Páginas

30/10/12

ACABA EL TEMPS DEL PPCV



No cal que parlen les enquestes, hi ha coses que es perceben en l’ambient tan clarament com el vent que presagia la pròxima tempestat, i que la fi del cicle per als populars valencians està prop és una d’elles.

La manifesta incapacitat del president Fabra per a influir en els PGE i el greuge que ha suposat la manera en que el govern central ha incrementat les inversions en el nostre territori en uns mísers 100.000 euros com qui llança almoina a un leprós, ha causat més efecte que els casos Gürtel i Emarsa junts.

La nostra autonomia patix una parada  multiorgànica que no pot atribuir-se més a l’herència rebuda i això es percep en el dia a dia, en les conversacions de bar, en la cua del forn, el PPCV ha perdut tot el seu crèdit i es comença a observar lupa en mà cada gest d’un president posat a dit que maneja una agenda que més que de treball pareix la d’una Mis.


Es percep un cert desassossec entre la gent de a peu. No agrada que cada volta que es parle de corrupció aparega Valéncia pel mig, no agrada que la marca Valéncia haja perdut tot el seu prestigi, no agrada passar de traure pit a baixar el cap. No agrada en lo que han convertit als valencians a ulls del món, perque han dedicat tant esforç a confondre Valéncia i PP que ara tots els defectes del PP s’atribuïxen als valencians i això pesa més que els trages de Camps i la mala gestió dels populars valencians.

El poder valencià ha acabat en la invisibilitat. Pareixem empestats per a Rajoy que ha passat de recolzar incondicionalment a Camps i de botar junt a Rita en el balcó de l’Ajuntament a la total indiferència cap a les nostres terres. Indiferència pressupostària i indiferència presencial.

No hi ha aigua per a tots, ni millora en el finançament (ha desaparegut el 1.000.000 de valencians en les reivindicacions del PPCV), el Corredor Mediterrani cada volta té menys possibilitats d’eixir avant i Fabra, simplement se sent “agreujat” líder sense esperit per a un partit sense ànima que no és capaç de pujar el to de veu ni per a demanar l’hora, mentres l’economia valenciana s’afona després d’anys de desgovern.

Acaba el temps del PPCV en una llarga agonia. Queda massa per a les pròximes eleccions i no pareix que la responsabilitat els porte a detindre l’hemorràgia avançant-les. Somien que el PSPV i la seua debacle els salve de la crema, somien ser gallecs.

Mentres les valencianes i els valencians, han arribat a la conclusió de que el PPCV no els és útil per a construir el futur i no hi ha res més roín que et consideren prescindible.

Publicat per Levante-emv el 7/11/12