Enric
Nomdedéu va escriure un twit l'altre dia “El
PP voldria canviar a Bonig, però l’alternativa és cim un ximpanzé
amb una ballesta.” Lo
que sucedió a continuación les sorprenderá…
(o no).
Bramen
les hosts twiteres des de llavors demanant el cap del secretari
autonòmic d'ocupació i director del SERVEF i ho fan mentres alcen
torxes, forques i piques a compte del twit, sostenint que en una
arrancada de masclisme furibund, Nomdedéu li va dir ximpanzé a Eva
Ortiz
(número
dos del PPCV)
afirmació
esta, que per poc que es tinga un mínim de comprensió lectora, es
manifesta com falsa.
La
bona qüestió és que no importa el twit, ni lo
que volia expressar, sinó l'oportunitat que brinda als hooligans
per a manifestar-se
en tota la seua esplendor. Vegem.
Almenys
fins fa un quart
d'hora, vivim en una democràcia on la llibertat d'expressió està
consagrada per la Constitució (eixe text que tant exalcen alguns
només quan afavorix als seus interessos). Per tant, Enric té plena
llibertat per a expressar que segons la seua opinió Ortiz no és la
persona adequada per a substituir a Bonig
i davant d'esta llibertat està la de qualsevol altra persona per a
opinar i manifestar lo
contrari. Inclús s'estén esta llibertat a la critica tan feroç com
es vullga al propi Nomdedéu per esta o qualsevol altra opinió, per
la seua tasca
com a càrrec de la GVA, com a polític o com a
àrbitre de l'elegància.
Ara
bé, en compte de contrastar la seua opinió amb la contrària, els
haters
han optat per retòrcer l'argument i on s'opinava sobre les aptituds
de l'al·ludida es pretén vore
una observació sobre el seu genere i ací ve l'argument màxim per a
la crucifixió del polític.
No deixes
que la realitat fota
una bona notícia… ni una bona caça de bruixes tampoc.
Sol
dir-se que si dubtes que alguna cosa referida a la dona pot ser
masclista, la primera cosa que has de fer és substituir a esta per
un home i si resulta ridícul, no hi ha dubte, és masclisme. Aixina
que fem la prova. ¿Canviaria
alguna cosa si en compte de referir-se a Eva Ortiz com un ximpanzé
amb una ballesta ho
haguera dit per exemple de Paco Camps? ¿Algú
li haguera acusat de dir-li
ximpanzé a Camps? La resposta a ambdós preguntes és no.
Una volta
més, el pecat no està en l'obra sinó en els ulls que l'observen.
Masclisme no és criticar una dona, sinó criticar a algú per ser
dona i Nomdedéu no ha fet açò últim.
¿Voleu
saber que és masclisme? Jo vos ho diré.
Simultàniament
a esta polèmica, han aparegut fotos de Mónica Oltra (que no és
sant de la meua devoció) en la seua exaltació com a Fallera
Major
i
els comentaris no tenen desperdici.
Ni un d’ells
ha sigut per a opinar sobre la seua capacitat per a representar a la
falla. Tots han sigut sobre el seu aspecte físic o sobre el trage
triat per a l'esdeveniment. Això és masclisme pur exercit en massa
ocasions per les pròpies dones.
En
definitiva. Que twitter i la resta de xarxes socials no deixen de ser
una barra de bar on qualsevol es permet opinar sobre física quàntica
i
entre tanta borumballa
jo preferisc la ironia, el sarcasme i l'espontaneïtat de Nomdedéu,
encara que a
voltes puga
portar-li a ficar-se en algun embolic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada