tag:blogger.com,1999:blog-72411522544993181252024-03-05T19:47:37.756+01:00DIARI D'UN OPTIMISTACarleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.comBlogger278125tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-38901834063319987792023-01-27T10:22:00.002+01:002023-01-27T10:34:58.266+01:00INVISIBLES<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59lhfb53hpxRLG2y8BXGvW0xanJnC3OZteZxnI9cgqpNdnjcSWozzf7q1C2rZmHCAwigXEv0z1tkVmGW8lTcyHxN9fkcPpEEeS6-SnSjMBa3hJbG1jovkDU8uxOxBQ0Uy5tZWGbbjJu8AxnDio9gnVL0w7Oz-9ys24mzluB3m1V1tkTTRhbpdqKVSnw/s374/DRET%20CIVIL.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="202" data-original-width="374" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59lhfb53hpxRLG2y8BXGvW0xanJnC3OZteZxnI9cgqpNdnjcSWozzf7q1C2rZmHCAwigXEv0z1tkVmGW8lTcyHxN9fkcPpEEeS6-SnSjMBa3hJbG1jovkDU8uxOxBQ0Uy5tZWGbbjJu8AxnDio9gnVL0w7Oz-9ys24mzluB3m1V1tkTTRhbpdqKVSnw/s320/DRET%20CIVIL.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">Els valencians, com a poble, passem per la vida sense destorbar,
sense alçar ni pols ni remolí. Practiquem la intranscendència i la
irrellevància amb tanta obstinació que hem aconseguit, amb el
temps, fer-nos totalment invisibles.</div></span><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">Per
això no m'ha sorprés, ni tan sols m'ha defraudat que <b>PSOE</b> i <b>PP
</b>s'hagen posat d'acord per a reformar la <b>Constitució </b>sense incloure la
recuperació del <b>Dret Civil Valencià</b>. ¿Quin altre resultat calia
esperar? Som invisibles i invisibles són les nostres reivindicacions
per xicotetes que estes siguen. Perquè no ens equivoquem, la
restitució del nostre Dret Civil no és més que una nimietat en
comparació amb tot lo que el nostre poble ha de reclamar. Una
micòria, el xocolate del lloro que qualsevol autonomia aconseguiria
amb només murmurar-ho a cau d'orella dels qui manen.<span></span></span></p><a name='more'></a><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">Nosaltres
no. Nosaltres som entreteniment festiu que ofrena contínuament noves
glòries a Espanya. Som folklore, som platja de la “meseta”, som
“Levante feliz”.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">Traiem
l'espasa amb ferocitat si veiem un tros de xoriço en la paella com
si ens anara la vida en això i muntem un canyaret discutint entre
nosaltres si lo correcte és a dir esmorzar o esmorzaret (abans ho
féiem pels accents) però som incapaços d'aplicar la mateixa passió
a qüestions transcendentals que ens són molt més necessàries.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">A
l'hora d'autodefinir-nos fugint de casposos tòpics, ho fem
adoptant-ne uns altres més modernets, però tòpics al cap i a la
fi, tan pesats i falsos com els anteriors, però amb comboiet.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">Enviem
diputats a les Cortes Generales per a què (en la majoria dels casos)
es perden en el tumult partidari oblidant-se que haurien de
representar els nostres interessos i després de quatre anys
desapareguts en combat, tornem a confiar en ells, com si assumírem
que la seua missió en esta vida és decebre'ns una volta i una altra
en un cicle sense fi.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">La
metròpoli exerceix un efecte narcòtic sobre tot aquell diputat
valencià que xafa el seu asfalt, fins i tot sobre aquells que allí
arriben impulsats pels vots més compromesos amb la causa valenciana
que acaben demostrant massa inclinació a ser el <b>Sancho Panza</b> del
primer <b>Don Quijote</b> que passe per allí i massa poca a ser el nostre
<b>Tirant lo Blanch</b>.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">Enlluernats
pels focus, accepten el paper de “paleto” simpàtic, esperant
aparéixer fugaçment en algun resum televisiu parlant de qualsevol
cosa que no continga ni una polsim de reivindicació territorial.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">I
ací ens trobem, una volta més davant unes eleccions en les quals
podem triar si volem morir d'espasme o de “garrotillo” i encara
que ara no es tracta de qui enviem al gran forat negre que és
Madrid, lo que fem tindrà el seu reflex més tard en eixa galàxia
tan llunyana.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">Em
resistisc a la invisibilitat i a la irrellevància però busque sense
trobar un destí per al meu vot. El temps passa ràpid i tinc por de
que una volta més, tapant-me el nas, hauré d'optar pel mal menor.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; text-align: left;">Quina
llàstima.</span></p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-3305075568251613732022-10-03T18:22:00.000+02:002022-10-03T18:22:47.316+02:00Carta oberta a la Junta Directiva de la SUAM Sollana<p align="center" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: auto; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Voldria escomençar estes línies
donant-li les gràcies a la <b>Junta Directiva</b> pel seu paper en la
recent assemblea informativa. Gràcies perquè van aconseguir
portar-me a la memòria un record de la meua iaia que va faltar fa un
grapat d'anys.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Voreu. Un dia vaig entrar a casa i me
la vaig trobar veient una pel·lícula d'eixes basades en fets reals,
en concret sobre violència de genere. En un moment donat, mentre el
marit li estava pegant a la dona, la meua iaia em va dir “<i>Mira si
ella és roïna que el home li té que pegar i tot</i>”.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Bé, se m'havia oblidat dir-vos que la
meua iaia estava sorda. Entre això i que era producte d'una època
fosca, la seua percepció de lo que estava passant estava prou
distorsionada.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p><span><a name='more'></a></span>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Eixa mateixa sordesa la vaig poder
percebre durant l'assemblea en els membres de la Junta. És cert que
estaveu allí i semblava que paraveu atenció, és cert que ens vau
donar l'oportunitat d'opinar (gràcies també per això), però com
li passa sovint a <b>Homer Simpson</b>, supose que quan començàvem a
parlar vos apareixia al cap un mico tocant les planxes que vos
impedia entendre lo que déiem.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Només aixina s'explica que fins i tot
hui, continueu pensant que el problema és que es vulga despatxar o
no al director, quan la qüestió és com i de quina manera es
gestiona la <b>SUAM</b>.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">De la mateixa manera que la meua iaia
era producte d'una època fosca, els membres de la Junta sembleu
ser-ho d'una manera de gestionar obsoleta, en la qual els càrrecs
s'ostentaven i constituïen un privilegi que permetia fer i desfer
sense més límits que els reflectits en uns estatuts i sense més
control que la rendició de comptes a any passat.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Durant la passada assemblea va semblar
escoltar-se de fons a <b>Lluís XIV</b> cridant allò de “<i>l'Estat soc jo</i>”
quan es reivindicava el dret de prendre unes certes decisions de
manera unilateral i les explicacions es semblaven massa a allò de
“<i>tot pel poble i per al poble, però sense el poble</i>” del
<b>despotisme il·lustrat</b>.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Fa molts anys que la cosa no va
aixina. La manera de gestionar una societat moderna ha canviat i
molt. Un càrrec ja no és un privilegi sinó una càrrega i un
compromís de servici als socis que obliga a buscar consensos tot i
que estos no siguen formalment necessaris.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Però clar, buscar consens implica
dialogar amb qui no pensa de la mateixa manera que vosaltres i
resulta tan còmode consultar només amb els qui vos peguen la
“cabotà”, sobretot quan com heu repetit fins a l'avorriment, per
a vosaltres, els altres formem part d'una confabulació
judeo-maçònica que no busca una altra cosa que enderrocar a la
Junta.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">De lo que es va parlar durant
l'assemblea es poden extraure un parell de conclusions: Que no
existeix un projecte artístic musical que justifique les accions de
la Junta (Només l'esperança que canviant una peça canvie el
conjunt, però sense la més mínima certesa d'en quin sentit es
produirà eixe canvi) i que per a aconseguir el vostre objectiu no es
repararà en les despeses, al cap i a la fi els diners no ixen de les
butxaques de la Junta. Si cal disparar amb pólvora de rei es fa i ja
està.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Desgraciadament, a la Junta directiva
de la SUAM Sollana sembla que els socis i músics que discrepen amb
la vostra gestió vos sobrem (almenys eixa va ser la sensació amb la
qual em vaig quedar en acabar l'assemblea) però <b>¿Què és una
societat musical sense socis ni músics?</b> Vos ho dic, un simple
edifici buit i sense ànima.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Tot lo succeït amb posterioritat a
l'assemblea confirma que com un tauró que ha olorat la sang, vos heu
llançat a pel vostre objectiu sense atendre el moviment que creix al
vostre voltant i sé que ara no sou capaços de vore'ho, però ja heu
perdut.</span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="background: transparent; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">La ferida que heu obert tardarà en
tancar-se i els vostres noms estaran per sempre lligats a esta
desgraciada etapa de la nostra societat.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="center" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Carles
Choví Añó</span></p>
<p align="center" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Soci
de la SUAM Sollana</span></p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-19102514607270295612022-06-09T18:28:00.000+02:002022-06-09T18:28:50.898+02:00PARAULES D’AMOR<p><span style="font-family: Arial, sans-serif;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRKz4nQAw2cgcBLmC3OLbwazUrgByUzdwOqGh3KhQdKaEfpy2Wfum3-EXYobSBpPi5wqKWIQIO-V1ZHoGEkT5JkXtJnQ_HImx10GHp5ZUbtQkPw8X7P6Ij4GPYegD_LJEgwovmTbtH4Tb4YazOeGWLU5z0Twl5U7uEawoACC0et3eEmMJdIvhz3u71Rg/s1080/burundanga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="711" data-original-width="1080" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRKz4nQAw2cgcBLmC3OLbwazUrgByUzdwOqGh3KhQdKaEfpy2Wfum3-EXYobSBpPi5wqKWIQIO-V1ZHoGEkT5JkXtJnQ_HImx10GHp5ZUbtQkPw8X7P6Ij4GPYegD_LJEgwovmTbtH4Tb4YazOeGWLU5z0Twl5U7uEawoACC0et3eEmMJdIvhz3u71Rg/s320/burundanga.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">De les seues boques brollen les més
meloses frases hàbilment calculades per a afalagar les nostres
orelles. Les seues intencions se'ns mostren pures i virginals. Ens
volen, és més, ens volen a tal punt que són capaços de fer tot
per nosaltres. Invoquen el nostre nom a la menor ocasió per a
demostrar quant rendits als nostres peus estan.</div><p></p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Pronuncien
paraules d'amor però lo que realment volen és sexe, concretament
fotre'ns (possiblement en castellà s'entén millor, “quieren
jodernos”). No se m'ocorre millor manera d'explicar que s'amaga
darrere de la pesada insistència amb què es proclama la rebaixada
d'impostos com alguna cosa que es fa per i per als ciutadans, per a
que puguen gastar més, per a que el Govern no es “forre” a
costa dels pobres contribuents.</span></p>
<span><a name='more'></a></span><p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Ho
hem sentit una i mil voltes de boca de polítics neoliberals que
juren i perjuren que ho fan per nosaltres, perquè ens volen i ens
volen tant que si els diem sí ompliran les nostres butxaques de
diners, podrem ficar en el depòsit del cotxe tant combustible com
càpia sense que tremole la cartera o deixar les llums enceses dia i
nit sense por de que ens porte a la ruïna. La nostra vida serà de
color de rosa si baixen els impostos.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Però tant d'amor no és més que
l'ocultació de les seues vertaderes intencions i no parle ja de la
deterioració dels serveis públics que segueix irremeiablement a la
baixada d'impostos, allò de que la sanitat i l'educació són les
primeres víctimes d'eixa vida de color de rosa que ens oferixen.
