16/1/18

PAGAR I PLORAR

Al remat tindran raó els qui es burlen de nosaltres dient-nos plorons. No parem de queixar-nos per tot. Que si el finançament, que si les infraestructures, que si el FLA… Queixar-nos ens queixem, però en això ens quedem i de queixar-se ningú s'ha fet ric.

Plorons ens diuen i a continuació amb “hidalga” fanfarroneria ens llancen el desafiament xantatgista i és que ens queixem de vici perquè ahí estan els pressupostos generals de l'Estat per aprovar i tan sols amb deixar-nos clavar un poc la punteta, quasi sense perdre la virginitat, s'obraria el miracle i s'acabarien les estretors. Plorem perquè ens ix molt bé i perquè les llàgrimes donen rèdit electoral, no costen i ací ens hem engolit el relat que val més honra sense barcos que barcos sense honra com a eslògan dels nostres representants que se la torquen amb paperet de fumar.


La història és que ens han ficat en un marc mental en què les regles del joc ens vénen marcades per altres i a ningú se li ha passat pel cap el transgredir-les, trencar-les i fixar-ne altres, perquè senyores i senyors, per una volta podem tindre la manilla en la mà, però cal creure-s'ho i actuar sense pietat.

¿Que és això de queixar-nos perquè intenten fer-nos xantatge? ¿Que no comprenem que els qui estan en posició de debilitat són ells? No ànimes càndides, ells no estan en disposició de pressionar, perquè siguem francs, els valencians estem hui fotuts, tant com ho vam estar en la passada legislatura, en l'anterior i en la que la va precedir i estarem fotuts ara i l'any que ve i al següent. No tenim res a perdre i ells sí.

Ells necessiten continuar aprovant pressupostos i cada volta ho tenen més difícil. Intenten enganyar-nos adoptant la figura del perdonavides de pati despreciant-nos, fent-nos creure que no som res, que no tenim valor i que només podem cedir per a continuar respirant.

Desgraciadament els que ens representen estan lligats de peus i mans. Uns per servituds militants que anteposen sigles a territori i altres, tenallats per pors i complexos. Ni els uns ni els altres ens servixen perquè es deixen portar pel corrent mentres planyen com a viudes desconsolades esperant l'ocasió idònia, la quadratura del cercle, la conjunció planetària.

Necessitem un altre esperit més combatiu i apassionat capaç de plantar cara en moments com este i traure profit en el nostre nom. Necessitem que algú s'abalance bramant ¡A PER ELLS! o ¡DESPERTA FERRO! que és més nostre i els traga el fetge per la boca, cobrant-los cada vot a preud'or, fins que els que ploren siguen ells, i si després ens diuen xantatgistes ¿que més dóna? fer com fan no és pecat.


I mentres açò no passe, no ens queda una altra que pagar i plorar.

Cap comentari: