NO SOM CATALANS

Si l’afirmació que encapçala estes línies es referira a qüestions identitàries, seria del tot absurda per innecessària. Excepte una minoria indeterminada per als que ser valencians no pareix prou ser, la resta tenim clar que no som catalans per les mateixes raons que no som aragonesos, ni manxecs, ni murcians.

No em referisc al sentiment de pertinença quan afirme que no som catalans, sinó a la diferència de caràcter de les nostres societats, a la gran distància que separa a ambdós pobles en temes tan importants com la cohesió o la defensa dels interessos comuns per damunt dels particulars.

JUGUEM AL POPULISME

Se li notaven els efectes secundaris d’unes llargues vacacions al President Fabra. Eren tantes promeses per anunciar des del púlpit de les Corts que s’amuntonaven en la seua gola desitjosa de ressonar en tan magne edifici al què feia tant temps que no s’acostava i entre elles, l’estrela, la mare de totes les propostes; reduir un 20% el nombre de diputats.

No podia competir el nostre desustanciat president amb la bravura de Mª Dolores de Cospedal disposada ha fer de la política ofici de rics hòmens i sacrificats santons. Seguir el solc de la plenipotenciària castellà manxega, haguera donat més d’un disgust als seus propis diputats, però alguna cosa calia fer per a demostrar que a pesar d’haver arribat el càrrec per accident, Alberto també sabia manejar amb soltesa el populisme.

¿TÉ LA CULPA MERCADONA?

Bullen les xarxes socials des que l'alcalde de Marinaleda va decidir convertir-se en mediàtic saltejador de supermercats. Se succeïxen els atacs, les defenses, les justificacions, les admiracions i les repulses. Se satura internet d'informacions contradictòries, interessades, absurdes, sobre les condicions laborals del subjecte en qüestió, sobre el seu paradís andalús, sobre... sobre un muntó de coses que no m'interessen per a res en si i molt en lo que no es veu amagat darrere de l'espectacle.

El populisme, tan explotat pel PP sobretot per la seua franquícia valenciana, es transforma, s'expandix, inunda totes les ideologies. Rosa Díez i Mario Conde s'encarregaran de protagonitzar el xou de la disputa per l'arreplega dels vots descontents dels dos grans partits tradicionals i el populisme serà, és, la seua arma de captació massiva i contra el populisme els perjudicats respondran, segurament, amb més populisme i per lo que pareix esta serà també l'estratègia que altres partits aspirants a conservar o acréixer el seu tros de pastís acabaran utilitzant, voluntàriament o no. El nostre futur és una lluita a cara de gos entre el peronisme i el chavisme per un grapat de vots.

PRESIDENT PER ACCIDENT

No tenim sort els valencians amb els nostres presidents. De moment, cap d'ells passarà a la història pels seus grans èxits i a cada nou relleu en l'executiu la qualitat pareix descendir un nou escaló cap a la mediocritat més absoluta.

No tenim sort els valencians, ni amb els presidents que triem, ni amb els que ens trien des de la seu del PP del carrer Gènova de Madrid, sense tindre que passar ni pel tràmit d'unes votacions. Olivas va inaugurar esta nova forma d'arribar a ser la primera autoritat valenciana i ja veiem com està acabant el seu particular conte de fades; no sols no serà recordat pel seu breu pas pel Palau del Marqués de Castellfort sinó que el seu nom apareixerà sempre vinculat a la ruïna de Bancaixa.