A finals de 1998 Mª Àngels Ramon-Llin, Consellera d'Agricultura nomenada per Unió Valenciana mercé al pacte de govern firmat ab el Partit Popular, més conegut com el “Pacto del Pollo” va abandonar les files del primer partit per a ingressar en el segon.Després d'un breu però intens intent dels populars per mantindre a Ramon-Llin com a titular de la Conselleria, finalment va ser substituïda per Salva Hortells recuperant-se la institució per als unionistes, però el mal ja estava fet i el míssil llançat a la línia de flotació d'Unió Valenciana va suposar la fi dels dies d'esplendor d'este partit. D'ahí en avant tan sols pot narrar-se el descens sense fre pel pendent que porta a la marginalitat.
Com les sentències creen jurisprudència, les jugades d'escacs en la política creen doctrina i encara que romanguen oblidades durant llarg temps, tendixen a ser recuperades i executades ab les variacions necessàries arribat el moment en què la seua utilitat se manifesta.
Fa uns dies, el PSOE andalús aprofitava el moment oportú de la substitució per elevació de Cháves al front de del govern autonòmic, per a “fitxar” a l'alcaldessa d'IU a Còrdova. Una operació mil voltes anunciada en anys anteriors que, finalment ha deixat bocabadats als que pensaven que Rosa Aguilar no abandonaria mai el seu partit sent com era un referent inqüestionable de l'esquerra.
La fam mou els fils, la fam de majoria, com la que tenia el PP de Zaplana, com la que té el PSOE de Zapatero. Fam que impulsa a succionar la sang dels que es té més prop fins a deixar-los quasi exhaustos, moribunds però ab la suficient vida per si han de ser necessitats més avant.
Mª Àngels Ramon-Llin va pagar el peatge del transbord en una irrepetible entrevista realitzada en directe en el plató de Notícies 9 (privilegi que no ha aconseguit ni Paco Camps) en la que va justificar l'abandó d'Unió Valenciana per considerar que el partit s'havia convertit en un barco a la deriva. A l'exalcaldessa de Còrdova no li ha fet falta. El propi president de la Junta, José Antonio Griñán, s'ha ocupat de justificar el seu passe "Ella se siente más cómoda aquí, como se sentía más cómoda, vamos a decirlo claramente, con una Izquierda Unida de hace dos años que con la Izquierda Unida actual, eso es así y hay que entenderlo", o lo que ve a ser lo mateix, IE és un barco a la deriva però en andalús.
El PSOE pareix estar disposat a contrarestar els efectes electorals de la crisi aplicant la doctrina Ramon-Llin que tan bons resultats li va donar al PP a Valéncia i només cal preguntar-se com es traduirà açò en les nostres terres.
¿Qui pot ser la Rosa Aguilar valenciana?
1 comentari:
Las ratas son las primeras en abandonar el barco Carles.
A pesar de que se haya pasado a mi partido, no creo que sea gente de fiar aquella que en mitad de una legislatura se cambia de partido. Si tantas diferencias tenía con el sector duro de su partido, que no se hubiese presentado hace dos años, aunque claro, presentarse como cabeza de lista de IU en Córdoba te garantiza ser alcaldesa y eso ella no lo iba a desaprovechar...
Por desgracia en Valencia pocos quedan en el valencianismo para hacer el trasvase al pp, algún President Nacional de algún partido regional intentará hacer el trasvase, se le burlarán en su cara porque no lo necesitan ni a él ni a su partido para ganar elecciones por mayoría absoluta y se volverá a presentar...en veu propia.
MST
Publica un comentari a l'entrada