Sobre això ja s'ha parlat prou. No, lo que s'amaga darrere d’este
càntic de sirenes és la intenció de pervertir les lleis del mercat
en benefici d'uns pocs.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Una
de les lleis del mercat diu que quan un producte puja de preu, la
seua demanda es veu afectada i com més puja el primer més
disminueix la segona. En eixe moment entra en escena altra de les
lleis del mercat, la que diu que quan l'oferta és major que la
demanda els preus es veuen afectats a la baixa i justament això és
lo que es vol evitar amb lo de baixar els impostos.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Per
a un fabricant o un distribuïdor de béns de consum, la baixada de
demanda d'un producte pot suposar un problema d'aprofitament
d'infraestructures. Produir o distribuir menys quantitat de la que té
dimensionada per a optimitzar les seues instal·lacions produeix
despeses i per tant ha de buscar la manera de reduir costos i preus
per a tornar al llindar de rendibilitat, però si els costos de les
matèries primeres no poden reduir-se pel context, no els queda més
remei que reduir preus a costa dels seus beneficis i ací està el
parany que ens pretenen imposar, la reducció de preus a costa dels
impostos (i de la sanitat, de l'educació, etc.) i no dels beneficis
empresarials.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Aixina
que, benvolguts meus, quan se vos acosten amb la cançoneta que vos
volen tant que vos baixaran els impostos, correu. Allunyeu-vos
immediatament, perquè eixe vol tirar “burundanga” en la vostra
beguda i fotre-vos.</span></p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-82449131659838124962021-12-03T19:44:00.005+01:002021-12-04T10:49:26.023+01:00ANTIGA<p></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Antiga era un país molt xicotet. Tan xicotet, tan xicotet, que
possiblement era el país més xicotet del món.</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">I no
ho era perquè no tinguera extensió, que de fanecades no li’n
faltaven, ni perquè entre les seues fronteres visquera poca gent. De
fet els seus habitants es comptaven per milions amuntegats en grans
ciutats.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">No,
Antiga era un país molt xicotet perquè en ell només havien dos
maneres de pensar i una de no fer-ho.<span></span></span></p><a name='more'></a><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Els
Totbé que estaven sempre a favor, els Totmal que sempre estaven en
contra i els Melics que ni estaven a favor ni en contra. Bé, això
no era del tot cert.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Als
Totbé, hi havia coses que no els agradaven. Per exemple no els
agradava el nom del país i volien canviar-lo per Moderna. Tampoc els
agradaven les grans corporacions, sobretot les farmacèutiques de les
quals deien que s'aprofitaven de les desgràcies alienes i per tant
preferien les medicines alternatives, les naturals i les esotèriques.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Als
Totmal els agradaven coses com el nom d'Antiga. Els agradava tant que
a tota hora l'estaven dient. També estaven a favor de coses com la
disciplina, l'ordre (sempre que fora el seu) i els gestos de fermesa.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">I si
bé els Melic en general no estaven a favor ni en contra de res, això
era aixina sempre que l'assumpte en qüestió no els impedira fer lo
que els donara la real gana.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Totbé
i Totmal tenien els seus propis partits i s'alternaven en el govern
del país, però els qui realment decidien qui manava eren els Melic,
que votaven en funció de com els anava el ball en el moment en el
que es celebraven les eleccions. Si es sentien feliços, votaven a
Totbé, si es consideraven amenaçats, evidentment votaven a Totmal.
I aixina transcorria la vida en Antiga fins que un fatídic dia va
arribar el Pandemònium.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Quan
es van detectar els primers casos, el Govern en mans dels Totbé, als
qui no els agradaven les grans corporacions farmacèutiques, va
convocar el Consell Superior d'Homeòpates que immediatament va
assenyalar la necessitat d'aconseguir lo més ràpid possible la
immunitat de grup, per la qual cosa es va decidir aconsellar a la
població que abraçaren efusivament als infectats. La lògica era
aclaparadora. Mitjançant les abraçades, els sans transmetrien la
seua aura sana als malalts i el virus, repartit entre la població,
acabaria per afeblir-se.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Sorprenentment
no va funcionar i mentre es comptabilitzaven les primeres baixes, el
Consell Superior d'Homeòpates va concloure que les transfusions
d'aura no eren suficients i havien de ser complementades amb un
tractament a base d'imposició de mans, el consum de flors de Bach i
sessions de Reiki, tot això amb caràcter obligatori.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">No
va passar massa temps quan els Melics van començar a sentir-se
incomodats per les imposicions que alteraven el normal transcórrer
de les seues vides, perquè els Melics, en general no estaven a favor
ni en contra de res, sempre que no els impedira fer lo que els donara
la real gana i al crit de ¡LLIBERTAT! van eixir als carrers per a
manifestar el seu disgust. Van eixir i van eixir fins que el Govern
dels Totbé es va atabalar i va dimitir en bloc.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">I
com no podia ser d'una altra manera, celebrades noves eleccions, els
Totmal van ascendir al poder, van despatxar al Consell Superior
d'Homeòpates i van decretar que el Pandemònium ja no es diria més
aixina, ara es diria “el virus xinés”.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Per
a erradicar el virus xinés, el nou govern va decretar el confinament
domiciliari de tots els asiàtics residents al país, però com
semblava no donar resultat, va prohibir el consum de sushi primer i
de tot producte que vinguera de l'estranger després. Els resultats
tampoc van ser els esperats.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Els
problemes no paraven de multiplicar-se i les baixes van començar a
ser un d'ells. El Sistema Nacional de Tanatoris no era capaç
d'absorbir l'afluència de cadàvers, aixina que el Govern Totmal va
implementar un pla de xoc consistent en la construcció de diversos
macrotanatoris que com era costum van encarregar a empreses afectes,
baix de vella premissa de t'ho encarregue per 20, ho construeixes per
10 i ens repartim la diferència.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Aixina
estaven les coses, quan els Melics es van sentir novament incomodats
i al crit de ¡LLIBERTAT! van tornar a eixir al carrer. Però esta
volta al carrer es van topar amb les forces de l'ordre que a
garrotades els van retornar a les seues cases, perquè els Melics
havien oblidat que els Totmal estaven a favor de coses com la
disciplina, l'ordre (sempre que fora el seu) i els gestos de fermesa.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">D’aquella
manera, els habitants d'aquell país que era un país molt xicotet
perquè en ell només n´hi havien dos maneres de pensar i una de no
fer-ho, se sorprenien quan en la televisió, les notícies
internacionals informaven de com en altres països s'havia doblegat
la malaltia. Els Totbé no entenien com podien haver-se llançat en
braços de les pèrfides corporacions farmacèutiques. Els Totmal es
preguntaven com era possible que en eixos territoris es permetera als
asiàtics propagar el virus xinés i aixina i tot hagueren aconseguit
parar la malaltia. Els Melics per la seua part, no entenien com en
eixos altres països, els ciutadans consentiren que retallaren el seu
dret a fer lo que els donara la real gana sense revoltar-se.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Antiga
va continuar sent un país molt xicotet. Tan xicotet, tan xicotet,
que possiblement era el país més xicotet del món.</span></p><br /><p></p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-11285231983918119482021-03-11T11:39:00.001+01:002021-03-11T12:04:38.334+01:00LES COSES QUE PODRÍEM FER<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_GjCjQahVsym2z6XkUL-SwUZ746AlhML0PSl0DRmtrsnSCZcJ8vEK6scV5N8ZiMkN1sOXX2073ZnbHaTWT6MincYo72_xrYfShgTBJJD95BW8hhUJR_m0xUaNZG4oxXIY87vwsucxVt0c/s1280/OFRENA.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="1280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_GjCjQahVsym2z6XkUL-SwUZ746AlhML0PSl0DRmtrsnSCZcJ8vEK6scV5N8ZiMkN1sOXX2073ZnbHaTWT6MincYo72_xrYfShgTBJJD95BW8hhUJR_m0xUaNZG4oxXIY87vwsucxVt0c/s320/OFRENA.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;">Esta setmana es compleix un any de les primeres mides per a contindre
la COVID19. Un any des de que va sonar l'última mascletà, les
falles van quedar a mig plantar i es va apretar el botó de pause de
la festa.</p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;">Des de llavors,
s'han succeït confinament, desescalada, nova normalitat, excés de
confiança, segona ona, tercera i marxa arrere. Durant este temps,
governs de tots els colors i formats han pres decisions encertades i
errònies, s'ha rectificat mentre s'aprenia. Unes voltes s'ha optat
per extremar la prudència i altes, per tot lo contrari.</p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;">Un any ens dona
una certa experiència a tots, però també esgotament. Als qui han
hagut que prendre decisions i als qui hem hagut de viure amb elles.
Açò s'està fent més llarg que un dia sense pa i es nota.</p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm;"><span></span></p><a name='more'></a><div style="text-align: justify;">Este matí
reflexionava sobre les coses que podem fer i que el temps ha
demostrat que tenen un mínim de risc (el risc zero no existeix)
comparant-ho amb les coses que podríem fer aplicant criteris
similars.</div><p></p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;">Podem anar a
treballar, viatjar en transport públic, estudiar, passejar pel
carrer o fer la compra amb un mínim de sentit comú i amb les
precaucions que quasi tots hem adoptat sense problemes (mascareta,
gel, distància).</p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;">Se m'ocorren
algunes coses que podríem fer amb idèntiques mides de seguretat i
paregut baix risc com per exemple la romeria de Castelló, l'ofrena
de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, les mascletaes i la nit
del foc, estes tres últimes sense públic (com els partits de
futbol).</p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;">Per desgràcia,
eixa experiència que hem adquirit durant este any, també ens ha
ensenyat que qualsevol activitat que siga susceptible de ser
arruïnada pel comportament de les persones, acabarà malament.</p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;">Ojala tinguérem
la suficient maduresa com a societat per a poder programar actes com
els que he descrit, però tots sabem que si per exemple es fera una
mascletà demanant-li a la gent que no s'acostara al recinte, una
hora abans ja estaria tot ple de descrismats de tota edat i
condició.</p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;">Penseu en això
quan alguna mida de les que s'adopten vos semble exagerada. Penseu en
les coses que podríem fer si les férem com toca.</p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-19590112684141426502021-02-10T10:19:00.005+01:002021-02-10T16:05:58.233+01:00ODI ETERN A LA POLÍTICA MODERNA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3rpFLTEB_OyeJG94EB5VyeXpga2hTJX1CNZxJtDURlKVDftxSHDt9ka7EHwJGJWA2Fo8O8KYbdYzWePL4DTm4lvGBZXCnVUBHC5A5oMVEYrRuxXlPzYEok6hzdqrFFw67sBqwVYAUXZ8d/s1200/matrix.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3rpFLTEB_OyeJG94EB5VyeXpga2hTJX1CNZxJtDURlKVDftxSHDt9ka7EHwJGJWA2Fo8O8KYbdYzWePL4DTm4lvGBZXCnVUBHC5A5oMVEYrRuxXlPzYEok6hzdqrFFw67sBqwVYAUXZ8d/s320/matrix.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Com he dit en alguna altra ocasió, jo soc polític. Ho soc,
independentment de a què em dedique per a guanyar-me la vida. Ho
soc, milite o no en un partit. Soc polític de la mateixa manera que
un lleó és un lleó i cap dels dos podem deixar de ser lo que som.</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Entenc
que la majoria de la gent pense que ser polític és ocupar algun
càrrec orgànic o públic en el marc de la militància però no és
aixina (no només), això és estar en política.</p>
<span><a name='more'></a></span><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Recorreré
a un exemple cinematogràfic per a explicar-me. ¿Recordeu la manera
en la que <b>Neo </b>podia vore <b>Matrix</b>? ¿Aquella cascada de caràcters
verds que componien la realitat virtual que era imperceptible per a
la resta? Bé, jo veig el codi font darrere de cada notícia, de cada
acció, de cada campanya, de cada contestació i no soc l'únic.
