10/4/09

EUROPA

Haguera de ser el nostre espai natural, el lloc en què ens sentírem còmodes; de fet aixina va ser quan ni tan sols era una comunitat econòmica i valencians de renom es passejaven per ella, o quan sense pertànyer a aquell primer club de nacions, els nostres productes s'estenien pel vell continent a base d'enginy i tenacitat.

Europa és el lloc on entronquen els nostres fonaments culturals, perquè la nostra és una cultura europea es mire per on es mire i, no obstant, ara que som legalment europeus, quan les fronteres s'han desdibuixat i al tirar mà a la nostra butxaca la "calderilla" que trobem és la mateixa que la que trobaria un llombard, un provençal o un bavarés, ara que estem més units que mai, és quan menys europeus ens sentim.

Estem a escassos mesos d'unes eleccions al Parlament Europeu que es preveuen com totes les anteriors faltes de motivació i pobres en participació. Tenim l'oportunitat de triar els nostres representants per a una institució d'extraordinària transcendència per al nostre desenrotllament i no obstant pareix tindre la mateixa importància que l'elecció del representant a Eurovisió; com ens agarre ab l'ànima "juguetona", votem a Chiquilicuatre, la qual cosa ens hauria de fer reflexionar als que ens dediquem a açò de la política.

Durant anys, P.P. i P.S.O.E. s'han encabotat en presentar estes eleccions com una espècie de revalida de les generals. La seua clau no és l'europea sinó l'estatal i ab esta clau organitzen les seues campanyes, fixen els seus missatges i elaboren els seus discursos.

¿Quan s'ha vist un representant d'estos dos partits explicar la seua idea d'Europa, la seua visió de l'economia, el seu projecte de desenrotllament en clau europea? Mai.

Ells ens parlaran de la necessitat ser més votats per a demostrar que continuen mantenint el suport dels ciutadans per a governar Espanya o per a tot al contrari depenent de la seua posició com partit en el govern o en l'oposició, ens intentaran convéncer d'un vot útil que no té més horitzó que el peninsular i ens oferiran la visió d'uns candidats disposats a anar a una espècie de desterrament de luxe, un cementeri d'elefants per a polítics que ja no caben en els escons patris.

Votarem al juny per a una cosa que la majoria no entén, ab noms no homologables, el significat de la qual s'escapa a la població que no percep quina transcendència té una comissió europea o quin valor tenen les seues resolucions, mentres la seua vida es veu afectada per les mateixes.

Votarem i ho farem sense comprendre que els partits majoritaris han donat l'esquena a la nostra Europa i ens l'han ocultat a nosaltres, simples mortals, als que ens podria interessar saber perquè els distints governs d'Espanya (siguen del signe que siga) no han permés mai que el Govern Valencià tinguera veu a Europa quan es tractaren assumptes la competència del qual està transferida, o perquè mai s'han fomentat les euroregions, limitant la nostra capacitat de progrés i d'interconnexió ab els nostres veïns més enllà dels pirineus.

Europa, que es consolida cada volta més com a espai polític, compta al sud, ab una península que ha decidit convertir-se en una illa, una porció del seu ser a la que polítics incompetents dotats d'una extraordinària miopia resten possibilitats ocupats en les seues menudeses particulars.

Arribarà el dia en què Valéncia torne a trobar a Europa el seu espai vital i no serà gràcies a estos.

4 comentaris:

Rafael F. Oliver Climent ha dit...

Tots junts algún dia podrem aconseguir-ho. I per a que eixe dia no siga massa tard, cal escomençar a fer camí amb "les nostres senyeres".
Molt d'acord amb la teua visió.
Fa 50 anys la nostra taronja omplia els mercats europeus, i suposava la gran entrada de divises de l'estat. Ara, que sembla que aquests populars-socialistes s'han fet moderns i rics, ja no defensen el nostre camp, i estan deixant-lo morir. Gràcies a Camps, Aznar, Zapatero... els llauradors ja no podem treballar la terra.
Cal que el nostre poble se n'adone de que només nosaltres, els valencians i valencianistes, podem treure endavant aquest País, Regne o Comunitat. I nosaltres també hem de fer un esforç per demostrar-los que mereixem la seua confiança.
Enhorabona pel teu article.
Endavant València!!!

Anònim ha dit...

Un comentar molt adient. Només tinc un dubte, Units x València es presentarà a les eleccions?

Carles ha dit...

Estimat anònim, esta pregunta ja l'he contestat diverses voltes, però no tinc cap problema a tornar-la a respondre.

No, no ens presentem a les eleccions europees. Fonamentalment perquè hi ha uns requisits als què no tenim accés o representen un extraordinari esforç (arreplega de firmes) que no considerem convenient en estos moments en què hem de centrar la nostra faena en el creixement i consolidació del nostre projecte de cara al 2011.

El fet que no puguam concórrer a estes eleccions no significa que no tinguam una visió d'Europa i de quin hauria de ser el paper dels nacionalistes en esta macroestructura política.

Anònim ha dit...

quan un partit no se presenta a unes eleccions, es una práctica habitual donar alguna consigna política als seus votants, dient que des de el partit se recomana el vot en blan, l'abstenció o tambè se pot demanar el vot per a atra formació.
Qúe aneu a fer des de opció nacionalista valenciana?
Bona vesprada a tots.