Páginas

17/5/08

PERDRE ELS PAPERS

Un dia d'estos em decidiré a escriure sobre lo que ha ocorregut entorn del teatre romà de Sagunt, possiblement quan acabe el estrèpit i les costures ideològiques que sostenen cada paradigma s'hagen difuminat prou com per a què els conceptes “ben fet” o “mal fet” no depenguen tant del partit en què es milite o l'adscripció ideològica que es tinga.

Pot ser no obstant això, que sense esperar el cessament del soroll, trobe la manera justa d'exposar lo que pense respecte d'això, o que simplement no m'importe ser jutjat pel Sanedrí.

Em conformaré de moment en tractar un desperfecte adjacent, una circumstància que no té més relació ab el teatre romà que la casualitat i que em servix per a enfocar la vista sobre lo particular a fi de poder analitzar lo general.

Puge el passat divendres al cotxe i em dirigisc a casa baix un cel gris tronada del què es desprenen eixes grans gotes que presagien embossos en la capital. Afortunadament el meu destí es troba en sentit contrari i durant el trajecte puc relaxar-me sense més companyia que el so de fons dels informatius de la cadena SER i el dels "limpia" desplaçant-se rítmicament pel parabrises.

A mitjan camí entra en acció Gloria Marcos que ab la seua inconfusible veu assalta les ones hertzianes per a opinar sobre la sentència del teatre romà i l'advocat exdiputat, que manté viva la confrontació ab el Govern Valencià a compte del compliment de la mateixa. L'escolte i pense “fotre ¿com es poden perdre aixina els papers?"

- El Sr. Marco Molines lo que ha de fer és deixar de toquejar les coses importants i dedicar-se a disfrutar de la seua jubilació.

Imaginem que haguera sigut el Senyor Marco Molines qui s'haguera dirigit a Gloria Marcos en termes semblants.

- La Sra. Gloria Marcos lo que ha de fer és deixar de toquejar les coses importants i dedicar-se a les labors pròpies del seu sexe.

Esta frase sona malament, potser ho fa d'una manera més evident que la pronunciada per la diputada d'EU, però en abdós casos el so és el mateix, el del menyspreu a qui pensa distint i el de la desqualificació per raons alienes a la qüestió principal igual dona si es tracta del sexe o de l'estat laboral.

Que li vaig a fer, no em solen agradar les persones que no tenen dubtes, (el dubte és la base del coneixement) ni les que creuen que posicionant-se en un determinat espai ideològic tenen barra lliure per a dir lo que vullguen a qui vullguen, i moltes voltes m'he sentit incomode davant d'afirmacions de la Sra. Marcos, sobretot pel to de possessió sobre la veritat absoluta que sol emprar.

El divendres, de tornada a casa, entre el so de la pluja, vaig escoltar a algú perdre per complet els papers, pronunciar una frase que en si mateixa representa tot lo contrari de lo que esta persona diu defendre i pel seu to de veu, la frase li va eixir de l'ànima.

3 comentaris:

Artur Josep Martinez ha dit...

Sobre la Marcos, No coment! Sobre el teatre i el Castell de Sagunt, crec que ja és hora de reclamar la titularitat al Govern Central i donar-li el vol i l'ús que és mereix.

Josep Lluis Mira ha dit...

Es molt propi dels comunistes o ex-comunistes este tó de creure's en possessió de la veritat absoluta. Tinc una companya de treball que s'expresa de la mateixa manera. Sembla mentira que l'esquerra -suposadament antidogmàtica- tinga tan poca "estètica mediàtica"

Josep Lluis
Alacant

Anònim ha dit...

Qué tindrà a vore la negació del dogma en l'estètica mediàtica?
Un poc perillós l'enunciat, no?