Páginas

29/3/17

POSTDEMOCRÀCIA

Molt m'he pensat com enfocar este article perquè necessàriament havia de començar amb la qüestió catalana i és tocar alguna cosa referent als catalans, i els valencians traiem immediatament a passejar les filies, les fòbies... i els budells, aixina que començaré per lo més bàsic, per allò que no hauria de fer falta recordar en ple segle XXI.

Anem allà. Democràcia segons el diccionari de la R.A.E. té el significat següent: 1. Forma de govern en què el poder polític és exercit pels ciutadans. 2. País la forma de govern del qual és una democràcia. 3. Doctrina política segons la qual la sobirania residix en el poble, que exercix el poder directament o per mitjà de representants.

Fàcil ¿no? Espanya és un país democràtic i per tant el poder polític ha de ser exercit pels ciutadans directament o per mitjà dels seus representants i fins ací la teoria, que la portem més o menys bé. Anem ara a la pràctica.


En la pràctica la cosa no pinta gens bé. Anem a vore: El govern de Catalunya, legítimament emanat de la voluntat del seu poble, es disposa a consultar a eixe mateix poble sobre una qüestió fonamental per al seu futur (el motiu no és rellevant per al cas) per mitjà del molt democràtic mètode del referèndum i el Poder Judicial li ho impedix.

Eixe mateix govern, insistix a preguntar al seu poble, rebaixa el referèndum a la categoria de consulta i de nou el Poder Judicial intervé inhabilitant a tots els representants del poble que han intervingut en el procés. Mentres escric açò, l'execució de sentència del Tribunal Suprem ha privat de la seua condició de diputat a Francesc Homs.

A estes altures ja hi haurà qui estiga pensant allò de “Que es foten els catalans. Encara els passa poc per separatistes” Altres, confonent el tema del referèndum amb el cas Palau, la família Pujol i el 3% (com bé s'han encarregat de barrejar certs mitjans de comunicació) estarà demanant penes de presó, intervenció de l'exèrcit, supressió de l'autonomia, boicot als productes catalans i una “fotracà” de barbaritats per l'estil. Per contra sempre els hi haurà que, enlluernats per tot lo que vinga dels nostres veïns del nord, merda que facen, merda que els pareixerà bé. Ambdós casos em són prescindibles, perquè lo que jo veig en tot açò va més enllà de la qüestió catalana.

Lo que jo veig ací és una substitució de qui ostenta el poder, una substitució que no sols afecta als catalans i les seues conseqüències ja han arribat a nosaltres sense a penes percebre'ns que ens estan canviant la democràcia per la postdemocràcia de la mateixa manera que ens estan canviant la veritat per la postveritat, simple eufemisme per a referir-se a la mentira.

Un exemple: Un govern legítimament emanat de la voluntat del seu poble, en este cas el de la Generalitat Valenciana, decidix recuperar el dret civil propi, però intervé el Poder Judicial i els diu als que tenen la facultat de legislar, que no poden legislar. Resultat: el dret civil valencià no pot recuperar-se i açò ja ens toca més de prop (s'ha acabat el cafetí).

Un altre exemple: Un govern legítimament emanat de la voluntat del seu poble, en este cas el govern municipal d'Alacant, decidix eliminar els noms franquistes de les plaques dels seus carrers. De nou és el Poder Judicial el que decidix que el consistori no té facultats per a canviar els noms dels seus carrers i els obliga (ens obliga), al vergonyós espectacle de tornar a ficar les plaques antigues que constituïxen en si mateixes enaltiment de la dictadura.

No sé exactament com ni en quin moment el Poder Judicial ha passat a suplantar a l'executiu i al legislatiu, però em dóna la impressió que açò s'està accelerant i que prenent-se com a referència una interpretació quasi religiosa de la Constitució, s'està obviant el fet de que el poder residix en el poble i que qualsevol acció encaminada a silenciar-lo, a ell o als seus representants, és atacar l'essència mateixa de la democràcia.


Allò de tot per al poble, pel poble, però sense el poble, ja no servix ¿O sí?

1 comentari:

Unknown ha dit...

Molt bon article!!!!