certs atacs a qui hui és Vicepresidenta de Consell de la nació d'on sóc natural i que ni el desgrat ni la discrepància són motiu per a deixar-los córrer.