Páginas

20/8/12

¿TÉ LA CULPA MERCADONA?

Bullen les xarxes socials des que l'alcalde de Marinaleda va decidir convertir-se en mediàtic saltejador de supermercats. Se succeïxen els atacs, les defenses, les justificacions, les admiracions i les repulses. Se satura internet d'informacions contradictòries, interessades, absurdes, sobre les condicions laborals del subjecte en qüestió, sobre el seu paradís andalús, sobre... sobre un muntó de coses que no m'interessen per a res en si i molt en lo que no es veu amagat darrere de l'espectacle.

El populisme, tan explotat pel PP sobretot per la seua franquícia valenciana, es transforma, s'expandix, inunda totes les ideologies. Rosa Díez i Mario Conde s'encarregaran de protagonitzar el xou de la disputa per l'arreplega dels vots descontents dels dos grans partits tradicionals i el populisme serà, és, la seua arma de captació massiva i contra el populisme els perjudicats respondran, segurament, amb més populisme i per lo que pareix esta serà també l'estratègia que altres partits aspirants a conservar o acréixer el seu tros de pastís acabaran utilitzant, voluntàriament o no. El nostre futur és una lluita a cara de gos entre el peronisme i el chavisme per un grapat de vots.

Populisme i corporativisme. M'espanta la reacció dels partits, tan diferents, tan iguals davant dels dirigents que es passen la llei pel forro de les seues parts nobles. Salvant les enormes distàncies que en importància i gravetat tenen els dos casos, Izquierda Unida està utilitzant per a defendre a Sanchez Gordillo la mateixa estratègia que el PP va usar per a defendre a Camps i lo que és més cridaner, amb idèntica intensitat apesar, insistisc, de l'enorme diferència en la gravetat de l'assumpte. Conclusió, tots els polítics són iguals.

Corporativisme, els nostres són els millors, mai fan res malament, total són tres trages, quatre carros de la compra. Uns s'autoproclamen defensors de la Comunitat i per ella accedixen al martiri, altres ascendixen als altars de la defensa proletària, ambdós pretenen encarnar conceptes superiors i els que s'atrevixen a criticar-los són atacats amb virulència. Qui va qüestionar a Camps es va convertir en enemic dels valencians, qui no alava l'acció de Gordillo és còmplice del capitalisme. La culpa sempre és dels altres i si pot trobar-se un cap de turc, millor que millor.

Juan Roig, modèlic empresari fa uns mesos, exemple de prosperitat en els temps de crisi, creador net d'ocupació i beneficis, adorat per governs, admirat per una immensa majoria de valencians (menys quan ens compara amb els xinesos), és ara el dimoni amb cua i trident que vol menjar-se als nostres fills. Cal defendre al Ché de Marinaleda, legitimar la seua acció i per tant cal demostrar que l'assaltat és culpable, que s'ho mereixia (senyor jutge jo no volia violar-la, però es va presentar en minifalda, provocant. Ella té la culpa) ... Mercadona té la culpa, burlem-nos de les seues caixeres, furtem el seu menjar, odiem al seu propietari... ¡Visca el populisme!

Publicat per Levante-emv el 21/08/12