No tinc decidit el meu vot
per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu. No he trobat encara el
partit, el líder o el missatge que em comboie prou com per a depositar la meua
confiança en ell i no volguera que fóra esta la primera volta des de que tinc dret
de vot, que deixara d'exercir-lo. Tampoc em sentiria orgullós si al final
acabara per depositar una trista papereta virginalment blanca com a símbol de
covard rendició.
Sí, ja sé que pot paréixer
que em precipite, que queden més de dos mesos i que en este temps pot aparéixer
alguna cosa en el panorama polític que m'entusiasme lo suficient, però no ens
enganyem; en circumstàncies normals ja estaríem calfant per a la precampanya i
no obstant això els assumptes europeus pareixen estar fora d'agenda, com si no
es percebera la importància que Europa té en el nostre dia a dia o com de
determinants poden ser les institucions europees en la recuperació econòmica.