Conec a moltes altres persones amb la mateixa capacitat. La majoria,
a més de ser polítics, estan en política. Uns altres, com jo, no
hem trobat el nostre lloc en el tauler i ens limitem a observar i com
a molt, intentar explicar lo que veiem i disminuir en el nostre
rogle, la escama de les anàlisis de barra de bar que ho inunda tot.</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Fa
ja massa temps que la cascada de caràcters verds mostren una imatge
preocupant. Les persones que tenen eixa estranya capacitat de ser
polítiques van desapareixent o quedant arraconades per una nova
espècie dominant que entén la política com una guerra i que a més,
no accepten que les batalles s'acaben quan s'acaben.</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Ja
no existeixen aquelles campanyes electorals de vint dies que acabaven
quan s'obrien els col·legis electorals i que com a molt s'ampliaven,
afegint al principi una precampanya que vorejava indissimuladament la
normativa. Ara la campanya comença just en el moment en el que es
proclamen els resultats de les últimes eleccions.</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Han
quedat arrere els temps en els quals en acabar el recompte, uns
sabien que havien guanyat i altres que havien perdut. Temps en els
quals els uns i els altres sabien que quedaven quatre anys per davant
per a consolidar els triomfs d'uns o intentar guanyar-se un major
suport els altres.</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">La
política moderna es fonamenta en considerar que els votants s'han
equivocat i que per tant no cal acceptar els resultats. La nova
política pretén convéncer als electors no ja que el nostre
projecte és millor (eixe argument s'ha rebutjat per complet) sinó
que votar al contrari és votar mal i votar al mal. L'antipolítica
considera il·legítim tot govern que no estiga format pels seus i
desqualifica qualsevol acció de govern titllant-la de “ideològica”
com si no fora precisament per ideologia que els votants trien l'una
o l'altra opció.</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Tot
ha sigut substituït per la frenètica cerca de noves eleccions i
l'intent reiterat d'acurtar la legislatura obstaculitzant qualsevol
acció. Les intervencions parlamentàries s'han transformat en una
successió de moments twiteables, “zascas” capats i bramits de
ramat escarotat.</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Soc
polític i consegüentment, li tinc odi etern a la política moderna.</p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-38801883962536943022021-01-27T09:54:00.002+01:002021-01-27T09:58:02.457+01:00SALMÓ BOTÀNIC<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIhT_lfSfpD0o8EDFNTPmG4o5RyXWY9kQokQjHeZcnFQPN-VVZ3BRgNL36y-ICslP3uKdp4c6hf_735xiUNhc8onjbPuLERoevkDYVlBj3rsjiXBWhNacBsjzOeSijreqGBHXdZkaRaoT2/s1200/SALMO+BOTANIC.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIhT_lfSfpD0o8EDFNTPmG4o5RyXWY9kQokQjHeZcnFQPN-VVZ3BRgNL36y-ICslP3uKdp4c6hf_735xiUNhc8onjbPuLERoevkDYVlBj3rsjiXBWhNacBsjzOeSijreqGBHXdZkaRaoT2/s320/SALMO+BOTANIC.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="font-family: arial;"><span style="color: black;"><span><span style="font-size: small;">En
2004 la revista Science publicà un estudi en el que qüestionava la
seguretat del salmó de piscifactoria pels elevats nivells de
contaminants detectats en instal·lacions europees, xilenes i
estatunidenques. </span></span></span>
</span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;">Segons
este estudi, el consum de només dos tallades de salmó de
piscifactoria al mes era suficient per a superaren els límits de
seguretat establits per l'Agència de Medi Ambient dels Estats Units
per a estos contaminants orgànics.</span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;">En
resum, lo que venia a dir l'informe publicat per Science era que el
salmó de piscifactoria era roín, roiníssim i aquest concepte va
ser àmpliament difós per mitjans de comunicació de tota mena (la
gravetat del seu contingut no era per a menys) amb titulars com “<b>El
salmó de piscifactoria pot ser cancerigen</b>” per a comboi dels
productors de salmó salvatge que ho veien com una oportunitat per a
incrementar el seu negoci recollint consumidors en la seua fugida del
producte caigut en desgràcia.</span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"></span></span></span></span></p><a name='more'></a><span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;"><br /></span></span></span><div><p align="justify" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">Desafortunadament
per a estos, el missatge emés “el salmó de piscifactoria pot ser
cancerigen” era rebut pels consumidors de manera ben diferent “<u>el
salmó és cancerigen</u>” i així, durant un temps va disminuir
considerablement el consum del salmó en general, fora este de
piscifactoria o no.</span></span></p><p></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;">No
haurien d'oblidar els llanterners del Botànic este efecte pervers de
la comunicació pel qual lo que es pretén transmetre és
reinterpretat de manera inesperada pel públic al que va destinat el
missatge.</span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;">En
els últims mesos venim assistint a una poc dissimulada batalla pel
relat, per les medalles.</span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;">Durant
la primera part de la pandèmia <b>Ximo Puig</b> semblava dominar
quasi en exclusiva un relat que parlava d'avions plens de
subministraments mèdics, de control de les xifres, de previsió i
d'anticipació, mentre la gent eixia a aplaudir cada dia als seus
balcons cantant “Resistiré”. Però la cosa es va allargar i la
<b>nova normalitat</b> va travessar l'estiu que és un creu i ratlla,
un nou començament que esborra el passat al ritme en què les ones
esborren les petjades dels qui passegen per la vora. Al setembre
ningú recordava ni els avions plens de subministraments mèdics, ni
la gestió.</span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;">L'estrés
post-traumàtic va fer acte de presència amb l'arribada de l'hivern
i el <b>Ximo Puig</b> que va dominar el relat en la primera etapa
semblà haver oblidat tot l'aprés (en certa manera tot el món
semblava no voler recordar en què estàvem clavats). Unes quantes
males decisions acompanyades de cert comportament alt de polsera i
les ganes que li tenien els socis i el <b>Botànic</b> s'ha convertit
en una batalla en el fang.</span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;">La
vicepresidenta <b>Mónica Oltra</b> que s'havia sentit allunyada dels
focus durant mesos, es va transformar en oposició quan va notar que
els supermercats començaven a emetre nadales per megafonia,
reclamant en públic les mesures que havia de pressionar en el si del
govern del qual forma part i <b>M</b><b>a</b><b>nolo Mata</b>,
portaveu parlamentari del PSOE va aprofitar la conjuntura per a
menysprear a Oltra i a la seua pròpia dona en un únic acte.</span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span><span style="font-family: arial; font-size: small;">A
partir d'ací camp femat per als hooligans que multipliquen les seues
crítiques al <b>Botànic de piscifactoria</b> (PSOE) o al <b>Botànic
salvatge</b> (Compromís) segons siguen dels uns o dels altres, sense
percebre que al cap i a la fi, el missatge que rep el votant és que
el Botànic és roín, roiníssim.</span></span></span></p></div>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-67875756924897474652021-01-14T17:04:00.000+01:002021-01-14T17:04:00.524+01:00SOBRE LA TELEVISIÓ DELS VALENCIANS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpTHuHA-lxJlVRsz7-A4TZwrO0W1dR9_4geIsJLQ523NI_tJw_XWEBClarMmk2BW9a5qcQ2tlydDmrs0sLEbanIvj8SEuowtvIkVaM8mqy0YB7ve_G75tZ3ZUszBn0YdaCP5wae9gcAsX4/s680/a+punt.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="680" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpTHuHA-lxJlVRsz7-A4TZwrO0W1dR9_4geIsJLQ523NI_tJw_XWEBClarMmk2BW9a5qcQ2tlydDmrs0sLEbanIvj8SEuowtvIkVaM8mqy0YB7ve_G75tZ3ZUszBn0YdaCP5wae9gcAsX4/s320/a+punt.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Tenia ma mare quan jo era menut, una amiga que com ella, sent de
Sollana s'havia casat en Benifaió i allí vivia. Tenia eixa amiga un
fill de la meua mateixa edat, aixina que, sovint acompanyava a ma
mare quan anava de visita a la casa de la seua amiga per a jugar amb
el seu fill.</span></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span></span></span></p><a name='more'></a><span style="font-family: arial;">Sempre em va cridar l'atenció l'escala per la qual es pujava a la primera
planta on vivia aquella família. Era aquella una escala sense
acabar, de rajola nua, sense lluir ni entaulellar. Un esquelet sense
músculs ni pell que el cobrira.</span><p></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Passaven
els anys sense que hagueren més canvis en aquella escala que el
desgast lògic que l'ús diari produïa sobre un material no apte per
al tràfec que suportava, aixina que un dia, curiós, em vaig decidir
a preguntar-li a ma mare el perquè de l'escala del meu amic Aldo.</span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Voràs
(em va dir) Quan es van casar els seus pares no tenien diners per a
fer-se una escala de marbre. Podrien haver-la fet d'aglomerat (una
espècie de fals granit del qual per cert estava feta la nostra en
aquella època) o de taulell, però sa mare va dir que la volia de
marbre i preferia deixar-la aixina fins que poguera tindre-la com
ella preferia.</span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Passe
de tard en tard per davant d'aquella casa, ara abandonada i contínua
igual. Mai va entrar una peça de marbre per a cobrir aquelles
rajoles i l'amiga de ma mare mai va tindre la seua escala desitjada.
El meu iaio Víctor solia dir que <b>lo millor és enemic de lo bo </b>i a
la vista de lo que va passar en casa del meu amic Aldo, tenia tota la
raó del món.</span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">M’enrecorde
amb certa freqüència del iaio Víctor i de la seua sentència. Ho
faig cada volta que veig com gent que clamava ahir per la recuperació
de la televisió valenciana, es queixa hui d’<b>À punt </b>perquè
consideren que els seus programes no tenen suficient nivell
intel·lectual i anuncien que preferixen no vore-la o millor... que
no existisca. Gent que com l'amiga de ma mare: si no és de marbre,
res.</span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b>Lo
millor és enemic de lo bo</b> i en una època en la qual la nostra
televisió a més de competir amb les altres “tradicionals” que
no han patit un tanament com ella, també ho ha de fer amb potents
plataformes digitals a la carta molt més atractives per als usuaris,
<b>lo bo</b> és captar l'atenció d'un públic suficient com per a fer-la
viable acostant-la als seus gustos, encara que això no siga eixe “<b>lo
millor</b>” que desitgem.</span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Podem
somiar amb una TV de marbre de Carrara mentre manquem totalment
d'ella o somiar-la igual d'esplendorosa mentre pugem uns escalons de
modestos taulells que ens permeten anar consolidant-la, fent-la
millor i amb el temps, acostant-la al nostre ideal.</span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Recuperar
l'afecte que en el seu moment va tindre <b>Canal 9 </b>és una tasca
titànica. Durant anys es va maltractar la cadena fins a trencar els
vincles que la unien a les valencianes i els valencians. Els inicis
d’<b>À punt</b> han sigut vacil·lants, amb massa errors sí, però també
amb encerts notables. Mai serà la televisió que ens abellisca a
cadascun individualment, però amb el temps s'acostarà prou, segur.</span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.5cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">¡Ah! I que torne Carolina.</span></p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-22703966681191618722020-12-10T19:15:00.001+01:002020-12-10T19:16:01.004+01:00HISTÒRIES DE LA PUTA MILI (III)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhck4ZR6ZFYxVR_WC-mjubKRWkKCrGI2gmBvSbqBn72__16VuVwBH6B7jw7w4DmpxJNWfzxl57bVXbWge7Pet9P909oQKbOaRqNcfTtZKMlYPrKWQSHMdMRbL12b5iSAll9-p4aJkQuTErt/s800/MILI+III.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhck4ZR6ZFYxVR_WC-mjubKRWkKCrGI2gmBvSbqBn72__16VuVwBH6B7jw7w4DmpxJNWfzxl57bVXbWge7Pet9P909oQKbOaRqNcfTtZKMlYPrKWQSHMdMRbL12b5iSAll9-p4aJkQuTErt/s320/MILI+III.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">No vos ho havia dit, però vaig
arribar a la mili com <b>Pedro Sánchez</b> va arribar a la presidència del
Gobierno… amb una flor en el cul.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Tenint
en compte que podria haver-me tocat anar a pegar panxades per
qualsevol desert mal comunicat, acabar de mecanògraf en <b>Capitania
General de Madrid</b> va ser tota una sort. </span></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Un tracte una miqueta
informal amb els comandaments (ens passàvem el dia envoltats de
galons, estreles i medalles), zero maniobres militars, tarifa
super-reduïda de guàrdies concentrades en els primers mesos perquè
els oficials volien tindre als seus secretaris lliures per a fer-los
la faena i tots els caps de setmana a casa de permís.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"><span></span></span></p><a name='more'></a>La
primera de les dos lliçons que vaig aprendre en la capital de la
nació més antiga del món mundial que diuen els no-nacionalistes, va ser durant aquelles escasses guàrdies que vaig fer en la caserna
on pernoctàvem.<p></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Les
guàrdies consistien bàsicament en estar apostat en la garita a
l’aguait, per si a algun enemic li s’ocorria botar el mur per a
entrar en la caserna i almenys durant el meu període militar no vaig
conéixer cap cas d'invasió d'estes. No obstant això, si que es va
donar algun cas en el que el pobre soldat de guàrdia acabara
arrestat per haver-li enxampat despistat l'oficial en la seua ronda i
no haver pronunciat les paraules màgiques ¡¡Alto!! ¿Quien va??
