Páginas

4/4/17

¿MUNTEM EL “POLLO”?

Mitja Espanya disposada a agafar el fusell per si els anglesos decidixen entrar en guerra per Gibraltar, l'altra mitja amb el ganivet entre les dents defenent les creïlles braves que no sé qui ha gosat criticar-les des de la pèrfida Albió i tots mirant cap a Gran Bretanya com si no haguera més problemes en el món que els que provenen d'allí... bé, tots no, ací a la vora del Mediterrani tenim el nostre propi “culebrón”, ací tenim pollastre.

I és que no se li ha ocorregut una altra cosa a la vicepresidenta Oltra que dir que “lo que no pot ser és que ací a qui més gran munta el ‘pollo’ se li tapa la boca amb inversions¡Xe que dius! Pilar Rahola s'ha sentit més ofesa que si li haguera dit filla de mala mare i li ha contestat a Oltra que és una blavera: “¿Recordes al Naranjito 'els catalans ens volen furtar la paella'? Perquè t'acostes” Ho fa des del coneiximent, perquè Pilar va ser veïna d'escó de Lizondo una temporadeta.


Com diria la xiqueta del vídeo viral “La que ha liado el pollito con la comidita” perquè el duel inicial, s'ha convertit en una tangana en què participa gent de tot pelatge i condició posicionant-se a favor d'una o d’altra, la majoria de les voltes des de l'adhesió irrenunciable i acrítica.

El cas és que porten un parell de dies inundades les xarxes socials de carn de pollastre al permajor i he hagut de vore com l'aigua arribava a un cert grup de watsap en el que persones a qui tenia per políticament bragades s'han transformat en hooligans. Vos confesse que després d'un matí de continus comentaris, he arribat a la conclusió que estem ben fotuts.

Mireu, ací el que ens està tocant els testos amb les inversions és l'Estat i nosaltres en compte d'encarar el problema en la seua arrel, ens transformem en gossos barallant-nos per les sobres que cauen baix la taula. L'estratègia li està eixint al senyor Rajoy de lo més bé. La setmana passat va llançar un os repelat i allí que ens llancem tots de cap. Si és que ens coneix el molt guilopo.

Catalans i valencians compartim una sèrie d'interessos i tot un llistat de greuges derivats del centralisme. Podem comportar-nos com a socis col·laboradors o com a competidors. Si col·laborem, potser ens coste, però al remat eixirem beneficiats, però si competim estem venuts, si competim continuarem malmenjant a base de sobres.

Esta setmana estem demostrant que som proclius a l'enfrontament i ja no és una qüestió d'esquerres i dretes o de blavers i panques, és una qüestió de falta d'alçària política. Si demà Rajoy volguera carregar-se el “nostre” Corredor Mediterrani només hauria d'incloure una variable que ens donara una nova excusa per a tirar-nos els trastos al cap i espere que no siga un traçat del tipus Sevilla-Madrid-Barcelona, perquè ens quedem més asoles que l'una.


Per cert, fa molt, molt de temps, en una galàxia llunyana, Lizondo va dir una cosa semblant a lo que ha dit Mónica Oltra encara que en aquella ocasió no ens comparava amb els catalans sinó amb els bascos (també sense anomenar-los), va vindre a dir que a vore si feia falta que deixàrem d'utilitzar la pólvora per a fer masclets si volíem que ens feren cas.