WINTER IS COMING

S'acosta li hivern. Els vents gèlids ja han bufat per les terres del sud, alçant de les seues tombes velles ideologies que haurien de romandre soterrades en la tenebrosa era a la que pertanyen i no obstant això caminen ara entre nosaltres, blanquejats pels qui obliden els escrúpols a l'hora d'accedir al poder.

S'acosta l'hivern i aquells que van passar anys anunciant el seu pelegrinatge al centre, l’han abandonat a la carrera atrets pel costat fosc, contagiats pel mer contacte, desitjosos de complaure als nous senyors de l'agenda.

EMPELT

Jo em mirava els meus plantons. Més bonics no els hi havia. Els cuidava amb dedicació i cura. Els imaginava creixent forts i erectes, de troncs amples, arrels profundes, frondoses branques, oferint fruits carnosos i dolços. En el viver revisava cada detall que assegurara el seu futur creixement.

En el xicotet entorn controlat tot eren promeses d'èxit, però una volta i una altra, al trasplantar aquelles meravelloses promeses a la fèrtil terra, esta es tornava dura, aspra i els cavallons impedien l'arribada de la necessària aigua fins a marcir sense pietat els meus esforços.

EN NOMDEDÉU

Enric Nomdedéu va escriure un twit l'altre dia “El PP voldria canviar a Bonig, però l’alternativa és cim un ximpanzé amb una ballesta.” Lo que sucedió a continuación les sorprenderá… (o no).

Bramen les hosts twiteres des de llavors demanant el cap del secretari autonòmic d'ocupació i director del SERVEF i ho fan mentres alcen torxes, forques i piques a compte del twit, sostenint que en una arrancada de masclisme furibund, Nomdedéu li va dir ximpanzé a Eva Ortiz (número dos del PPCV) afirmació esta, que per poc que es tinga un mínim de comprensió lectora, es manifesta com falsa.

PAGAR I PLORAR

Al remat tindran raó els qui es burlen de nosaltres dient-nos plorons. No parem de queixar-nos per tot. Que si el finançament, que si les infraestructures, que si el FLA… Queixar-nos ens queixem, però en això ens quedem i de queixar-se ningú s'ha fet ric.

Plorons ens diuen i a continuació amb “hidalga” fanfarroneria ens llancen el desafiament xantatgista i és que ens queixem de vici perquè ahí estan els pressupostos generals de l'Estat per aprovar i tan sols amb deixar-nos clavar un poc la punteta, quasi sense perdre la virginitat, s'obraria el miracle i s'acabarien les estretors. Plorem perquè ens ix molt bé i perquè les llàgrimes donen rèdit electoral, no costen i ací ens hem engolit el relat que val més honra sense barcos que barcos sense honra com a eslògan dels nostres representants que se la torquen amb paperet de fumar.