LA NOSTRA POR ELS ALIMENTA

No hi ha res com la por per a dominar. La por paralitza i anul·la l'enteniment. La por, quan no obeïx a una amenaça concreta sinó a un estat de permanent tensió, es torna tremendament eficaç.

Obris el periòdic, encens la ràdio, mires la televisió i et bombardegen por constantment. S'exposen els problemes de Veneçuela com si estiguera ací al costat, com si fóra l'únic país en caiguda lliure del món mundial, tot amb l'únic objectiu que tingues por d’acabar com ells, a manera de vacuna per a què ni se t'ocórrega votar als que s'equiparen ací amb el moviment que ha arruïnat a aquell país. Veneçuela sona més en els Mitjans de comunicació que València com si fórem nosaltres els qui vivirem en un altre continent.

DE MISS CAMISETA BANYADA A ANGELINA JOLIE

Vaja per davant que no tinc bona opinió de Mónica Oltra, no m'agrada. No m'agradava el seu estil de fer oposició i no m'agrada ara en el govern. ¿Que li vaig a fer? He de ser massa melindros per a no vore les qualitats que sense dubte ha de tindre, perquè en cas contrari no hauria collit els triomfs que ha obtingut.

Em pareix oportú deixar clar açò per a què ningú puga atribuir lo que diré a continuació al hooliganisme del partidari ni a la defensa del rendit admirador.

Des del desgrat però també des de la discrepància ideològica, he de dir que em fan bullir la sang certs atacs a qui hui és Vicepresidenta de Consell de la nació d'on sóc natural i que ni el desgrat ni la discrepància són motiu per a deixar-los córrer.

TORNA-LI LA TROMPA AL XIC

Sempre m'ha resultat inquietant la capacitat autodestructiva del PSPV. Bé, dic PSPV perquè de tant en quant apareixen estes sigles per ahí, però costa trobar en el socialisme valencià alguna cosa que no siga un simple i ras PSOE.

El cas és que des que Joan Lerma va perdre les eleccions en 1995 no han parat d'aventar-se bescollades entre ells a compte del lideratge i la veritat és que passar-se més de vint anys esmolant ganivets i pitjor encara, utilitzant-los amb acarnissament, no oferix molta confiança a qui aconseguix momentàniament fer-se amb la secretaria general. De fet, la majoria d'ells no han arribat tan sols a calfar la butaca.

OCURRÈNCIES

Estic ací tan tranquil meditant sobre l'última batalla interna dels socialistes valencians quan em bota als ulls una notícia relacionada amb la compareixença del secretari autonòmic d'Educació en la Comissió d'Educació del Congreso i se'm cau l'ànima a terra.

No m'estranya que quedem sempre tan mal parats en l'informe PISA de cada any si des de ni se sap quan l'educació es conduïx amb una falta de trellat tan sols comparable amb l'excés d'ocurrències. ¿Vos en recordeu d'això del xinés mandarí? Eixe és el nivell.

Diu Miguel Soler (que aixina li diuen al secretari autonòmic) que el pacte educatiu hauria de suprimir la repetició de curs perquè “no conduïx a res i a Espanya amb una taxa del 35,5 % de repetidors al llarg de l'ESO estem convertint en general lo que hauria de ser una excepció” que no sé a vosaltres però a mi em pareix que és lo mateix que demanar que es talen tots els arbres per a evitar incendis.