Páginas

19/4/17

EXISTIXEN

No sóc dels milions d'aficionats que es van descarregar el joc per a mòbil. Mai he eixit a passejar amb la vista ficada en la pantalla per si apareixia un animalet d'eixos, ni he anat a buscar Poképarades per a recarregar Pokéballs, però esta setmana he sentit la mateixa emoció que deuen d'experimentar els jugadors de Pokémon Go al trobar un Pokémon llegendari d'eixos tan difícils d'aconseguir.

Va ser el dilluns de Pasqua. Acabava d'eixir de Gata de Gorgos per la 332 direcció a Calp. Circulava per eixe tortuós tram entre muntanyes que es fa etern, quan de sobte, sense previ avís, va passar en sentit contrari un cotxe de la Policia Autonòmica com una exhalació. Tan fugaç va ser l'instant, que només uns entrenats ulls com els meus van ser capaços de captar la majestuosa aparició. Quasi plore de l'emoció.


Sóc un home amb sort. Esta és la segona volta en la meua vida que he tingut el privilegi d'observar esta rara espècie fora del seu hàbitat natural.

Recorde en la meua joventut com la reivindicació d'una policia pròpia formava part del calendari polític. Alguns somiavem tindre uns Mossos d'Esquadra o una Ertzaintza a la valenciana, un cos autòcton amb àmplies competències com tenien altres nacionalitats històriques com la nostra i al final el vam tindre... però com. Com en tantes altres ocasions ho vam fer cagant per mig cul.

Aquelles ànsies de normalitat van acabar com acaba quasi tot lo que comencem; en un simulacre. Hui la nostra policia no té un nom evocador sinó un asèptic, els seus uniformes no contenen cap element característic que els diferencie, els seus vehicles pareixen els de la policia nacional espanyola descolorits (com si els haguérem comprat de segona mà) i les seues competències estan molt lluny de lo que desitjàvem en aquells tendres anys.

La Policia de la Generalitat, més coneguda com Autonòmica, és poc més que un entravessat entre protecció civil i vigilant jurat. Té sobre el paper unes quantes competències, però de veritat em costa creure que puga arribar a implementar-les amb els exigus 500 efectius que per a tot el nostre territori. Bufem en caldo gelat.

Que lluny queden d'eixos Mossos d'Esquadra, tan mudats ells. 17.000 agents, que es diu prompte i amb unes competències que ens posen verds d'enveja, o dels 8.000 Ertzaintzes que té Euskadi per a una població prou inferior a la mitat de la nostra. Eixos si que tenen prestància. En comparació, lo nostre no passa de simple simulació en diferit, “tapaojos” nascut per a voler i no poder.

Ara que El Govern Valencià és “del rotllo” (o almenys una part d'este) no estaria malament que es reprenguera el tema. Massa temps ha estat allunyat de l'agenda política una qüestió que és tan identitària com altres amb què sempre s'intenta fer sang.


A vore si algú em fa cas, o hauré de continuar buscant Poképolis.