ni demanar el “santo y seña” que ve a ser com el password dels
Terços de Flandes.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Com
a conseqüència, durant les guàrdies en lloc de vigilar cap a fora
ho féiem cap a dins d'on podia vindre el vertader perill, el de ser
arrestat i l'ensenyament que s'extrau de tot això és que cal fugir
de qualsevol organització en la que el “enemic” estiga dins
perquè gens bo eixirà d'ella.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">La
segona lliçó apresa en este període va vindre de la mà de les
guàrdies especials que féiem els mecanògrafs, que consistien en
estar un dia clavat en un armari que feia d'oficina per a passar a
màquina els informes que redactava l'oficial de guàrdia.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Siga
prou dir que en finalitzar el meu torn vaig començar a esgarrar els
esborranys amb tan mala fortuna que també em vaig carregar els
informes definitius, per la qual cosa l'oficial no va poder
presentar-los al registre dins del termini (una cadada en tota
regla). Aclariré als millennials que les màquines d'escriure no
tenien memòria RAM i no podies donar-li a una tecla per a guardar el
document, per lo que el mal era irreversible.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Durant
el matí de l'endemà, l'amenaça d'un arrest va pesar sobre el meu
cap com a espasa de Dàmocles i he de confessar que quan aquell
oficial va requerir la meua presència em vaig quedar més blanc que
la paret. Afortunadament, la primera i única pregunta que em va fer
va ser que d'on era i en contestar-li que de València em va mirar
fixament i em va dir <i>“Los valencianos son honrados, así que no
tengo dudas de que ha sido un simple error. Ocupate de recuperar los
informes cuando puedas”</i>. D'allí vaig eixir sense càstig ni ser
marmolat, agraint a tots els déus haver nascut en tan magna terra i
havent aprés la importància del valor aureolar.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">El
valor aureolar és aquella qualitat que se li assigna a un col·lectiu
o persona i que preval com a referència fins i tot en el cas que els
nostres actes la contradiguen. Servix per exemple per a que un
polític (cadascú pose ací el nom que primer li vinga al cap)
prenga decisions contràries a la ideologia que predica i aixina i
tot els seus continuen aplaudint-li amb les orelles.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"><u>Bola
extra:</u></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Durant
els últims mesos de servici, el tinent <b>Toro </b>que era el meu superior,
va demanar permís per a absentar-se extraoficialment i provar sort
com a comercial aprofitant els seus contactes en les casernes i deixant-me a mi, un simple soldat ras, al capdavant de la secció que
dirigia.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Durant
el meu breu mandat, vaig redactar els escrits que anteriorment
gargotejava el tinent i vaig despatxar amb l'oficial a càrrec. No es
va notar la seua absència gens ni miqueta i em vaig llicenciar amb
diploma de l'exèrcit. L'ensenyament que s'extrau d'esta última part
el deixe a la vostra imaginació… Una pista: és el compendi de tot
lo aprés en estos tres articles.</span></p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-43695493278836800422020-12-01T13:20:00.002+01:002020-12-01T13:20:30.774+01:00HISTÒRIES DE LA PUTA MILI (II)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFdbB3MVNQlXdZmWzOquYZoLcOKL2KaXOiPGu5PSH6I41D-kDp1sEKxUuS8ymI7ENbBvx9oYNgSKlkmYz6uqFUMnJN9k-cvCkJ1HbIuGQQhF9eaZp1kWdln7FHMLrOKp3MVT7jrOzgUp8S/s800/MILI+II.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="548" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFdbB3MVNQlXdZmWzOquYZoLcOKL2KaXOiPGu5PSH6I41D-kDp1sEKxUuS8ymI7ENbBvx9oYNgSKlkmYz6uqFUMnJN9k-cvCkJ1HbIuGQQhF9eaZp1kWdln7FHMLrOKp3MVT7jrOzgUp8S/s320/MILI+II.jpg" /></a></div><br /><p></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">El meu amic <b>Pepe Castellano</b> (i Bolumar
per part de mare), més conegut com a Pepe Carabasses sempre deia “<i>En
conventos i colectividades, no enseñes tus habilidades</i>”.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">No
coneixia encara a Pepe quan, amb el cap rapat formava al pati del
<i>Campamento Santa Ana</i> davant del pavelló de la quarta companyia, per
lo que no vaig poder seguir el seu consell, cosa que m'haguera privat
de la segona lliçó sobre el comportament humà que em va
proporcionar aquell període de la meua vida.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Com
tots els </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">pollos</i><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"> (qualificatiu que rebíem tots els reclutes
durant el període d'instrucció) em va tocar realitzar labors
imprescindibles per al manteniment de la integritat de l'Estat com la
neteja de latrines o el servici en cuina, on vaig poder comprovar que
si no moríem per intoxicació alimentària, la nostra generació
podria sobreviure a qualsevol catàstrofe.</span></p>
<span><a name='more'></a></span><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Va
ser allí, envoltat d'armes de destrucció massiva en forma d'enormes
perols on, portat per la inconsciència juvenil, vaig acudir
(juntament amb un altre recluta que també va decidir ignorar la
saviesa popular que dicta que </span><u style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">de voluntari ni a una paella</u><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">) a la
crida del sergent que demanava voluntaris per a anar al magatzem
proveïts amb un carro.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Set
o huit caixes van ser apilades en dos columnes sobre aquella
plataforma amb desgana seguint les ordenes del sergent, de tal manera
que al primer clot en el camí de tornada les dos columnes es varen
espatarrar i les caixes van quedar mortes sobre l'asfalt.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Jo,
que havia passat llargs estius en la fàbrica familiar fent tota
classe de treballs i sabia que per a que les caixes aguantaren el
moviment havien d'apilar-se travades tal com es traven les rajoles en
una paret per a que esta no caiga, vaig avortar l'intent de repetir
l'operació en els mateixos termes que ens havien portat al desastre,
demanant que em deixaren col·locar les caixes a la meua manera.
Mentrimentres ho feia, aquell sergent m'observava enlluernat, com si
li estiguera revelant el sentit de la mateixa vida.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Tots
els dies, un dels reclutes dels qui realitzaven servici de cuina, era
seleccionat per a vestit de <i>bonito</i>, portar una prova del menú
a l'oficial encarregat de donar-li el vistiplau per a que fora servit
a la tropa, cosa que jo coneixia. Aixina que quan en acabar el
trasllat d'aquelles caixes el sergent es va acostar a mi i va
començar la frase “<i>Estoy pensando...</i>” li vaig eixir al pas i
sabent la impressió que li havia causat, li vaig dir “<i>...que me
cambie para llevar el menú</i>”. “<i>¿Como lo has sabido?</i>” Va
exclamar mentre en el seu cervell un parell de neurones rebien una
descàrrega elèctrica.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">I
aixina, amics meus, és com mentre portava el menú a l’oficial de
cuina (la graduació del qual he oblidat però no del seu nom que
recordaré la resta dels meus dies… <b>Juan Mogollón Mogollón</b>) i
repassava mentalment com havia transcorregut la jornada, vaig
adquirir el meu segon ensenyament de l'any que vaig viure vestit de caqui.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">En
un entorn en el qual predomina la mediocritat, qualsevol exhibició
d'habilitat o intel·ligència per xicoteta que siga pot fer-te lluir
com un far en la nit més fosca. Però eixe mateix entorn farà que
tota eixa lluentor no te porte més enllà de servir el sopar a qui
mana.</span></p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-52969035888472484882020-11-24T19:48:00.001+01:002020-11-24T19:48:24.424+01:00HISTÒRIES DE LA PUTA MILI<p style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkdCU1m9YgJMBkKAjFnH504z-gXvLzfTd2OyURo5LOgM1EyytpqHVAkCVtMejLQLQGjvLhJmuwBHgA95KyAlV6NDVP65VCCtCyYq0pOJ5M3KhgAYo8GnoclQnhqRAmZxtZXqUzn4Y5iVwA/s240/NASIO+PA+MATA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkdCU1m9YgJMBkKAjFnH504z-gXvLzfTd2OyURo5LOgM1EyytpqHVAkCVtMejLQLQGjvLhJmuwBHgA95KyAlV6NDVP65VCCtCyYq0pOJ5M3KhgAYo8GnoclQnhqRAmZxtZXqUzn4Y5iVwA/s16000/NASIO+PA+MATA.jpg" /></a></div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">He viscut moltes vides i no em
referisc a aquelles vides anteriors en les que els crèduls de
l'esoterisme diuen haver sigut <b>Napoleó </b>o <b>Cleopatra</b>.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">He
viscut moltes vides, però totes han sigut en esta i en totes elles
he procurat transitar amb els sentits ben oberts, receptius a quants
ensenyaments pogueren obtindre's de cada experiència, absorbint com
fa l'aigua de brollador les propietats de la roca per la qual es
filtra.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">En
una vida anterior i ja llunyana, com la majoria dels homes de la meua
generació vaig ser soldat per un any i durant eixe període
castrense amb 19 tendres anyets vaig tindre l'oportunitat d'aprendre
algunes lliçons que res tenen a vore amb allò de “<i>hacerse un
hombre</i>” que tant es pregonava com principal benefici d'aquell any
llançat a perdre pel que havíem de passar obligatòriament.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"><span></span></span></p><a name='more'></a>Vaig
arribar de bon matí en un tren ple de gom a gom d'adolescents amb
“<i>petate</i>” a <b>Càceres</b>. Allí, envoltat d'immensos camps de pedra
ens esperava el “<b>Campamento Santa Ana</b>”, el Centre d'Instrucció
de Reclutes en el que ens entrenarien per a una missió d'especial
transcendència per a la defensa... desfilar per a jurar bandera.<p></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Durant
aquells primers mesos d'aprenents de <b>Rambo</b>, els caps “<i>chusqueros</i>”
<b>Pilo </b>i <b>Polo </b>(Sí, els noms són reals. La meua vida està escrita per
guionistes de comèdia) es van esforçar en l'àrdua tasca
d'aconseguir que aprenguérem a formar i desfilar amb una prestesa i
gallardia només comparables a les dels <b>Marine </b>americans. Per a això
no van escatimar en la utilització de recursos tan avantguardistes
com la profusa utilització de la paraula “<b>cohones</b>” aixina, amb H
intercalada o tècniques d'entrenament sofisticades com la que
segueix.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">En
l'enorme esplanada, centenars de soldats <b>CETME C-64</b> al muscle i
perfectament formats, desfilàvem sobre l'asfalt. El silenci amb el
que s'executava la gràcil coreografia es trencava amb els bramits
del cap <b>Pilo </b>“<i>Ro Ein, Ro Ein</i>” paraules tècniques i supersecretes
que vam deduir venien a significar dreta i esquerra. Cada cert temps
i sense previ avís, la lletra de la lletania canviava i el “<i>Ro
Ein</i>” es transformava en un “<i>AR EIN</i>” molt més alt, que ens
anunciava l'obligació de xafar enèrgicament i a l'uníson amb el
peu dret aconseguint-se un tro unificador que demostrava que tots els
soldats marcàvem el pas exactament igual.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Invariablement
després de cada “<i>AR EIN</i>” el cap <b>Polo </b>cridava “<i>MÁS FUERTE</i>”
sense importar els decibels aconseguits i ací va arribar el primer
ensenyament sobre el comportament de les persones que vaig traure
d'aquell any en què vaig viure vestit de caqui.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Al
crit de “<i>MÁS FUERTE</i>”, aquells que ja havíem colpejat amb força,
ens sentíem interpel·lats i ho féiem amb major intensitat, mentre
que els que havien xafat amb la dolçor amb la que un matxutxo
acaricia a la seua mascota, ni tan sols es donaven per al·ludits.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Lo
que vaig aprendre en aquella instrucció per a la desfilada és que
en qualsevol col·lectiu, sempre n’hi haurà un cert nombre de
persones que s'esforçaran al màxim i un grup que farà lo justetet.
Als primers sempre els podràs demanar més i respondran pel bé de
conjunt, als segons només pots demanar-los que no destorben. I això
servix per a qualsevol circumstància de la vida, fins i tot per a
comprendre els comportaments de la gent davant els sacrificis que ens
exigix el control de la pandèmia.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Durant
aquell any vaig aprendre unes quantes coses més sobre la condició
humana, però… això ja és una altra història.</span></p>Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-38072715468039370082020-02-01T12:17:00.002+01:002020-02-01T12:55:18.266+01:00MA MARE I FUSET<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyRPRMJcX52ftqDFUJ7lAs7L5sYQqGrtPZNuCPSNFHCxQU9NUeuOtshU4T-7iRaMHrt8xYjsShwfb9eiYAnK5K2jO5f4wBYUWbZ78P8sCo6n-XBLT-s3cSOHdE13VBXIbWl4ezVCCyv94z/s1600/ma+mare.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="904" data-original-width="545" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyRPRMJcX52ftqDFUJ7lAs7L5sYQqGrtPZNuCPSNFHCxQU9NUeuOtshU4T-7iRaMHrt8xYjsShwfb9eiYAnK5K2jO5f4wBYUWbZ78P8sCo6n-XBLT-s3cSOHdE13VBXIbWl4ezVCCyv94z/s320/ma+mare.jpg" width="192" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Ma mare és una dona valenciana de les de perenne monyo de
perruqueria, polsera de canya i llavis pintats amb xoricet. Ideològicament podríem dir que complix els estàndards d'eixa dreta
moderada a la que abans anomenàvem centre. Fa uns mesos, quan les
enquestes començaven a dibuixar els possibles resultats de les
últimes eleccions, estava molt preocupada per que pogueren arribar
al poder els qui volien tornar als temps en que una dona havia de
tindre el permís del seu marit per a obrir un compte corrent.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Servisca
tot este preàmbul per a explicar que en cap circumstància m'imagine
a ma mare votant a Compromís i aixina i tot, este estiu, quan es va
produir la primera envestida contra <b>Pere Fuset </b>a compte de l'accident
que va costar la vida a un operari durant el muntatge d'unes grades i
els partits de l'oposició començaven a reclamar el seu cap en
safata de plata, ma mare va eixir en la seua defensa.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Entre
cullerada i cullerada de paella de diumenge en la caseta, em va dir
“<i>He vist que Fuset no dimitirà i em pareix molt bé. No té trellat que se'l vullguen carregar</i>” i després de confessar-me que a ella
Pere li agradava molt, va sentenciar “<i>¿Tu saps lo que passa? Que
tots eixos “pijos” de València que estan acostumats a
mangonejar-ho tot, no poden consentir que mane un que no siga dels
seus</i>”. Tota una declaració.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
No
és ma mare a l'única que he escoltat alabances sobre Fuset des de
posicions ideològiques allunyades a les del seu partit (algunes
m'han sorprés prou). La meua pròpia dona no va parar fins a
aconseguir fer-se una foto amb ell. Tal és la capacitat de Pere per
a connectar amb les valencianes i valencians de manera transversal.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Esta
setmana en què es confirma que finalment serà jutjat, l'oposició
torna a reaccionar com un banc de taurons a l'oldre sang fresca i es
llancen en bandada al crit de ¡Dimissió! utilitzant sense la més
mínima vergonya un cas extremadament delicat en el que el sentit
comú indica que difícilment acabarà en condemna i no puc deixar de
pensar en les reflexions de ma mare aquell dia del passat estiu entre
cullerada i cullerada de paella en la caseta.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Des
que va canviar el color del govern en l'ajuntament del Cap i Casal,
l'oposició ha mostrat una infinita inconsistència. L'alternativa
que han oferit als ciutadans no ha consistit en cap moment en un
model de ciutat, sinó en una successió de contenciosos judicials
que invariablement acaben en res.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ara,
intentant traure rèdit d'una desgràcia, pretenen acabar amb un
regidor amb qui no han pogut ni utilitzant tota la força dels
reductes de seguidors d'eixos “<i>pijos</i>” a què es referia ma mare,
que romanen atrinxerats en les estructures falleres.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
De
seguir aixina els partits de l'oposició, aconseguiran que voten a
<b>Compromís </b>fins i tot les “<b>Amas de casa Tyrius</b>”.
