WINTER IS COMING

S'acosta li hivern. Els vents gèlids ja han bufat per les terres del sud, alçant de les seues tombes velles ideologies que haurien de romandre soterrades en la tenebrosa era a la que pertanyen i no obstant això caminen ara entre nosaltres, blanquejats pels qui obliden els escrúpols a l'hora d'accedir al poder.

S'acosta l'hivern i aquells que van passar anys anunciant el seu pelegrinatge al centre, l’han abandonat a la carrera atrets pel costat fosc, contagiats pel mer contacte, desitjosos de complaure als nous senyors de l'agenda.

S'acosta l'hivern i als meus 52 acabats de fer, després de cinc anys de plaent retir i sense fer-me cap falta, torne a militar.

Torne a militar perquè ningú pot permetre's el luxe de quedar-se mirant mentres l'onada de gel arriba als nostres carrers fent-nos retrocedir a un passat en blanc i negre per, a posteriori, adoptar una postura de falsejada sorpresa.

Els drets, els avanços, la modernitat, el progrés; tot allò que donàvem per fermament fonamentat i de lo que no esperàvem més que la seua successiva reafirmació i creixement, es trontolla com un castell de naips al pas marcial de l'extrema dreta, mentres massa gent seguix a la lluna de València pensant que no es voran afectats.

Prenc partit i no ho faig atenent a raons aprofitoses. Seria molt fàcil sumar-se a qualsevol opció de les que tenen possibles i possibilitats, però no em van parir per a transitar camins aclarits, ni per a sumar-me a causes en les què no em sent còmode només per compartir enemics.

Prenc partit per l'opció que millor representa allò per lo que he treballat des que tinc consciència política, la que contínua bregant per ocupar eixe espai, en un altre temps superpoblat de la centralitat, ara convertit en erm solar abandonat pels qui es llancen en braços del ranci totalitarisme populista.

Les valencianes i els valencians que ens situem en el centre ideològic no podem permetre'ns el luxe de continuar triant entre votar tapant-nos el nas o l'abstenció, perquè les nostres alternatives són més aïna tristes. Dels dos partits que reivindicaven el nostre espai, un ens va portar a la ruïna i l'altre no perd ocasió per a estar en contra dels nostres interessos. Ambdós es tiraran desitjosos als braços del feixisme per a governar i ja hauríem d'estar farts de que ens facen abaixar la cara.

Per estes raons torne a la casa que vaig ajudar a construir, convençut de que inclús amb tots els factors en contra, implicar-te en allò en que creus és l'única vacuna que ens salvarà de lo que ve.

Jo he triat Demòcrates Valencians perquè és el partit que més es pareix a mi. Feu lo mateix, busqueu als vostres iguals i militeu... abans que arribe l'hivern.