MA MARE I FUSET

Ma mare és una dona valenciana de les de perenne monyo de perruqueria, polsera de canya i llavis pintats amb xoricet. Ideològicament podríem dir que complix els estàndards d'eixa dreta moderada a la que abans anomenàvem centre. Fa uns mesos, quan les enquestes començaven a dibuixar els possibles resultats de les últimes eleccions, estava molt preocupada per que pogueren arribar al poder els qui volien tornar als temps en que una dona havia de tindre el permís del seu marit per a obrir un compte corrent.

Servisca tot este preàmbul per a explicar que en cap circumstància m'imagine a ma mare votant a Compromís i aixina i tot, este estiu, quan es va produir la primera envestida contra Pere Fuset a compte de l'accident que va costar la vida a un operari durant el muntatge d'unes grades i els partits de l'oposició començaven a reclamar el seu cap en safata de plata, ma mare va eixir en la seua defensa.

LO QUE N’HI HA JUGA

Fa quatre dies mal comptats, anaven els de Compromís queixant-se de la decisió presa per Ximo Puig d'ajuntar les eleccions autonòmiques amb les generals. Culpaven a esta coincidència dels seus “roïns” resultats. El vot dual, deien.

I va i ahir tornem a votar i no hi ha coincidència, ni vot dual i els resultats són els mateixos.

Hi ha un defecte de percepció en el fet de pensar que en l'anterior contesa electoral es va obtindre un mal resultat. Una distorsió que ha condicionat decisions sobre com es concorria a estes que ni entenia jo llavors, ni entenc ara.

NO LI VEIG EL PROFIT

Diré de bestreta, que no tinc cap objecció a l'acord de coalició aconseguit per Compromís. En realitat no em pareix ni bé ni mal, entre altres coses perquè no em jugue res en eixa partida i pense que ells, millor que ningú, coneixen les seues circumstàncies i les seues necessitats. Però perqué tinc molts i bons amics que militen en la formació als qui desitge que els vaja bé i d'altra banda per la meua naturalesa de furoner de la política valenciana m'impulsa a analitzar tot lo que passa en esta pàtria nostra, em vaig posar ahir a reflexionar sobre els possibles beneficis del pacte i el resultat no se m'antoixa massa profitós.

DEFENSA DE LA POLÍTICA 1

Sóc polític. Ho sóc independentment de a què em dedique per a guanyar-me la vida. Ho sóc encara que no ocupe un càrrec públic o orgànic, milite o no milite en un partit. Sóc polític de la mateixa manera que un lleó és un lleó i cap dels dos podem deixar de ser lo que som.

I de la mateixa manera que jo sóc polític, hi ha persones que estan en política i no faran una altra cosa que estar en política. Mai seran polítics. Per molt que siga el temps que en ella estiguen, no deixaran de ser professors, advocats, empleats de banca o torners fresadors, perquè això és lo que són, lo que els definix.