NACIONALISTES SENSE FRONTERES

Pot paréixer a primera vista una incongruència barrejar en una mateixa frase dos conceptes tan dispars com el nacionalisme i l'eliminació de fronteres, però la veritat és que tradicionalment els nacionalismes ibèrics s'han caracteritzat per la facilitat ab què han establit llaços d'unió entre si i ab la resta de nacionalismes europeus fonamentalment, constituint de facto una espècie de consciència nacional col·lectiva, un internacionalisme sustentat en la defensa de la pròpia identitat.

Comentava en el meu anterior article la possibilitat cada volta més certa de que es produïren canvis substancials en la llei electoral general a fi de refermar el poder dels partits majoritaris ab implantació en tot l'estat, en un intent per apartar de les posicions de decisió als partits nacionalistes que, dit siga de pas, han servit en més d'una ocasió per a temperar els ànims de dirigents socialistes i populars massa aficionats a l'ús del "rodillo".

No obstant i afortunadament, la democràcia compta ab suficients mecanismes d'autodefensa com per a permetre que les temptacions de convertir el nostre sistema electoral en una simple elecció entre dos, puguen prosperar.

Els partits nacionalistes porten molt de temps experimentant possibles solucions en el laboratori de les eleccions al parlament europeu, solucions que han vingut de la mà d'eixa vocació de col·laboració entre els que tenen problemes semblants, eixa consciència nacional col·lectiva dels que se senten nacionalistes sense fronteres, i ara, quan ja es veuen les orelles del llop aguaitar darrere del matoll, l'instrument d'autodefensa es troba preparat a l'espera dels últims retocs.

Durant dècades s'han provat tota classe de coalicions electorals que permeteren comptar ab veus nacionalistes a Europa, s'han assentat les bases d'un possible enteniment transportable al Parlament Espanyol i només fa falta donar els últims passos en el cas que fera falta.

L'últim tram que queda per recórrer té a vore ab el posicionament ideològic, un posicionament que si bé no ha tingut excessiva importància fins a la data, comença a cobrar un especial protagonisme en el moment que les coalicions tingueren una vida més enllà de la pròpia campanya electoral i perduraren en el temps buscant la màxima rendibilitat.

Fins ara, hem vist partits nacionalistes de tota ideologia concórrer junts baix un mateix paraigues, i una volta aconseguides les actes els diputats, escampar-se per la infinitat de grups parlamentaris europeus en un "si te he visto no me acuerdo", però açò comença a canviar ja.

S'observen moviments de reposicionament, de creació del futur previsible, de preparació de coalicions en les què l'eix vertebrador principal serà el caràcter nacionalista de les formacions que les componguen, seguit d'un eix ideològic delimitador i cohesionat al mateix temps.

El nacionalisme, com la vida mateixa s'obri pas davant de la dificultat, millorant i reinventant-se a cada pas, a cada obstacle.