UN ANY D’OPTIMISME

No me n'havia adonat (l'edat no perdona), però a principis d'este mes es va complir un any des de que vaig obrir este blog, una experiència que va començar el 5 d'abril del 2008 ab el primer article publicat “L'efecte Mercadona”.

Durant tot este temps, he procurat escriure principalment sobre els problemes dels valencians i poc sobre el problema entre els valencians, una elecció esta que obeïx a la meua visió particular de la política nacionalista, capficada massa sovint en l'existencialisme i poc apegada (per al meu gust) al dia a dia.

És cert que al tocar eixos punts candents que actuen com a ressorts, o més prompte com a esperons en les consciències dels més implicats en el nostre “ambient”, és quan major ha sigut l'afluència de lectors i ab més profusió s'han escrit comentaris, però encara aixina he preferit mantindre la “línia editorial” originària i escriure sobre política i només que de política, resistint-me també a la temptació de convertir DIARI D'UN OPTIMISTE en un blog de fires i festes, evitant la narració dels saraus a què u acudix en la seua qualitat de polític (encara que siga de tercera comarcal).

Hui, em prenc la llicència d'interrompre l'habitual trajectòria d'este blog per a cantar-me un “aniversari feliç” i agrair les més de sis mil nou-centes visites (ja, ja sé que no en són moltes) i a aquells que han aguaitat des de qualsevol punt de Valéncia, Espanya, Xile, Brasil, Estats, Units, Alemanya, França, Canadà, Itàlia, Macedònia, Regne Unit, República d'Irlanda, Grècia, Àustria, Cuba, Luxemburg, El Salvador, Equador, Rússia, Mauritània, Croàcia, Suïssa, Romania, Argentina, Suècia, Índia i Colòmbia.