Páginas

9/2/17

DELS DRETS QUE CREIEM TINDRE

Llig estos dies en Las Provincias que algunes associacions de conductors demanen poder votar sobre els límits de velocitat en la carretera al·legant que els empara el dret de lliure circulació. Bé, no anava exactament d'açò la cosa, però per al cas és lo mateix.

El tema és que algunes associacions de pares han posat el crit en el cel a compte del decret de plurilingüisme aprovat recentment i enarborant el dret que tenen els pares a triar l'educació dels seus fills han exigit poder votar la llengua que ha de ser utilitzada en cada centre educatiu.


Açò m'ha portat a reflexionar sobre els drets que tenim i els que creiem tindre. M'explique. Per exemple, si ens atenim a allò que s'ha previst en l'article 47 de la constitució de 1978, tots els espanyols “Tenen dret a disfrutar d'una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret.” però que ningú espere que l'Estat li proveïsca de vivenda i si ho fa que espere assentat que va a cansar-se d'esperar, perquè precisament això és el dret que creiem tindre i no el que tenim. El que tenim és el dret a poder aconseguir la nostra pròpia vivenda si tenim els mitjans necessaris. La diferència és substancial i lo mateix passa amb altres drets inclosos en la constitució com el reflectit en l'article 35 “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici”. No sé si aneu comprenent per on vaig.

Tornem a la reivindicació d'estes associacions de pares. ¿Tenen dret a la lliure elecció de l'educació dels seus fills? ¡Home clar! ¡Faltaria més! ¡Si ho posa en la constitució i en la declaració de drets humans! Quasi res porta el diari i ve ple. Però eixe dret no és una barra lliure a disposició dels pares i per tant estos no poden decidir per exemple que els seus fills no estudien matemàtiques perquè ells són binaris i no creuen en el sistema numèric decimal.

¿Vos pareix absurd? Aneu jugant i voreu. En els USA la reivindicació d'este dret ha portat a casos tan desbaratats com este, amb la profusió de llistes negres de llibres que són vetats pels consells escolars o l'obligació d'impartir en les classes el creacionisme en contraposició a l'evolució de les espècies quan no en substitució d'esta. Els camins del Senyor són inescrutables, les armes les càrrega el dimoni i la literalitat d'un dret pot causar l'efecte contrari al del seu esperit.

Ara, no ens enganyem. Quan estos pares esgrimixen el dret a la lliure educació dels seus fills, ho fan per a evitar que estudien “massa” valencià que segons pareix els molesta tant com a un fanàtic religiós dels USA l'evolució de les espècies. No, quan reivindiquen el seu dret a triar l'educació dels seus fills no estan pensant en com estos poden estar més preparats, ser més competitius i més lliures, estan intentant decidir en quina matèria deuen els seus fills ser ignorants i eixe dret, el dels pares a triar sobre la ignorància dels fills, no està previst en cap lloc, tractat ni constitució.