</div>
<br />Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-40081335613903437942019-11-11T18:22:00.002+01:002019-11-11T19:03:20.694+01:00LO QUE N’HI HA JUGA<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7_H-VQBQYwm0spErZ_UfRclqiMp3ygfv7UKN5PWl675yJ0w3AsQltJI1DRPAW-H_fCeR-Tkzuqw8a0Q3UOBBtOrrJhpppzTOQD1_mjoq-X63L_3dqaIH5ldO4FGdAcn_xcBpn1wazC8aT/s1600/%252Bcompromis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="992" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7_H-VQBQYwm0spErZ_UfRclqiMp3ygfv7UKN5PWl675yJ0w3AsQltJI1DRPAW-H_fCeR-Tkzuqw8a0Q3UOBBtOrrJhpppzTOQD1_mjoq-X63L_3dqaIH5ldO4FGdAcn_xcBpn1wazC8aT/s320/%252Bcompromis.jpg" width="320" /></a><span style="text-align: start;">Fa quatre dies mal comptats, anaven els de </span><b>Compromís </b>queixant-se de
la decisió presa per <b>Ximo Puig</b> d'ajuntar les eleccions autonòmiques
amb les generals. Culpaven a esta coincidència dels seus “roïns”
resultats. El vot dual, deien.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
I va
i ahir tornem a votar i no hi ha coincidència, ni vot dual i els
resultats són els mateixos.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Hi
ha un defecte de percepció en el fet de pensar que en l'anterior
contesa electoral es va obtindre un mal resultat. Una distorsió que
ha condicionat decisions sobre com es concorria a estes que<a href="http://diari-dun-optimista.blogspot.com/2019/09/no-li-veig-el-profit.html" target="_blank"> ni entenia jo llavors</a>, ni entenc ara.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
València
no és Euskadi ni Catalunya als efectes del vot a les generals. No
ens pareixem en res. Ells tenen el seu propi ecosistema de partits i
la seua influència s'ha fet notar des de la restauració de la
democràcia i això té les seues conseqüències. Si intentem
comparar-nos, ens instal·larem en la permanent decepció.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La
configuració del nostre electorat dóna per a un diputat d'estricta
obediència valenciana, dos a tot estirar. Aixina va ser amb <b>Unió
Valenciana</b> (sí, ja sé que no a tot el món li agradarà
l'equiparació) i aixina li esta passant a Compromís. És lo que
n’hi ha… i lo que n’hi ha juga.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
L'única
manera de trencar amb esta barrera és la perseverança i la
demostració empírica de què votar “lo nostre” resulta útil
i profitós per a les valencianes i els valencians, cosa que no
s'aconseguix corrent per a ser els primers en oferir-se com a socis o
amb una campanya basada precisament en presentar-se com a garant de
que el PSOE governaria amb els teus suports (una cosa és com ho
penses i una altra molt distinta com ho escolta l'electorat).</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Perseverança,
utilitat i VISIBILITAT. Difuminar-se, desaparéixer del candeler
absorbit per sigles alienes pot servir per a obtindre tres diputats
més de manera momentània, però no per a consolidar res. A partir
d'ahí o u es sotmet de manera permanent a un projecte forà o es
torna a la realitat pròpia (si esta no te tanca la porta als
morros).</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Per
a mi, el resultat de Compromís ha sigut més que bo pel que fa als
vots obtinguts. S'ha consolidat el diputat. Però s'ha perdut en
visibilitat ja en la mateixa campanya i dure lo que dure esta
legislatura, <b>Baldoví </b>ja no tindrà la mateixa capacitat d'influència
(fóra esta poc o molta) com a subaltern de Más País. De com es
gestione el resultat a partir de hui, es poden assentar les bases
d'un futur creixement (sense perdre de vista com som els valencians
per a açò) en solitari o la de tornar a transitar sendes fent de
<b>Sancho Panza</b> del primer <b>Don Quijote</b> que passe, esperant no esgotar en
el trànsit la paciència del votant.</div>
<br />Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-91924627447537717142019-09-26T12:03:00.000+02:002019-09-26T12:03:15.137+02:00NO LI VEIG EL PROFIT<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvHx9Xsw554SUyD6A9lP35WdNWzizkz6QRaEHLM-2GFaWkJW-RPmG8oMk9XCmCgk7lkRfJa6pnjrlliRC3oWNhsC911Mh9Dkk8o5PA1mCWs79yO-nxHXxd6Mub-FG7XTYLlbCQPDX6eLse/s1600/Mas+Compromis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="643" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvHx9Xsw554SUyD6A9lP35WdNWzizkz6QRaEHLM-2GFaWkJW-RPmG8oMk9XCmCgk7lkRfJa6pnjrlliRC3oWNhsC911Mh9Dkk8o5PA1mCWs79yO-nxHXxd6Mub-FG7XTYLlbCQPDX6eLse/s320/Mas+Compromis.jpg" width="320" /></a><span style="text-align: start;">Diré de bestreta, que no tinc cap objecció a l'acord de coalició aconseguit per </span><b>Compromís</b>. En realitat no em pareix ni bé ni
mal, entre altres coses perquè no em jugue res en eixa partida i
pense que ells, millor que ningú, coneixen les seues circumstàncies
i les seues necessitats. Però perqué tinc molts i bons amics que
militen en la formació als qui desitge que els vaja bé i d'altra
banda per la meua naturalesa de furoner de la política valenciana
m'impulsa a analitzar tot lo que passa en esta pàtria nostra, em
vaig posar ahir a reflexionar sobre els possibles beneficis del pacte
i el resultat no se m'antoixa massa profitós.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Voreu.
En l'anterior ocasió en què Compromís es va presentar en coalició
a les generals, el primer efecte que es va aconseguir sigué la
reducció dels competidors per l'espai de l'esquerra i l'efecte
multiplicador que açò comporta. Pel contrari, esta volta no es
reduïxen els competidors perquè <b>Más Madrid</b> no té la seua
equivalència en el nostre territori i de no haver-se produït la
confluència, simplement no estarien presents en les urnes
valencianes i per tant, l'efecte multiplicador es convertix en
sumatori a l'aspirar únicament a que als vots de Compromís, es
sumen els hipotètics simpatitzants que <b>Errejón</b> poguera
tindre ací.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Estaríem
realment davant d'una coalició a l'estil de les què es fan per a
les eleccions europees en què en definitiva cada un es queda amb lo
que té. En esta ocasió l'objectiu seria evitar el anomenat vot
dual. Eixe votant que considera útil votar a Compromís per a la
Generalitat però que no veu tan clara eixa utilitat quan es tracta
dénviar a algú a la <i>Villa y Corte</i>. Ací tampoc veig molt
clar que es complisca l'objectiu. <b>Baldoví</b> ha fet grans
esforços per a fer-se visible i ser percebut com un diputat disposat
a col·laborar a l'hora de donar estabilitat al govern sempre que
s'atenguen les reivindicacions valencianes, però ara el relat canvia
i es diluïx. El candidat ja no és Baldo, és Errejón.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
L'escenari
més probable després de les eleccions és que Compromís revalide
el seu escó. En eixe cas haurà de decidir que fa, si quedar-se en
el grup parlamentari de <b>M</b><b>á</b><b>s País</b> o anar-se’n
al grup mixt. Si fa lo primer, el protagonisme que tan coratjosament
ha aconseguit Baldoví es perdrà com a llàgrimes en la pluja. Si fa
lo segon, tindrà exactament lo mateix que ha aconseguit ara en
solitari. Profit zero.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
No
és per amargar-li la festa a ningú, però entre tant de fan
aplaudint amb ganes desmesurades cada paraula que ix de la boca del
líder de Más Madrid, pense que feia falta una anàlisi
desapassionada i jo almenys no li veig més profit que l'efecte
placebo de perdre la por d'empitjorar els últims resultats.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aixina
i tot preferiria equivocar-me. Més que res perquè, com ja he dit,
tinc molts i bons amics en Compromís i els desitge èxit.
</div>
<br />Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-78798856346119559222019-07-17T09:18:00.003+02:002019-07-17T09:18:39.830+02:00DEFENSA DE LA POLÍTICA 1<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2rIhiuDvkpJGzQVqQkKA5P7CAyTtlaTI0AgxKtgZ0Ju9LmI-0TtgzZ3QuVCLelCKFiaYd30knzuve75F4lu34c2IOWsroREbIM-5UDs_Nxj0U4pxPt2u5jw0iwh1OpH4EzQdA4Qf3fW_r/s1600/AVAPOL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2rIhiuDvkpJGzQVqQkKA5P7CAyTtlaTI0AgxKtgZ0Ju9LmI-0TtgzZ3QuVCLelCKFiaYd30knzuve75F4lu34c2IOWsroREbIM-5UDs_Nxj0U4pxPt2u5jw0iwh1OpH4EzQdA4Qf3fW_r/s320/AVAPOL.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Sóc
polític. Ho sóc independentment de a què em dedique per a
guanyar-me la vida. Ho sóc encara que no ocupe un càrrec públic o
orgànic, milite o no milite en un partit. Sóc polític de la
mateixa manera que un lleó és un lleó i cap dels dos podem deixar
de ser lo que som.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">I
de la mateixa manera que jo sóc polític, hi ha persones que <b>estan</b>
<b>en política</b> i no faran una altra cosa que estar en política.
Mai seran polítics. Per molt que siga el temps que en ella estiguen,
no deixaran de ser professors, advocats, empleats de banca o torners
fresadors, perquè això és lo que són, lo que els definix.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Aclarisc
estos termes perquè entenc que no ha de quedar dubte algun de que lo
que escriuré en esta sèrie d'articles és defensa de part. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">D'alguna
manera s'ha establit com a marc de referència un extens argumentari
de barra de bar (<i>vertedero de amor</i> que diria <i>El último de
la fila</i>) que marca amb l'estigma de la inutilitat la política i
tot quant a esta rodeja, en especial als polítics.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">No
és estrany en esta època, que qualsevol, sense el més mínim
coneixement del nostre funcionament democràtic, esgrimisca sense
rubor la necessitat d'eliminar els <b>inexistents</b> <span style="font-weight: normal;">jornals</span><span style="font-weight: normal;">
vitalicis dels diputats,</span> com tampoc és estrany trobar en les
xarxes socials gràfics en què es plasma qualsevol xifra <b>inventada</b>
(com més exagerada millor) de polítics a sou de l'erari públic i
l’enorme forat que provoquen a les nostres arques amb l'import del
qual es podria millorar la sanitat, portar la vidriola de les
pensions al superàvit o posar al primer espanyol en la lluna.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Es
titla constantment als polítics de gossos, malfaeners, aprofitats.
