Apareix de tant en tant, com un rumor, com un eco que cobrix silencis informatius, com a reivindicació de partit del "quiero y no puedo" i tendim a no fer-li massa cas acostumats com ens té a les seues aparicions i desaparicions, però esta volta pareix diferent de totes les altres.¿Quantes voltes no haurem sentit que s'està preparant la reforma de la llei electoral per a limitar el poder dels nacionalismes? Tantes quantes el PP o el PSOE han necessitat els seus vots per a governar i a "regañadientes" han hagut de fer bona cara i donar protagonisme als que desitjarien mantindre en l'habitació de les graneres per a què no destorbaren.
¿Quantes voltes no s'ha alçat la veu per a denunciar la injustícia de que partits ab més vots en tot l'Estat, tinguen menys diputats que els nacionalistes? Totes les voltes que Izquierda Unida ha retrocedit en representació parlamentària i ha decidit que quan les regles del joc no li són favorables es convertixen en injustes.
Però ara va de bo cavallers, apareixen indicis més que raonables de que la subcomissió del Congrés per a la reforma electoral presidida per l'incombustible showman Alfonso Guerra s'està prenent la cosa seriosament i les primeres notícies que apareixen al respecte indiquen que les bales es dirigixen directament als nacionalistes i la seua capacitat d'influència.
L'ampliació del nombre de diputats en el Congrés a 400, dels quals 50 s'obtindrien per una nova circumscripció única, beneficiaría directament als partits d'àmbit estatal, Rosa Díez i Esquerra unida inclosos, perjudicant les formacions nacionalistes.
Ab esta senzilla reforma que no necessitaria modificacions en la constitució, PP i PSOE aconseguirien ab un sol moviment apartar als nacionalismes de les zones d'influència parlamentària i protegir a possibles socis de caràcter estatal per si feren falta en moments puntuals. Els dos partits majoritaris estarien assegurant-se una alternança tranquil·la en el govern baix un bipartidisme imperfecte però controlat.
Signes ens porten els temps que auguren acords entre partits antagònics. Si han sigut capaços d'unir les seues forces en el País Basc per a desallotjar del poder al PNB en un matrimoni antinatura, que no faran per a aconseguir desfer-se d'eixos, per a ells, molestos partits.
En la pròxima entrada... la solució (possible)
3 comentaris:
el tiempo corre en contra de los nacionalismos costeros. Vuestra irresponsabilidad y vuestras ansias de poder os están haciendo perder poder a marchas forzadas. En Galicia habeis dejado de estar en el gobierno autonómico, las vascongadas van a tener por primera vez un lendacari español y en la comunitat valenciana todo indica que el nacionalismo tanto medianamente serio (bloc) como el faller (unión valenciana y adyacentes...) se van a quedar sin representación.
El no saber parar a tiempo, el querer siempre más y más os ha perjudicado.
Pd; incluyo a todos los nacionalismos costeros en el mismo saco, porque tú neres el primero en hacerlo.
Además, si esa reforma que mencionas se acaba llevando a cabo, me parecerá un ejercicio de democracia y de respeto hacia partidos como Izquierda Unida o UPyD, que sacan muchos más votos que la mayoría de partidos nacionalistas y su representación es mucho menor
Saludos.
Estimat anònim:
Una anàlisi quant menys clarificador el teu, no el compartisc però em pareix interessant.
Agraïsc frases tan clarificadores com “las vascongadas van a tener por primera vez un lendacari (Lehendakari) español" que estan a l'altura de la pronunciada per Esperanza Aguirre arran del trasllat dels documents de l'arxiu de salamanca pertanyents a la Generalitat de Catalunya, quan va dir una cosa aixina com que “no és lògic que isquen fora d'Espanya”.
a veces hay que escribir una frase un poquito llamativa para llamar la atención...BiU...jeje
(soy el de antes)
Publica un comentari a l'entrada