ENTRE TANTA ESCAMA (i III)

Si iniciava esta trilogia després de conéixer-se la intenció del Conseller Blasco de posar en marxa el contracte d'integració en el nostre àmbit més immediat, la casualitat ha volgut que es tanque el cercle just en el moment en què Sarkozy anuncia la seua intenció de promoure un contracte de semblants característiques per a tota la Unió Europea durant la seua presidència de torn que s'inicia el pròxim mes de juliol.

Concloíem en el primer article d'esta sèrie, que si bé la caritat cristiana o els sentiments humanitaris (depenent de la nostra postura davant de la fe) ens impulsava a acollir ab els braços oberts a tots quants necessitaven la nostra ajuda, la responsabilitat que tenim tant ab la nostra societat com ab els propis immigrants, ens obliga a gestionar els fluxos d'immigració ab el sentit comú en compte de ab el cor.

Fins a la data, les polítiques dissenyades a este respecte pels distints governs han anat a remolc de les circumstàncies, dedicant-se més a la minoració de l'impacte social que a la solució del problema des de la seua arrel.

Les distintes legalitzacions d'immigrants no han comptat amb un pla de seguiment adequat que possibilite un canvi de tendència. El seu fi hauria d'haver sigut el d'establir un punt d'inflexió en què es corregiren els defectes dels sistemes anteriors que derivara a la legalitat l'entrada de nous immigrants, però no ha sigut aixina, i al final s'han quedat en mers pegats per a donar carta de naturalesa al statu quo.

Mentres no es contemple la necessitat acudir als països d'origen i establir oficines de contractació i gestió de fluxos, mentres no s'invertisca en la regulació dels sistemes d'entrada i es garantisca als immigrants un trasllat digne i ab plenes garanties d'ocupació, estarem contribuint als defectes no desitjats que acompanyen de manera irremeiable al fenomen de la immigració; l'aparició de màfies, les morts en el trajecte i l'explotació de treballadors.

¿Quants immigrants s'arriscarien a travessar deserts o embarcar en insegures pasteres si tingueren l'oportunitat d'ingressar legalment en el nostre espai? ¿Quantes màfies trobarien la manera de negociar ab les desgràcies alienes si haguera un adequat sistema de comunicació entre l'Europa de les oportunitats i els països més necessitats? ¿Quants empresaris explotaran els seus treballadors immigrants si estos tingueren els seus drets plenament reconeguts?

Europa ha de quantificar quin percentatge d'immigració pot suportar sense que existisca perill de col·lapse social, ha de garantir al màxim els drets d'estos immigrants i ha de regular eficaçment tant els sistemes d'entrada, com la forma en què es distribuïxen estos entre els seus països membres, evitant la massificació i la formació de guetos.

Mentrestant, les entitats territorials més reduïdes, els sistemes culturals més desprotegits, hem de trobar la forma de convertir estos fluxos migratoris en fenòmens enriquidors del nostre entorn, en punts de suport sobre els quals projectar la nostra pròpia forma de vida.

Quan sentim a Sarkozy parlar sobre el contracte d'immigració, potser que els termes utilitzats, que els conceptes esgrimits s'assemblen a les reflexions que hem apuntat en estos tres articles, però la veritat és que hi ha una diferència abismal.

Mentres que quan Rajoy, Blasco o Sarkozy exposen la necessitat del coneixement de l'idioma, dels valors o de les lleis del país a què es vol ingressar, ho fan per a establir una barrera de penetració millor com més difícil de superar, nosaltres esgrimim els mateixos conceptes anteposant la nostra responsabilitat per a ajudar a la integració i establint una reciprocitat d'obligacions.

Mentres uns parlen de restringir l'arribada de nous immigrants per mitjà de l'enduriment del seu tracte, nosaltres considerem necessari acudir a l'origen de la necessitat, establir mètodes dignes i dificultar l'existència d'un canal “il·legal”.

Potser pareixerà el mateix, però de cap manera és igual.

Una reflexió final. Al parlar d'immigrants la primera cosa que ve a la ment són pasteres, "cayucos", gent de distint color al nostre i pobresa. Estos tres articles han tractat fonamentalment sobre ells, però hi ha una altra immigració, la protagonitzada per europeus que vénen a instal·lar-se en el nostre territori en virtut dels avantatges d'una Europa sense fronteres, uns immigrants que s'establixen en la nostra pàtria i que en la majoria de les ocasions mostren un escàs o nul interés pos integrar-se, s'aïllen en urbanitzacions i mantenen una espècie d'apartheid invertit.

Possiblement si de contractes d'integració parlem, seria més útil establir un contracte d'este tipus però per als habitants dels països comunitaris. En cas contrari acabarem exigint-li a un marroquí lo que no li exigim a un irlandés.

Entre tanta escama, no estaria malament un poc de tranquil·litat, segur que ens farà falta.