Els valencians tenim dos maneres fonamentals de
respondre a la pregunta ¿Com estàs? Si tot va bé responem “de categoria” i si
no “fotut i arrimat al marge”. Som gent d’extrems en més d’un aspecte, com el
nostre clima passem de l’hivern a l’estiu sense preàmbuls i en açò no fem
excepcions ni tan sols quan tractem d’economia.
No fa ni quatre dies mal comptats, el President de la
Generalitat (este o l’anterior, que tant dóna) ens llançava discursos sobre el
miracle econòmic que protagonitzaríem, seríem els primers a eixir de la crisi i
a crear ocupació, seríem una volta més la locomotora de la recuperació. Si algú
li haguera preguntat a Fabra com estava en eixos moments de plena eufòria segur
que hauria contestat “de categoria”
Desgraciadament la realitat no es nodrix de paraules
sinó de fets i mentres es pronunciaven discursos grandiloqüents les parets i
els sostres del nostre autogovern començaven a mostrar enormes clavills pels
que aguaitaven voluminosos deutes fruit d’una gestió nefasta basada en
l’aparença, la propaganda i el clientelisme polític.