Es pren l'excepció pel tot i aixina finalment tots són corruptes,
apoltronats, buscadors del poder, desconnectats dels problemes de la
gent del carrer i titulars de quants defectes puguen trobar-se en la
condició humana.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Assumit
pel comú dels mortals que aquells que dediquen la seua vida a la
política són l'origen de tots els mals, tot quant amb ells es
relaciona com els sous o els elements necessaris per a desenrotllar
la seua funció, passen a ser considerats com a <b>privilegis</b> i
per tant no hi ha exercici més noble que dedicar els majors esforços
a intentar desposseir-los d'ells.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Tan
profundament estan assentades estes creences en la població que
molts dels qui estan en política no dubten a pujar-se al carro del
descrèdit i intenten presentar-se davant del públic com <b>no
polítics</b>, com pretesos representants de la societat civil en
contraposició a la <b>casta</b>.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Només
una xicoteta mostra d'açò: Fa uns anys, vaig tindre l'oportunitat
de participar en una taula redona (en la foto) organitzada per
l'<b>Associació Valenciana de Politòlegs </b>en la Facultat de Dret
de la Universitat Politècnica sobre regeneració política junt als
representants d'altres tres partits minoritaris (en este cas
minoritaris era un augmentatiu). Els meus companys de debat van
iniciar tots i sense excepció la seua intervenció afirmant que no
eren polítics. Jo per la meua part (mentres em preguntava ¿Si no
són polítics que punyetes fan ací?) ho vaig fer amb la mateixa
declaració amb la què he iniciat este article.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Tot
este soroll de fons no és innocent. Per davall d’ell, subjau tota
una filosofia que ja practicava Franco amb el seu celebre “<i>Haga
como yo, no se meta</i><i> en política</i>” i el seu objectiu és
fer oblidar que el verdader paper dels polítics és el de <b>servidors
públics</b> que amb les seues accions han d'elevar el nostre
benestar a les més altes cotes.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Desposseint-los
d'este paper i convertint-los en problema irresoluble ens conviden a
desitjar ser governats per grisos tecnòcrates la ideologia dels
quals cap en un full excel o en un de balanç contable.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Reduint-los
a un “<b>tots són iguals</b>” eliminen la nostra capacitat de
triar als millors i a substituir-los si no complixen les
expectatives, convertint el nostre exercici democràtic en una
militància cega de hooligan incapaç de vore un penal si és comés
pel seu propi equip.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">El
poble té eixe poder, encara que l'aja oblidat. El poder de rebutjar
amb el seu vot. Perquè no ens oblidem: La primera volta que un
polític ens enganya, la culpa és seua. La segona volta, la culpa és
la nostra.</span></span></span></div>
<br />Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-70988272431448075632019-04-20T12:47:00.001+02:002019-04-20T12:48:41.359+02:00DESTARIFO<br />
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH_QfBHe08DHoZODFaswKoHPVsP3Ruz5EEdP054b22Cex0QTAmBM-D3oKupd0vb1L6G2m_moSxmYO61p7qH6TbWcIhuVnz5JKFw0KhQLvtD6zl_ztOVvzj0Lvaka0Eo2YgnWImD6PCvF8J/s1600/bescollada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="185" data-original-width="500" height="118" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH_QfBHe08DHoZODFaswKoHPVsP3Ruz5EEdP054b22Cex0QTAmBM-D3oKupd0vb1L6G2m_moSxmYO61p7qH6TbWcIhuVnz5JKFw0KhQLvtD6zl_ztOVvzj0Lvaka0Eo2YgnWImD6PCvF8J/s320/bescollada.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Se'm cau l'ànima als peus cada volta que Toni Cantó obri la boca
per a amollar les seues abundants gracietes de parvulari. El tio no
distingix registres i li la bufa i no li la constipa estar en un
míting entre adeptes, en una entrevista o en un debat. Per a ell tot
es reduïx al llenguatge de hater hiperactiu de Twitter amb un
discurs infestat de pretesos insults i mentires.</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
El
xou de Cantó té sempre els mateixos ingredients. Dir-li PSC als
socialistes valencians, Tele Cumprumís a la nostra televisió i
esguitar amb mentires sobre el perill que corre el castellà o
l'adoctrinament en les aules. El seu és un espardenyot cuinat al foc
de la seua malaltissa obsessió per catalanitzar la política
valenciana.
</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<a name='more'></a><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
U no
s'imagina a cap altre candidat utilitzant una dialèctica semblant.
No veig a ningú capaç de plantar-se en un debat i referir-se al
partit de Cantó com CIUDAGRAMOS, al seu líder com ALBERT PRIMO DE
RIVERA, ni fer bromes sobre els efectes que tingueren sobre la
intel·ligència de Toni les abundants bescollades que Amparo Baro li
va propinar durant els rodatges de 7 VIDAS i no obstant això a este
esgarramantes tot li pareix bé.</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Se'm
cau l'ànima als peus perquè Toni Cantó té garantida la seua acta
de diputat i ben prompte eixe llenguatge destarifat i carregat de fel
ho inundarà tot, convertint les nostres Corts en el plató de
Hombres y Mujeres y Viceversa, rebaixant el nivell discursiu a
l'altura del pudent i apegalós tarquim al què s'apuntaran
alegrement els del diccionari, que Déu els cria i ells s'ajunten.</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Se'm
cau l'ànima als peus perquè em crec les nostres institucions
d'autogovern i em dol vore com poden acabar convertides en un circ
pels qui ni se les creuen, ni les aprecien ni estan disposats a
dignificar-les.</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
No
hi ha res a fer. Haurem d'engolir-nos a Cantó muntant els seus
espectacles i mentint en seu parlamentària durant tota la
legislatura, però encara ens queda l'esperança que a pesar de tot,
la bilis la tinga que bossar des dels escons de l'oposició, perquè
si la seua presència en l'hemicicle no és més que la constatació
que Déu dóna pa a qui no té dents, la simple possibilitat que
acabe dirigint alguna Conselleria em fa eriçar els pèls del
bescoll.</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
El
desastre que un borinot d'esta categoria pot causar en (posem per
cas) educació, seria de proporcions bíbliques.</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Evitem
l'ocasió i evitarem el perill. Acudiu a votar i feu-ho amb ganes.
Voteu a qui considereu oportú, però feu-ho pensant en el futur de
les nostres institucions i de la nostra gent.
</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Recordeu
que els nostres diputats i el nostre Govern ens representen i d'ells
emanen lleis que afecten la nostra vida i manegen els pressupostos
dels què depenem. No ens la juguem. Voteu amb trellat.</div>
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-71881898704098540172019-01-15T19:59:00.002+01:002019-01-16T12:10:24.906+01:00NO PENSES EN ELS PRESSUPOSTOS<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2vkxUW6uflBgW_-wLiE2EigVjORGQb4AfCLkN6afWvqvlw5YULn4Sm01tJKNJwZ7sGWczyDTCVGvSxF3Ftt9cbNgg9g8mrVPaqIrMTbFapZfX_-MdkJI9E-8eC-4iGsEoL30LXoJ1wJ2w/s1600/euros.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="298" data-original-width="530" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2vkxUW6uflBgW_-wLiE2EigVjORGQb4AfCLkN6afWvqvlw5YULn4Sm01tJKNJwZ7sGWczyDTCVGvSxF3Ftt9cbNgg9g8mrVPaqIrMTbFapZfX_-MdkJI9E-8eC-4iGsEoL30LXoJ1wJ2w/s320/euros.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Estàvem ací tan tranquils,
entretinguts amb l'estrena de “<b>Apocalypto</b>” en Andalusia, l'octava
temporada de “<b>El Golpe</b>” en Catalunya i el remake de “<b>La
venjança dels Sith</b>” que s'anuncia pròximament en totes la
pantalles i va el Gobierno i decidix pertorbar esta bassa d'oli
iniciant la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat. A fer
la mà Netflix, HBO i la programació d'À punt al complet. Tot el
món s'ha quedat amb la mirada fixa en els pressupostos com a conills
paralitzats en mig de la carretera enlluernats pels fars del cotxe
que està a punt d'atropellar-los.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Bullen
les xarxes socials de gent unflant pit com a colom de mostra per
l'estratosfèric augment en les inversions que ens va a regalar el
Gobierno a les valencianes i als valencians. S'alegren ufans de que
<b>Pedro Sánchez</b> vaja a complir la promesa que li va fer a <b>Ximo Puig
</b>quan el segon va anar a visitar al primer i mira que té pelendengues
que hàgem de declarar festiu el dia en què un president del
Gobierno assumisca un compromís adquirit prèviament.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Bullen
també les xarxes d'aquells que s'afanyen a recordar que per elevada
que siga la promesa pressupostària, està encara lluny d'arribar a
equiparar-se amb el pes poblacional que representem i que per tant no
s'arriba a complir amb el nostre nou/vell <b>Estatut </b>(eixe que va vagar
com un fantasma durant més d'un lustre pels corredors del Congreso i
va acabar sent aprovat amb la vergonyant abstenció de <b>Ciudadanos</b>).</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Estem
a un quart d'hora de que els populars desempolven la campanya “<i>Para Zapatero 1 de cada 5 valencianos no existe … podrías ser tú</i>”.
Deuen d'estar en estos moments aprovisionant-se de brotxes i pintura
per a substituir <b>Zapatero </b>per Sánchez.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">I
jo dec haver-me perdut alguna cosa, perquè l'última volta que ho
vaig mirar, Pedro Sánchez no tenia de cap manera els suports
necessaris per a tirar endavant estos pressupostos i ací està tot
el món escarotat com si demà mateix començaren a aplicar-se. </span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Sí,
ja sé que la presidència del Gobierno l'ocupa un home que<span style="font-size: small;">
</span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ha
vist atacar naus en flames més enllà d'Orió </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
rajos-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser, </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">que
se li atribuïx la capacitat de </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">guanyar</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
inclús en les circumstàncies més adverses </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">o</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
tindre</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
més sort que el que li va rascar el punt roig a un hindú i li va
tocar un Clio, però</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
que voleu que vos diga, tirar</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
endavant estos pressupostos pot ser el vol d'</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">car
per a Sánchez.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">si
per una concatenació de circumstàncies favorables, alineació
planetària, habilitat negociadora i descens del clima polític,
arribaren a aprovar-se estos pressupostos, no oblidem que són només
això, pressupostos i que les quantitats en ells contemplades no són
més que previsions que no són res fins que s'executen i en això,
en la falta d'execució de pressupostos tenim </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">els
valencians </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">per
a escriure un llibre.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Criticar
o lloar els PGE en estos moments és com</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #222222;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
córrer en una cinta. Per molta cara de velocitat que es pose, no
s'arriba a cap lloc.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<br />Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-45444255188897222762019-01-12T13:08:00.001+01:002019-01-12T13:11:56.531+01:00WINTER IS COMING<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrXapMliPf6_C9PxYvfhI7A-P7yDkTf0rfg-NK-4T3uLm4_m4Z8d7bqXc6rMU8K51uoa4YYE6vAJr7TMKkZkb-VFTsHXJz0ZrsNlnMHv0L5OzsoGD5v4f8XJOF-TDHldt8-ThUQhIX6jAg/s1600/caminante+blanco.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrXapMliPf6_C9PxYvfhI7A-P7yDkTf0rfg-NK-4T3uLm4_m4Z8d7bqXc6rMU8K51uoa4YYE6vAJr7TMKkZkb-VFTsHXJz0ZrsNlnMHv0L5OzsoGD5v4f8XJOF-TDHldt8-ThUQhIX6jAg/s320/caminante+blanco.jpg" width="320" /></a></div>
S'acosta li hivern. Els vents gèlids ja han bufat per les terres del
sud, alçant de les seues tombes velles ideologies que haurien de
romandre soterrades en la tenebrosa era a la que pertanyen i no
obstant això caminen ara entre nosaltres, blanquejats pels qui
obliden els escrúpols a l'hora d'accedir al poder.<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
S'acosta l'hivern i
aquells que van passar anys anunciant el seu pelegrinatge al centre,
l’han abandonat a la carrera atrets pel costat fosc, contagiats pel
mer contacte, desitjosos de complaure als nous senyors de l'agenda.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<a name='more'></a>S'acosta l'hivern i
als meus 52 acabats de fer, després de cinc anys de plaent retir i
sense fer-me cap falta, torne a militar.
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Torne a militar
perquè ningú pot permetre's el luxe de quedar-se mirant mentres
l'onada de gel arriba als nostres carrers fent-nos retrocedir a un
passat en blanc i negre per, a posteriori, adoptar una postura de
falsejada sorpresa.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Els drets, els
avanços, la modernitat, el progrés; tot allò que donàvem per
fermament fonamentat i de lo que no esperàvem més que la seua
successiva reafirmació i creixement, es trontolla com un castell de
naips al pas marcial de l'extrema dreta, mentres massa gent seguix a
la lluna de València pensant que no es voran afectats.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Prenc partit i no ho
faig atenent a raons aprofitoses. Seria molt fàcil sumar-se a
qualsevol opció de les que tenen possibles i possibilitats, però no
em van parir per a transitar camins aclarits, ni per a sumar-me a
causes en les què no em sent còmode només per compartir enemics.
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Prenc partit per
l'opció que millor representa allò per lo que he treballat des que
tinc consciència política, la que contínua bregant per ocupar eixe
espai, en un altre temps superpoblat de la centralitat, ara convertit
en erm solar abandonat pels qui es llancen en braços del ranci
totalitarisme populista.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Les valencianes i
els valencians que ens situem en el centre ideològic no podem
permetre'ns el luxe de continuar triant entre votar tapant-nos el nas
o l'abstenció, perquè les nostres alternatives són més aïna
tristes. Dels dos partits que reivindicaven el nostre espai, un ens
va portar a la ruïna i l'altre no perd ocasió per a estar en contra
dels nostres interessos. Ambdós es tiraran desitjosos als braços
del feixisme per a governar i ja hauríem d'estar farts de que ens
facen abaixar la cara.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Per estes raons
torne a la casa que vaig ajudar a construir, convençut de que inclús
amb tots els factors en contra, implicar-te en allò en que creus és
l'única vacuna que ens salvarà de lo que ve.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Jo he triat
Demòcrates Valencians perquè és el partit que més es pareix a mi.
