3/5/08

NEFERTITI

La bellesa que es manifesta en el seu cèlebre retrat del Museu de Berlín ha fet de Nefertiti una de les reines més famoses de tota la història egípcia. Fins al punt que per a la majoria de persones no és sinó això, un bell rostre carregat de misteri i llegenda. Però Nefertiti, en realitat, va ser molt més que l'esposa d'un faraó. El seu paper durant el regnat d'Amenhotep IV, que va governar Egipte cap a mitjans del segle XIV a.C. i que prompte va adoptar el nom d'Akhenatón, va ser molt destacat. Va exercir un poder equiparable al del seu consort el faraó i va tindre al mateix temps un enorme protagonisme en la gran reforma religiosa d'Akhenatón, que va suposar l'establiment del culte a Aton (la “heretgia atoniana”, com també s'hi ha anomenat) i la creació d'una nova capital per a Egipte: Akhetatón o Tell el-Amarma, que va substituir a Tebes.

Tot açò ho se no per ser un especialista en l'antic Egipte, ni com a conseqüència de llargs anys d'estudi i investigació, no. El coneixement dels fets succeïts fa més de tres mil anys en la vall del Nil es troba a l'abast de qualsevol.

Noms, dates i fets importants, però també coneixements trivials, poden mostrar-se davant de nosaltres d'una manera tan senzilla com l'adquisició de qualsevol revista dedicada a la història en qualsevol quiosc del nostre barri i ni tan sols és necessari acudir a llibreries especialitzades, ni a avorrits tractats d'egiptològica.

El paper couché pot mostrar-nos de manera amena i jalonat de magnifiques il·lustracions, els detalls de qualsevol cultura que ens puguem imaginar. Des de l'antiga Grècia als últims dies de l'Imperi Romà, des de l'inici dels saquejos Víkings a la croada d'Innocenci III contra els catars. Tot esdeveniment històric té cabuda en esta moderna forma de transmissió del coneixement, tot menys la nostra pròpia història, la dels valencians.

El nostre poble viu de difusos records inconnexos, de retalls d'història a penes transmesos, a penes reconeguts, i en este propi desconeixement es troba la clau de molts dels nostres problemes identitaris i de la manera en què som o no capaços de reconéixer-nos a nosaltres mateixos.

Durant segles hem patit l'assimilació històrica d'una manera més eficaç i persistent que qualsevol altre tipus d'assimilació. Els nostres fets més importants han servit (una volta convenientment aïllats i trossejats) per a contribuir a l'imaginari comunitari d'una realitat nacional distinta de la nostra pròpia pàtria i la resta han sigut ignorats i amagats.

Per a una gran part dels valencians, la seua història s'inicia ab l'arribada de Jaume I, rei longeu que va aguantar en el tron fins que Fernando el Catòlic es va casar ab Isabel de Castella i a qui va succeir en el tron Felipe V després de guanyar una batalla en Almansa. Darrere d'ell una nebulosa que ens porta fins a Franco, Lerma, Zaplana i Camps passant per Juan Carlos I.

Abans el no-res, i entre mitges un buit esguitat de certes dates, de certs personatges i de certes dades inconsistents que no ens permeten ni tan sols posar-nos d'acord en els nostres símbols més primaris.

El valencianisme cultural ha perdut un temps preciós en altres menesters (possiblement igual d'importants) que no ha dedicat al coneixement de la pròpia història.

Són un misteri a l'abast de molt pocs, els fets succeïts en les nostres terres fa tres mil cinc-cents anys, una cosa que no seria tan greu si no fóra perquè el mateix forat negre en el què es tanca esta informació ha engolit a Constantí Llombar i a Nicolau Primitiu junt a Pere el Cerimoniós, Joan Baptista Basset, Joan Lluís Vives i al Guerrer de Moixent.

Una història únicament per a iniciats, no pot ser la història d'un poble que aspira a engrandir el seu futur sobre els fonaments del seu passat. Sense este passat necessitem tirar mà de copes d'Amèrica i circuits de F1 per a ser alguna cosa... quan ja som més que lo que algúns pretenen que sigam.

1 comentari:

Pere Palés ha dit...

Hola Carles!

Veig què sóc el teu visitant número 1! Totes les de Xile!!!

Com podem contactar? Xarrem...

pere.pales@gmail.com