25/2/14

TOTS VOLÍEM SER TARZAN


Molt abans que els efectes especials generats per ordinador i el 3D inundaren les pantalles dels cines, la figura esvelta de Johnny Weissmüller engrunsant-se d'arbre en arbre ja havia fet somiar a milers de xiquets de mig món.

La meua generació va conéixer a Tarzan emmarcat en aquell caixó que habitava en el saló i al que es dirigien brillants els ulls àvids d'aventura. Tots volíem ser Tarzán, aquell ser lliure que Hollywood ens mostrava en una selva plena de perills controlats, animals a qui es podia dirigir amb un simple crit i apartament en la copa d'un arbre dotat de totes les comoditats de la vida moderna. El cine ens va fer desitjar una selva modèlica sense penúries ni malalties, en la que tot estava a la nostra disposició.