Páginas

27/4/08

¡CONTRAFUR!

Mira que ho he buscat i res, no ho trobe. He mirat de dalt a baix, he llegit i rellegit i no apareix.

És possible que l'ansietat m'ennuvole la vista, o que tant d'interés per trobar-ho ofusque els meus sentits però res, no ho trobe.

I estic segur de que en l'Estatut d'Autonomia existirà el paràgraf en el què diu que l'anglés és un dels idiomes oficials dels valencians, sens dubte ha de posar-ho per alguna part, en cas contrari no seria lògic que El Govern de la Generalitat haguera pres la decisió de que una de les assignatures que han de cursar els nostres fills fóra impartida íntegrament en este idioma.

Puix res, de l'anglés ni xufa, ni en l'article sis que diu que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià i que l'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat.

També diu este article del nostre Estatut que tots tenen el dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyança del, i en idioma valencià. Però l'anglés continua sense aparéixer ni com a dret ni com a obligació, ni com a animal de companyia.

Decidisc canviar de tàctica d'investigació i li pregunte al meu fill. Carles, ¿tu estudies anglés veritat? I la seua resposta afirmativa em deixa a un pas de la tranquil·litat, aixina que continue la perquisició; ¿i l'estudies en anglés? “Puix clar” em contesta el meu fill i comence a vore que la solució està prop. Llavors –insistisc- ¿el teu professor et parla sempre en anglés i vosaltres responeu sempre en anglés? ¿TOTA la classe és en anglés? I de sobte tot el raonament cau com un castell de cartes quan Carles em respon “¡Ha! ¿et referies a això? que va, la classe la donem en valencià”.

Puix ja no m'ho explique. Fa uns dies llegia en el periòdic el següent titular “El PP rebutja que Ciutadania s'ensenye en valencià o castellà” (Levante- emv 25/04/08), cosa que de ser finalment aixina suposa de fet que el PP s'oposa que una assignatura determinada (en este cas és indiferent quina) s'impartisca en els idiomes que segons el nostre Estatut són oficials.

U té la sensació, més aïna l'esperança, de que darrere de cada polític hi ha una mare; eixa mare que dóna igual quina edat tingues, sempre te tracta com el xiquet que vas ser alguna volta, eixa mare capaç de pegar-li un calbot a un executiu que se maneja pressupostos milionaris al crit de “no et fa vergonya deixar en el carrer a estes persones” després d'una reducció de plantilla.

Les mares són el contacte ab la realitat de qui s'han col·locat per damunt d'esta i davant de tant de despropòsit es tira a faltar a la mare de Camps dient-li “fill ja està bé de fer el carabassa" mentres el so del calbot ressona pel despatx presidencial.

El gest més paregut el va protagonitzar el vicepresident primer de les Corts, José Cholbi, quan va reprendre en la Cambra al conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, per iniciar la seua intervenció en en anglés. Cholbi, (a qui no m'unix cap parentesc a pesar de lo paregut dels nostres cognoms) va haver de recordar-li que l'Estatut d'Autonomia i el reglament de la Cambra establix com a idiomes oficials el valencià i el castellà, (tin calbot moreno).

A falta d'una mare que pose els peus en la terra al Consell en ple, serà necessari que aparega un Vinatea que explique que hi hi ha coses que no poden fer-se per molta majoria absoluta que es tinga, i que les lleis que ens hem donat no poden botar-se-les a la torera, farà falta que algú cride, davant de tant de xiquet malcriat... ¡Contrafur!

2 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

La veritat és que abellix mentar the mother del multilingual Conseller.

Faustí Barberà ha dit...

Carles:

T'he inclòs als enllaços del meu blog.

Salutacions.