LES COSES QUE PODRÍEM FER

 

Esta setmana es compleix un any de les primeres mides per a contindre la COVID19. Un any des de que va sonar l'última mascletà, les falles van quedar a mig plantar i es va apretar el botó de pause de la festa.

Des de llavors, s'han succeït confinament, desescalada, nova normalitat, excés de confiança, segona ona, tercera i marxa arrere. Durant este temps, governs de tots els colors i formats han pres decisions encertades i errònies, s'ha rectificat mentre s'aprenia. Unes voltes s'ha optat per extremar la prudència i altes, per tot lo contrari.

Un any ens dona una certa experiència a tots, però també esgotament. Als qui han hagut que prendre decisions i als qui hem hagut de viure amb elles. Açò s'està fent més llarg que un dia sense pa i es nota.

ODI ETERN A LA POLÍTICA MODERNA

 

Com he dit en alguna altra ocasió, jo soc polític. Ho soc, independentment de a què em dedique per a guanyar-me la vida. Ho soc, milite o no en un partit. Soc polític de la mateixa manera que un lleó és un lleó i cap dels dos podem deixar de ser lo que som.

Entenc que la majoria de la gent pense que ser polític és ocupar algun càrrec orgànic o públic en el marc de la militància però no és aixina (no només), això és estar en política.

SALMÓ BOTÀNIC

En 2004 la revista Science publicà un estudi en el que qüestionava la seguretat del salmó de piscifactoria pels elevats nivells de contaminants detectats en instal·lacions europees, xilenes i estatunidenques.

Segons este estudi, el consum de només dos tallades de salmó de piscifactoria al mes era suficient per a superaren els límits de seguretat establits per l'Agència de Medi Ambient dels Estats Units per a estos contaminants orgànics.

En resum, lo que venia a dir l'informe publicat per Science era que el salmó de piscifactoria era roín, roiníssim i aquest concepte va ser àmpliament difós per mitjans de comunicació de tota mena (la gravetat del seu contingut no era per a menys) amb titulars com “El salmó de piscifactoria pot ser cancerigen” per a comboi dels productors de salmó salvatge que ho veien com una oportunitat per a incrementar el seu negoci recollint consumidors en la seua fugida del producte caigut en desgràcia.

SOBRE LA TELEVISIÓ DELS VALENCIANS

Tenia ma mare quan jo era menut, una amiga que com ella, sent de Sollana s'havia casat en Benifaió i allí vivia. Tenia eixa amiga un fill de la meua mateixa edat, aixina que, sovint acompanyava a ma mare quan anava de visita a la casa de la seua amiga per a jugar amb el seu fill.