Tenia ma mare quan jo era menut, una amiga que com ella, sent de Sollana s'havia casat en Benifaió i allí vivia. Tenia eixa amiga un fill de la meua mateixa edat, aixina que, sovint acompanyava a ma mare quan anava de visita a la casa de la seua amiga per a jugar amb el seu fill.
No vos ho havia dit, però vaig arribar a la mili com Pedro Sánchez va arribar a la presidència del Gobierno… amb una flor en el cul.
Tenint en compte que podria haver-me tocat anar a pegar panxades per qualsevol desert mal comunicat, acabar de mecanògraf en Capitania General de Madrid va ser tota una sort.
Un tracte una miqueta informal amb els comandaments (ens passàvem el dia envoltats de galons, estreles i medalles), zero maniobres militars, tarifa super-reduïda de guàrdies concentrades en els primers mesos perquè els oficials volien tindre als seus secretaris lliures per a fer-los la faena i tots els caps de setmana a casa de permís.
El meu amic Pepe Castellano (i Bolumar per part de mare), més conegut com a Pepe Carabasses sempre deia “En conventos i colectividades, no enseñes tus habilidades”.
No coneixia encara a Pepe quan, amb el cap rapat formava al pati del Campamento Santa Ana davant del pavelló de la quarta companyia, per lo que no vaig poder seguir el seu consell, cosa que m'haguera privat de la segona lliçó sobre el comportament humà que em va proporcionar aquell període de la meua vida.
Com tots els pollos (qualificatiu que rebíem tots els reclutes durant el període d'instrucció) em va tocar realitzar labors imprescindibles per al manteniment de la integritat de l'Estat com la neteja de latrines o el servici en cuina, on vaig poder comprovar que si no moríem per intoxicació alimentària, la nostra generació podria sobreviure a qualsevol catàstrofe.
He viscut moltes vides i no em referisc a aquelles vides anteriors en les que els crèduls de l'esoterisme diuen haver sigut Napoleó o Cleopatra.
He viscut moltes vides, però totes han sigut en esta i en totes elles he procurat transitar amb els sentits ben oberts, receptius a quants ensenyaments pogueren obtindre's de cada experiència, absorbint com fa l'aigua de brollador les propietats de la roca per la qual es filtra.
En una vida anterior i ja llunyana, com la majoria dels homes de la meua generació vaig ser soldat per un any i durant eixe període castrense amb 19 tendres anyets vaig tindre l'oportunitat d'aprendre algunes lliçons que res tenen a vore amb allò de “hacerse un hombre” que tant es pregonava com principal benefici d'aquell any llançat a perdre pel que havíem de passar obligatòriament.