Feu lo mateix, busqueu als vostres iguals i militeu... abans que
arribe l'hivern.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-89741454290542365942018-03-21T11:39:00.001+01:002018-03-21T11:39:11.487+01:00EMPELT<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimKxyX17tRqc2sDqbhLgKJl6YHl1uhg-j6bflwy2KUnW0Zj9sReKSJn9tBbZ_1mt5kxZcMXHIDKOYozuJjp38vH7uxB7DkakdPs-Yn7wGuRhKXfzzaKd5f8jEb8OkFIzoPmVLPSxH0K4WQ/s1600/EMPELT.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="440" data-original-width="720" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimKxyX17tRqc2sDqbhLgKJl6YHl1uhg-j6bflwy2KUnW0Zj9sReKSJn9tBbZ_1mt5kxZcMXHIDKOYozuJjp38vH7uxB7DkakdPs-Yn7wGuRhKXfzzaKd5f8jEb8OkFIzoPmVLPSxH0K4WQ/s320/EMPELT.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Jo
em mirava els meus plantons. Més bonics no els hi havia. Els cuidava
amb dedicació i cura. Els imaginava creixent forts i erectes, de
troncs amples, arrels profundes, frondoses branques, oferint fruits
carnosos i dolços. En el viver revisava cada detall que assegurara
el seu futur creixement.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En
el xicotet entorn controlat tot eren promeses d'èxit, però una
volta i una altra, al trasplantar aquelles meravelloses promeses a la
fèrtil terra, esta es tornava dura, aspra i els cavallons impedien
l'arribada de la necessària aigua fins a marcir sense pietat els
meus esforços.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aixina
vaig passar dècades. A pesar dels fracassos mai vaig maleir a la
terra, perquè tot i ser abundant en terrossos ¿no és potser la
terra per qui sembrava? No, no va ser ella qui em va fer desistir,
però al remat vaig abandonar el conreu i em vaig entregar a la
contemplació. Assentat en el bancal des d'on el paisatge es veu amb
major perspectiva que la que oferix l'observació de la fulla de
l'aixada quan s'afona en el terreny, ho vaig entendre.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Allí
on els meus plantons fracassaven, creixen alegres els arbres bords
deixats caure amb desgana. Les seues arrels superficials i la seua
soca xata sostenen copes frondoses i aparents que enganyen a la
vista. Omplin l'espai sense contribuir a l'ecosistema i aixina i tot,
la vistositat dels seus amargs fruits aconseguix confondre.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Si
poguera tornar arrere, deixaria d'intentar modificar el paisatge. Ell
pareix no desitjar-ho. Em centraria a empeltar eixos arbres bords.
Potser aixina podria ser de major profit.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
I si
encara penses que estic parlant d'agricultura és que ho he fet bé.</div>
<br />Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-40463139395987604062018-02-20T12:13:00.001+01:002018-02-20T18:59:56.329+01:00EN NOMDEDÉU<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuN6PrDxYM2lePEBlY2mYPqngYjEjWCIE2b5LiK2Zd_E2A3oUotj_snu-Pk9eIV6eimKX17QzsrK9nSy75t6DaRyNmmKkA5u5-D1GC-WzuCfAG8yRGOZkV5HuZahxz6VSRHmaGXPKnhnbK/s1600/torches-and-pitchforks.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="327" data-original-width="475" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuN6PrDxYM2lePEBlY2mYPqngYjEjWCIE2b5LiK2Zd_E2A3oUotj_snu-Pk9eIV6eimKX17QzsrK9nSy75t6DaRyNmmKkA5u5-D1GC-WzuCfAG8yRGOZkV5HuZahxz6VSRHmaGXPKnhnbK/s320/torches-and-pitchforks.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Enric
Nomdedéu</b> va escriure un twit l'altre dia “<span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
PP voldria canviar a Bonig, però l’alternativa és cim un ximpanzé
amb una ballesta.” </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">Lo
que sucedió a continuación les sorprenderá…</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
(o no).</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bramen
les hosts twiteres des de llavors demanant el cap del secretari
autonòmic d'ocupació i director del SERVEF i ho fan mentres alcen
torxes, forques i piques a compte del twit, sostenint que en una
arrancada de masclisme furibund, Nomdedéu li va dir ximpanzé a <span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><b>Eva
Ortiz</b></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">número
dos del PPCV</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
afirmació</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
esta, que per poc que es tinga un mínim de comprensió lectora, es
manifesta com falsa.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
bona qüestió és que no importa el twit, ni </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">lo</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
que volia expressar, sinó l'oportunitat que brinda als </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">hooligans</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
per a manifestar-se</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
en tota la seua esplendor. Vegem.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Almenys
fins fa un </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">quart</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
d'hora, vivim en una democràcia on la llibertat d'expressió està
consagrada per la Constitució (eixe text que tant exalcen alguns
només quan afavorix als seus interessos). Per tant, Enric té plena
llibertat per a expressar que segons la seua opinió Ortiz no és la
persona adequada per a substituir a </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><b>Bonig</b></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
i davant d'esta llibertat està la de qualsevol altra persona per a
opinar i manifestar </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">lo</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
contrari. Inclús s'estén esta llibertat a la critica tan feroç com
es vullga al propi Nomdedéu per esta o qualsevol altra opinió, per
la seua </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">tasca</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
com a càrrec de la GVA, com a polític o com </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">a
àrbitre de l'elegància</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara
bé, en compte de contrastar la seua opinió amb la contrària, els
</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">haters</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
han optat per retòrcer l'argument i on s'opinava sobre les aptituds
de l'al·ludida es pretén v</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">o</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">re
una observació sobre el seu genere i ací ve l'argument màxim per a
la crucifixió del </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">polític</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.
No deix</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">e</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">s
que la realitat </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">fota</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
una bona notícia… ni una bona caça de bruixes tampoc.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sol
dir-se que si dubtes que alguna cosa referida a la dona pot ser
masclista, la primera cosa que has de fer és substituir a esta per
un home i si resulta ridícul, no hi ha dubte, és masclisme. Aix</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ina</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
que fem la prova. </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">¿</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Canviaria
alguna cosa si en compte de referir-se a Eva Ortiz com un ximpanzé
amb una ballesta ho</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
haguera dit per exemple de Paco Camps? </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">¿</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Algú
li haguera acusat de </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">dir-li</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
ximpanzé a Camps? La resposta a ambdós preguntes és </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><b>no</b></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.
Una </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">volta</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
més, el pecat no està en l'obra sinó en els ulls que l'observen.
Masclisme no és criticar una dona, sinó criticar a algú per ser
dona i Nomdedéu no ha fet açò últim.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">¿</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Voleu
saber que és masclisme? Jo vos ho diré.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Simultàniament
a esta polèmica, han aparegut fotos de Mónica Oltra (que no és
sant de la meua devoció) en la seua exaltació com a </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">F</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">allera
</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">M</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ajor
i</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
els comentaris no tenen </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">desperdici</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.
Ni un </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">d’ells</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
ha sigut per a opinar sobre la seua capacitat per a representar a la
falla. Tots han sigut sobre el seu aspecte físic o sobre el trage
triat per a l'esdeveniment. Això és masclisme pur exercit en massa
ocasions per les pròpies dones.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
definitiva. Que twitter i la resta de xarxes socials no deixen de ser
una barra de bar on qualsevol es permet opinar sobre física quàntica
i</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
entre tanta borumballa</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
jo preferisc la ironia, el sarcasme i l'espontaneïtat de Nomdedéu,
encara que </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">a
voltes </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">puga
portar-li a ficar-se en algun emboli</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">c</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<br />Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-68313102512280075302018-01-16T19:41:00.002+01:002018-01-16T19:41:57.739+01:00PAGAR I PLORAR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOAIsrpLp9sR1dh1IQTIVJ-NSl31oT2Y3mnFDVtwuOEB7MqxtGQjgUVhZQcozvune5Qj1VVNOWuruMFh_1rZ5lkFuCERVAmtISHi3hdPgrRt_g_DreWeAR6XjoAfZeuz6gPUjo_GlWp6rM/s1600/conan.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOAIsrpLp9sR1dh1IQTIVJ-NSl31oT2Y3mnFDVtwuOEB7MqxtGQjgUVhZQcozvune5Qj1VVNOWuruMFh_1rZ5lkFuCERVAmtISHi3hdPgrRt_g_DreWeAR6XjoAfZeuz6gPUjo_GlWp6rM/s1600/conan.jpg" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Al
remat tindran raó els qui es burlen de nosaltres dient-nos plorons.
No parem de queixar-nos per tot. Que si el finançament, que si les
infraestructures, que si el FLA… Queixar-nos ens queixem, però en
això ens quedem i de queixar-se ningú s'ha fet ric.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Plorons
ens diuen i a continuació amb “hidalga” fanfarroneria ens
llancen el desafiament xantatgista i és que ens queixem de vici
perquè ahí estan els pressupostos generals de l'Estat per aprovar i
tan sols amb deixar-nos clavar un poc la punteta, quasi sense perdre
la virginitat, s'obraria el miracle i s'acabarien les estretors.
Plorem perquè ens ix molt bé i perquè les llàgrimes donen rèdit
electoral, no costen i ací ens hem engolit el relat que val més
honra sense barcos que barcos sense honra com a eslògan dels nostres
representants que se la torquen amb paperet de fumar.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La
història és que ens han ficat en un marc mental en què les regles
del joc ens vénen marcades per altres i a ningú se li ha passat pel
cap el transgredir-les, trencar-les i fixar-ne altres, perquè
senyores i senyors, per una volta podem tindre la manilla en la mà,
però cal creure-s'ho i actuar sense pietat.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
¿Que
és això de queixar-nos perquè intenten fer-nos xantatge? ¿Que no
comprenem que els qui estan en posició de debilitat són ells? No
ànimes càndides, ells no estan en disposició de pressionar, perquè
siguem francs, els valencians estem hui fotuts, tant com ho vam estar
en la passada legislatura, en l'anterior i en la que la va precedir i
estarem fotuts ara i l'any que ve i al següent. No tenim res a
perdre i ells sí.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ells
necessiten continuar aprovant pressupostos i cada volta ho tenen més
difícil. Intenten enganyar-nos adoptant la figura del perdonavides
de pati despreciant-nos, fent-nos creure que no som res, que no tenim
valor i que només podem cedir per a continuar respirant.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Desgraciadament
els que ens representen estan lligats de peus i mans. Uns per
servituds militants que anteposen sigles a territori i altres,
tenallats per pors i complexos. Ni els uns ni els altres ens servixen
perquè es deixen portar pel corrent mentres planyen com a viudes
desconsolades esperant l'ocasió idònia, la quadratura del cercle,
la conjunció planetària.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Necessitem
un altre esperit més combatiu i apassionat capaç de plantar cara en
moments com este i traure profit en el nostre nom. Necessitem que
algú s'abalance bramant ¡A PER ELLS! o ¡DESPERTA FERRO! que és
més nostre i els traga el fetge per la boca, cobrant-los cada vot a
preud'or, fins que els que ploren siguen ells, i si després ens
diuen xantatgistes ¿que més dóna? fer com fan no és pecat.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
I
mentres açò no passe, no ens queda una altra que pagar i plorar.</div>
Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-9899250019748639402017-12-28T19:18:00.000+01:002017-12-29T13:22:56.764+01:00LLISTA DE DESITJOS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWYGD2bMloMvlqwWlg5XyJq37jWtJua0Dg7hukuGf6BiSVZtUN1P-TNZhRJYOAg8OXSvv-8PG-3nz6m6XmmLK6D1R-MbZlP8Yqwotoe6EKWJX16ML1XrJBYQBeCIDlJxv7vyBD6mhKOSxt/s1600/LLISTA+DE+DESITJOS.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1168" data-original-width="1516" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWYGD2bMloMvlqwWlg5XyJq37jWtJua0Dg7hukuGf6BiSVZtUN1P-TNZhRJYOAg8OXSvv-8PG-3nz6m6XmmLK6D1R-MbZlP8Yqwotoe6EKWJX16ML1XrJBYQBeCIDlJxv7vyBD6mhKOSxt/s320/LLISTA+DE+DESITJOS.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Vos
confesse que últimament em costa trobar la motivació per a
escriure. Posar-me davant del teclat em costa un món perquè suposa
abstraure's d'un ambient excessivament empudegat del procés català
que ha inundat des dels Mitjans de comunicació tradicionals a les
xarxes socials cobrint-ho tot com un tarquim espes i apegalos que no
deixa vore més enllà del referèndum, el 155, els piolins, les
porres, els presos, els exiliats, l'Arrimadas i la tabarra de
Tabarnia. Portem amb tot açò massa temps, com si no tinguerem
problemes propis.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Embafat,
he deixat de parar atenció a les notícies refugiant-me en l'univers
NETFLIX i la meua opinió ha sigut el silenci en quantes
conversacions que sobre política m’eixien al pas, però com sóc
un animal polític una espècie de sentiment de culpa ha anat
creixent en el meu interior fins que, lliscant-se entre músculs i
tendons, m'ha forçat a trencar este silenci màrtir precisament hui,
dia d'innocentades. Ho faré amb una llista de desitjos per a què
l'any que ve i els successius, les valencianes i els valencians
deixem de ser tan innocents.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Desitge
en primer lloc que València tinga agenda pròpia. No una d'eixes que
regalen els bancs de tapa dura i setmana vista, sinó una agenda
d'objectius fixats nitidamentement, ordenats per prioritats,
connectats entre si, immutable davant dels avatars i els canvis de
vent que es produïsquen fora dels nostres límits territorials.
