Páginas

30/10/12

ACABA EL TEMPS DEL PPCV



No cal que parlen les enquestes, hi ha coses que es perceben en l’ambient tan clarament com el vent que presagia la pròxima tempestat, i que la fi del cicle per als populars valencians està prop és una d’elles.

La manifesta incapacitat del president Fabra per a influir en els PGE i el greuge que ha suposat la manera en que el govern central ha incrementat les inversions en el nostre territori en uns mísers 100.000 euros com qui llança almoina a un leprós, ha causat més efecte que els casos Gürtel i Emarsa junts.

La nostra autonomia patix una parada  multiorgànica que no pot atribuir-se més a l’herència rebuda i això es percep en el dia a dia, en les conversacions de bar, en la cua del forn, el PPCV ha perdut tot el seu crèdit i es comença a observar lupa en mà cada gest d’un president posat a dit que maneja una agenda que més que de treball pareix la d’una Mis.

22/10/12

SERÀ QUE SOM GALLECS


Xosé Manuel Beiras i la sabata que li donà fama

No som catalans, escrivia el passat 9 d’octubre. De fons, la celebració del nostre dia nacional i escoltant-se encara els ecos de la diada catalana. Ho feia motivat pel secular costum que tenim els valencians de mimetitzar la nostra política amb la dels nostres veïns del nord, amb els que com explicava i a pesar d’este veïnat, ens separa més que un riu, un oceà.

Reprenc el tema des d’una altra perspectiva, esta volta acabades de celebrar les eleccions basques i gallegues que han saturat d’informació ràdios, televisions i periòdics de manera que al final he trobat alguna cosa semblant a un germà bessó amb qui no compartim tots els trets però amb el qui guardem un innegable paregut i no em referisc als bascos, tan allunyats de la cultura mediterrània com els propis alemanys, sinó als gallecs, sempre que es contemple el vessant polític i no una altra.

20/10/12

¿I ARA QUÈ SENYORS EMPRESARIS?



“Considerem injust i inacceptable el tractament que som objecte per part del govern d’Espanya. No podem acceptar, com a societat, el tracte manifestament discriminatori en l’assignació regional de la inversió pública del govern central.”

Esta és una part de les declaracions que Vicente Boluda va pronunciar durant un desdejuni informatiu a  principi d’este mes organitzat per l’Associació Valenciana d’Empresaris que ell presidix.

Boluda va parlar sobre la política econòmica del govern d’Espanya, però sobretot va parlar de la defensa d’un tracte financer equilibrat, de deixar d’acceptar sense piular el dèficit històric de finançament, de la discriminació que els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2013 suposa per als valencians i al seu costat, Federico Félix, assentia a cada paraula esperant el seu torn per a reivindicar el Corredor Mediterrani i advertir que estaran vigilants per a què els interessos polítics no paralitzen esta important inversió en benefici de l’Espanya radial.

15/10/12

QUAN LA CULPA LA TENIA THRYM



Em permetràs, amic Càndid, que inaugure esta nova temporada estenent-me un poc més de lo que solc fer-ho. M’interessa per a il·lustrar el tema que he triat hui, començar per contar-te breument una antiga llegenda nòrdica.

Voràs, un cert dia al despertar, Thor, fill d’Odín, déu del tro i protector de Midgard (el món dels hòmens), va descobrir que havien robat Mjolnir, el poderós martell amb el què invocava el poder dels trons. Incapaç de trobar-lo, anà a buscar al seu germà Loki, conegut per la seua astúcia i ambdós van acudir davant de Freyja, la deessa de l’amor a la què van demanar el seu trage d’au per a poder buscar el martell.

8/10/12

NO SOM CATALANS




Si l’afirmació que encapçala estes línies es referira a qüestions identitàries, seria del tot absurda per innecessària. Excepte una minoria indeterminada per als que ser valencians no pareix prou ser, la resta tenim clar que no som catalans per les mateixes raons que no som aragonesos, ni manxecs, ni murcians.

No em referisc al sentiment de pertinença quan afirme que no som catalans, sinó a la diferència de caràcter de les nostres societats, a la gran distància que separa a ambdós pobles en temes tan importants com la cohesió o la defensa dels interessos comuns per damunt dels particulars.

4/10/12

JUGUEM AL POPULISME



Se li notaven els efectes secundaris d’unes llargues vacacions al President Fabra. Eren tantes promeses per anunciar des del púlpit de les Corts que s’amuntonaven en la seua gola desitjosa de ressonar en tan magne edifici al què feia tant temps que no s’acostava i entre elles, l’estrela, la mare de totes les propostes; reduir un 20% el nombre de diputats.

No podia competir el nostre desustanciat president amb la bravura de Mª Dolores de Cospedal disposada ha fer de la política ofici de rics hòmens i sacrificats santons. Seguir el solc de la plenipotenciària castellà manxega, haguera donat més d’un disgust als seus propis diputats, però alguna cosa calia fer per a demostrar que a pesar d’haver arribat el càrrec per accident, Alberto també sabia manejar amb soltesa el populisme.