Páginas

20/10/12

¿I ARA QUÈ SENYORS EMPRESARIS?



“Considerem injust i inacceptable el tractament que som objecte per part del govern d’Espanya. No podem acceptar, com a societat, el tracte manifestament discriminatori en l’assignació regional de la inversió pública del govern central.”

Esta és una part de les declaracions que Vicente Boluda va pronunciar durant un desdejuni informatiu a  principi d’este mes organitzat per l’Associació Valenciana d’Empresaris que ell presidix.

Boluda va parlar sobre la política econòmica del govern d’Espanya, però sobretot va parlar de la defensa d’un tracte financer equilibrat, de deixar d’acceptar sense piular el dèficit històric de finançament, de la discriminació que els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2013 suposa per als valencians i al seu costat, Federico Félix, assentia a cada paraula esperant el seu torn per a reivindicar el Corredor Mediterrani i advertir que estaran vigilants per a què els interessos polítics no paralitzen esta important inversió en benefici de l’Espanya radial.


Acostumen els principals empresaris valencians a deixar-se vore cada poc per a donar la seua opinió sobre economia i govern. De les seues compareixences públiques solen extraure’s perles com estes, d’extraordinari valor i carregades de trellat la majoria de les voltes, que fan pensar que la burgesia valenciana ha assumit el seu paper d’agent dinamitzador. Desgraciadament tot queda en fum de palla, simple aparença, per molt que en el fragor de la batalla s’atreviren a dir que "si hi ha un xoriço, que vaja a la presó" en referència als imputats que el PP conserva en les seues files.

Fa molt de temps que els empresaris valencians, per importants i grandiloqüents que siguen les seues manifestacions, no pinten res. Són massa anys de ballar-li els nanos a Zaplana, Olivas, Camps i ara a Fabra, com per a què el partit que ostenta la majoria absoluta perda més d’un minut en els assumptes que plantegen. Un parell de palmadetes a l’esquena, una mostra pública de falsa admiració, algun discurs buit i a seguir a la seua.

Davant dels lobbys empresarials replets de grans noms, han desfilat els cadàvers de la CAM, Bancaixa i el Banc de Valéncia, ha desaparegut el poder econòmic, s’han abocat les arques de la Generalitat en les butxaques de gent de mal viure, mentres es reduïa a la mínima expressió nostre teixit industrial i agrícola i cada volta és més segur que desapareixerà el Corredor Mediterrani que tant proclamen.

Vaig comprendre la poca influència que tenien, el dia que van ser rebuts per Camps sense corbata i la majoria d’ells es van llevar la seua per a no deixar en mal lloc al encara President. Una classe empresarial potent, li hauria pres pel muscle i amb veu enèrgica li haguera dit “te’n vas a casa i te poses la corbata, que quan un president rep en el Palau de la Generalitat, ho fa amb la dignitat que li correspon al càrrec, no com si se n’anara de torrà amb els amics”, però no va ser este el cas.

Publicat per Levante-emv el 26/10/11

1 comentari:

Vicent Ballester ha dit...

Ara mare.
Doncs, ja es un poc tard. Tot està relacionat amb eixe valencianisme-madrileny que tant a gust ha portat endavant la classe política i empresarial valenciana. Crear un valencianisme en negatiu (anticatalà) és el que té. Som valencians, hem de defensar la nostra economia, indústria, i altres coses, per descomptat que si. I a més a més tenim uns germans amb els quals formàvem l'antiga Corona d'Aragó amb els que podem col·laborar i en moltes coses anar junts de la maneta. Sense perdre cadascún la notra manera de ser.
Però no, lo "guay" és mirar a Madrid, anar a vore òpera al Teatro Real, tindre un AVE amb Madrid mentre el nostre AVE natural està per fer. I impregnar d'odi tot allò que fa olor als nostres germans de dalt.
Per descomptat que des Catalunya, els nostres germans, podrien haver fet moltes coses amb un poc més de sensibilitat i sentit comú cap als valencians, però, algú ho ha intentat?
Noooo, anem a Madrid a menjar callos que estan molt bons.
Noooo parlem castellà i així no tindrem problemes.
Noooo endemoniem a Raimon i plenen el Palau de la Música per a sentir a un tio hortera que li diuen Francisco.
Estos son els notres valors, i una televisió que viu d'esquenes al seu poble. Que viu d'esquenes a la música feta en valencià. Hi ha gent jove intentant fer música pop en valencià i no compten amb cap euro de ningú. On estan els nostres empresaris?
On estan les indústries valencianes del calcer, les samarretes, etc?
Com una ciutat tan valenciana permés que els símbols de la seua ciutat, com la cafeteria Barrachina desapareguen per fer negoci amb les multinacionals?
Estos són del nostres empresaris que de tant de mirar a ponent per no voler mirar al nord s'han quedat cegos.
La meua iaia (d'Alboraria) va morir en plena transició i no entenia res. Però "si jo quan era jove, en la setmana fallera venia un tren de catalans a les falles i anava la banda de música a l'estació del nord a rebre-los" ..."si tota la vida valencians i catalans som cosins germans i a valenciana, a mi no em guanya ningú" ..." que collons està passant?"
Tot açò està passant i no li veig solució. Perdoneu-me.