Desitge que les exigències en matèria d'infraestructures,
finançament, legislació, etc. obeïsquen a un projecte global defés
globalment i no a un llistat desllavassat de titulars inconnexos,
exposats en departaments estancs que pareixen afectar només
determinats col·lectius que es miren recelosos des dels seus
respectius tossals.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Desitge
també que recuperem el nostre autogovern, que ja sé que formalment
no ens ha sigut retirat, però en la pràctica l’estem perdent com
un barco perd la seua flotabilitat quan l'aigua penetra per una via
en el seu casc. No hi ha autogovern sense finançament i no n'hi ha
si s'impedix legislar al legislador garbellant la seua activitat amb
el tamís d'un constitucional que cada volta pareix menys un tribunal
i més un apèndix no electe del govern central.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ja
ficats, desitge que l'excessivament fina línia que separa al poder
executiu del judicial comence a fer-se grossa fins a convertir-se en
un espés mur sense porus pels quals poguera passar el menor indici
de dubte.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Desitge
que els nostres representants (o almenys alguns d'ells) deixen el
“postureo”, les posades en escena efectistes, gastades i un tant
naíf. Desitge vore'ls amb la faca entre les dents negociant cada
punt, cada coma, cada termini, cada cèntim com si els anara en això
la vida amb tot el lleu. Sobretot vull vore'ls negociar amb qui ens
menysprea i no sols oposar-se amb dignitat pètria. Vull que a qui
pretén fer-nos xantatge li se pague amb la mateixa moneda i li se
traga el fetge a mossos.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Finalment
desitge que els votants deixen d'exercir el seu dret com hooligans
futbolers incapaços de vore un penal quan el cometen els seus i
bramant com a possesos davant de la menor refregada de l'equip rival.
Desitge que comencem a donar a cada partit la rellevància que
mereix, els vots que mereix, l'oblit i la glòria que mereixen. Que
apartem als que no vullguen ser part de la solució ja que són part
del problema.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
I
amb açò ja m'he desfogat. Feliç any nou.</div>
Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-78502394082273365182017-11-23T12:28:00.002+01:002017-11-23T12:40:15.443+01:00DESTIL·LAR L’ODI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4wUBlCG2aj4tfkr8sUtk7q3GEvnPAjqefznz_km_UnPBbPhTz7p_ZLgQEQ2IuA0_WCyqgybJAymCw2Sw7jSBdS_hhcHmK0t71dL-YZtEV9jUxEk8v3ouUzxXOosWXFgNfUMjfO205hF5E/s1600/odi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="393" data-original-width="700" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4wUBlCG2aj4tfkr8sUtk7q3GEvnPAjqefznz_km_UnPBbPhTz7p_ZLgQEQ2IuA0_WCyqgybJAymCw2Sw7jSBdS_hhcHmK0t71dL-YZtEV9jUxEk8v3ouUzxXOosWXFgNfUMjfO205hF5E/s320/odi.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Van
arribar a l'escena política revestits de novetat encara que venien
amb el rodatge més que fet per terres catalanes. Van vendre en els
platós televisius el seu centrisme reclamant-se hereus de la
transició. Es van erigir en paladins contra la corrupció i
recolzats pels mass media es van engolir a la seua predecessora UPyD
com a matalaf de la caiguda del PP.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aquella
imatge idealitzada de gendre perfecte, pulcre i honrat que va unflar
el suflé de Ciudadanos els va acompanyar fins que van xafar la
moqueta del Congrés i la calor dels focus va començar a fondre la
seua màscara de cera. Hui aquells furibunds atacs als corruptes
s'han convertit en dòcils suports a governs tan esguitats per la
merda que resulta difícil reprimir les arcades.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Però
no és esta la millor de les veritats revelades sobre l'ideari d'este
partit. Centristes deien, hereus de la transició afirmaven… menuts
enredradors. En quan han tingut oportunitat, han enviat a pastar fang
tot indici de moderació i diàleg, demostrant que a ells lo que lis
va de veritat és això de fer mala sang i imposar la seua visió del
món als altres. El seu pretés centre està situat tan a la dreta
que convertix a la Falange en una colla de comunistes.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Per
a la seua idea de la nova política, el <b>franquisme </b>es queda curt i la
pretesa reivindicació de <b>Suarez </b>com a model els ha fet bola. Ni tan
sols <b>Primo de Rivera</b> és prou per al seu ideari. <b>Felip V</b> és el seu
referent i com ell, pretenen amb un<b> Decret de Nova Planta</b>, reduir
tots els Regnes d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis,
usos, costum i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis
de Castella eliminant qualsevol indici de particularitat cultural i
lingüística.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ciudadanos
ens vol arrossegar a un viatge en el temps que esborre tots els
avanços aconseguits des de la reinstauració de la democràcia i
esta mateixa setmana ha pretés donar a llum un Ministeri de la
Veritat, una Inquisició que vigile les institucions educatives per a
què els nostres fills no s'aparten de la verdadera llum de
l'<i>Espíritu Nacional</i> ni siguen pervertits pels pèrfids professors
conspiradors judeomaçònics portadors del mal.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En
la seua obsessió uniformalitzadora sostenen que no hi ha més
veritat que la seua i que tot lo que s'ensenye en les escoles que no
encaixe amb la seua concepció és pur adoctrinament i cap evidència
els farà recular en la seua croada per més que hagen de recórrer a
la manipulació i a la mentira, ni els importarà repartir l'odi que
han destil·lat en la seua caverna infectant amb ell a una societat
que lluita per eixir de la foscor a què ells la volen tornar.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La
seua aportació a la modernitat és la dels negacionistes americans,
la de la prohibició de llibres, la d'escorxar viva a Hipatia. Sort
tenim de que de moment no toquen el poder més que tangencialment o
ja viuríem en el segle díhuit, però temps al temps.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
No
ho oblideu, el gran Ciudadano vos vigila.</div>
Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-73339461538475748942017-11-13T17:20:00.001+01:002017-11-13T18:54:29.303+01:00ENS FALTA UN REGÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWE-GeeIvNgvKwrr5T2da0V-K5ugrFc7T2JREHrh1XdNz-fb8zynOYKe7YhmwrzsIXQfrHCgO8TdxeTuXRqS1kLuq6CDtVQhSC7-XFJSE0cA8UKPuLuzd9zZvJ1na-8f6CeRg3Gs1jm9dn/s1600/manifa+som.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWE-GeeIvNgvKwrr5T2da0V-K5ugrFc7T2JREHrh1XdNz-fb8zynOYKe7YhmwrzsIXQfrHCgO8TdxeTuXRqS1kLuq6CDtVQhSC7-XFJSE0cA8UKPuLuzd9zZvJ1na-8f6CeRg3Gs1jm9dn/s320/manifa+som.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Un
regó, una fornada i quatre bescollades entre cap i coll. No tenim
remei, ni sentit del ridícul ni, pitjor encara, sentit de Pàtria.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Este
dissabte hi ha una manifestació convocada en defensa d'un
finançament just, una mobilització que es mire per on es mire és
necessària i convenient per a tot aquell no no vullga continuar
aguantant un model que dessagna la nostra economia i ens convertix de
facto en ciutadans de tercera regional i no obstant això hi ha qui
li posa entrebancs.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Puc
entendre la postura del PPCV esborrant-se de l'acte. Puc entendre-la
perquè entenc que és una conseqüència lògica de la seua
trajectòria dels últims quaranta anys, estant en el govern i en
l'oposició. Si mai els van importar una merda els interessos
valencians no cal esperar que ara canvien de la nit al dia. Lo que no
entenc és la postura dels altres. M'explique.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La
manifestació naix amb una clara vocació de transversalitat. A ella
s'han adherit la gran majoria dels partits polítics amb o sense
representació parlamentària i de diverses ideologies, associacions
de tots els colors, sindicats, patronals, juristes i gent de tots els
pelatges… tots baix un únic lema: la reivindicació de justícia
sense interessos particulars, sense atacs a tercers per a què tots
capiem en un acte que atén a les necessitats del nostre poble i
aixina i tot hi ha qui ha trobat motius per a muntar-se la seua mani
a banda (com l'arròs).</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Que
sí, que sí, que esta terra nostra parix gent tan destrellatada que,
estant d'acord amb la reivindicació, s'agarren d’un pèl de figa
per a desmarcar-se i “pásmense señores” convocar-ne una altra
el mateix dia però pel matí per a no barrejar-se amb els altres, no
siga cas que els cuquen.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
A
vore terrossos ¿Perquè no deixeu de fer el carabassa i demostreu
que per una volta els valencians podem anar tots a una veu? ¿Esteu
tan abstrets en el vostre melic que no vos en adoneu que en estos
moments la Pàtria clama per la unió sense personalismes i sense
excuses? És el moment de posar a València i als valencians per
damunt de tot i vosaltres jugant a l'enfant terrible.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
És
absurd el càlcul electoralista. Queda massa per a les pròximes
eleccions i pretendre fer una demostració de força a costa d'una
causa comuna vos pot dur al ridícul. Sí, he vist la llista
d'associacions i partits que avalen la mobilització matutina i no
cal que vos explique lo que vosaltres ja sabeu.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Supose
que a pesar de tot seguireu a la vostra i encara voreu èxit en
l'escassetat d'assistents que no cal ser catedràtic per a vaticinar.
Vos sentireu especials, únics i irredempts, purs com les volves de
la neu, però més enllà d'unflar els vostres minúsculs egos, no
haureu fet res, ni de res haurà servit lo fet, més que per a
mostrar-nos dividits davant del món i per a què sigueu comptats.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Que
vos aprofite.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
De
propina:
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Als
qui penseu acudir per la vesprada i aprofitar el moment per a
reivindicacions que res tenen a vore amb el motiu de la manifestació,
millor faríeu quedant-vos en casa. Qui no vullga ajudar, que no
destorbe.</div>
<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7241152254499318125.post-15970021073313921672017-11-07T12:00:00.004+01:002017-11-07T12:00:50.784+01:00ASÍ EMPEZÓ CATALUÑA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzcC5zg0fQaml7z9lY7O33edkapMT4eeXP3tmxr-BnG_xKqX_bZt8lMkw57jGv6D_JGnYbxv4YC2ngJsreUNYrncmOZZtwdbIQvRgeiAnkMiP9GvIP3c6inaiKZ33t3O6e-BCDa1sNEj2B/s1600/isabel-bonig-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="230" data-original-width="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzcC5zg0fQaml7z9lY7O33edkapMT4eeXP3tmxr-BnG_xKqX_bZt8lMkw57jGv6D_JGnYbxv4YC2ngJsreUNYrncmOZZtwdbIQvRgeiAnkMiP9GvIP3c6inaiKZ33t3O6e-BCDa1sNEj2B/s1600/isabel-bonig-1.jpg" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Isabel
Bonig té una excusa que li anima el cor, un passe pernocta que la
eximix del compliment del seu deure, un rèdit adquirit al “río
revuelto” del procés català… “Así comenzó Cataluña”.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Que
parlem d'educació, Bonig denuncia adoctrinament i vaticina “Así
comenzó Cataluña”. Si parlem de finançament, ella ens oferix una
realitat paral·lela en la què els valencians estem com la pera en
el tabac i ens advertix que reclamar un tracte just s'assembla massa
a allò d'Espanya ens roba i acaba amb un “Así comenzó Cataluña”.
Si ens queixem de que les lleis emanades de les nostres institucions
d'autogovern són corregides o anul·lades pel Govern d'Espanya per
mitjà de recursos al Constitucional, Isabel munta en còlera i
amenaça amb deixar de respirar mentres no acabe esta deriva
independentista perquè, efectivament, ho han endevinat, “Así
comenzó Cataluña”</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
I la
líder del PP en el seu sucursal valenciana té una part de raó.
Aixina va començar Catalunya però al contrari de lo que ella pensa,
no va ser amb les reivindicacions sinó amb el tracte previ que va
portar a estes i eixa diferència de matís que és incapaç de
distingir és la clau del nostre futur.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Eixa
Catalunya que tant li fa por a Bonig i que pareix haver-ho llançat
tot per dalt de la parada és la mateixa que en la tantes voltes
lloada transició va ajudar decididament a la construcció d'una nova
Espanya i el partit a què pertany Puigdemont (eixe terrible
destructor de mons) és hereu d'aquella CiU que va aportar
estabilitat a governs de distint signe, entre ells el presidit pel
seu volgut Aznar.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Lo
que no comprén la senyora Bonig és que això de Catalunya va
començar quan els seus van decidir trencar l'esperit de la transició
que va suposar l'inici d'un viatge que arrancava d'una Espanya
falsament uniformada i ens tènia que portar a una concepció moderna
d'estat basat en la riquesa de la seua pluralitat de cultures,
idiomes i costums. El PP va decidir involucionar la nostra societat i
va començar per Catalunya però no té la intenció de detindre's
allí.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Sí,
aixina va començar Catalunya i el PP valencià hauria d'aprendre
dels errors comesos. En primer lloc deuria de deixar de mesurar la
realitat valenciana en funció de lo que passa fora de les nostres
fronteres intentant forçar paral·lelismes absurdament ridículs i
tot seguit podrien recordar que abans que populars són valencians i
deixar de quedar-se muts davant de Gènova quan els interessos del
seu poble estan en joc.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Si
la Sra. Bonig no vol que acabem com els catalans hauria de començar
per fer que el seu partit s'adherira a la manifestació per un
finançament just i a partir d'ací, amb les lògiiques discrepàncies
ideològiques amb la resta de formacions, treballar per a un major i
millor autogovern dels valencians encara que això supose portar la
contra als seus superiors, perquè si només alça la seua veu quan a
Madrid manen els altres, no aprofita.</div>
Carleshttp://www.blogger.com/profile/04552580634667020647noreply@blogger.com0