HÍPERREALITAT

Els amics de l'Esclafit ho tenen cada dia més cru per a reflectir en el seu diari/blog sensacionalista i macarrònic allò que ells denominen híperrealitat i fer-ho d'una manera original mes allà del lèxic. La culpa de tot açò la té la realitat, la nostra, la quotidiana la de tots els dies, una realitat que pareix haver sigut abduïda per l'absurd.

Un presentador de Canal 9 inicia el debat entre el grup de “experts” que ha preparat la cadena de televisió per a la nit electoral del diumenge ab el transfons dels comicis gallec i basc.

“Esta nit tenim ab nosaltres a la Secretària d'Immigració i Ciutadania del Govern valencià, la senyora Gotzone Mora a qui agraïm l'esforç de vindre als nostres estudis des del País Basc on ha anat a exercir el seu dret al vot”

Açò si que és híperrealitat en estat pur; que un alt càrrec de l'administració valenciana confesse públicament que no ha tingut ni la vergonya ni la dignitat d'empadronar-se en la terra que li ha acollit i li paga el sou, que pertany a un govern a qui ella mateixa no pot votar perquè ella vota en la seua pàtria, la que li importa i que probablement no tinga més implicació en l'autogovern de les valencianes i els valencians que l'ingrés de la seua nòmina a fi de mes en un compte corrent.

Ben mirat, no se si és més preocupant, que Gotzone Mora practique esta espècie de transfuguisme polític i territorial sense rubor algun enfront de les càmeres de televisió, la naturalitat ab què el presentador ho va soltar, o l'absència d'escàndol dels que van compartir ab ella aquella tertúlia.

Hem arribat a uns nivells d'híperrealitat que ens fan percebre qualsevol cosa com normal, com natural.

Si un alt dirigent polític diu en una gravació que no sap a quants ha col·locat en dotze anys, ens pareix normal, com normal ens pareix que a eixe polític li està gravant un “company” del seu propi partit, com si tots anàrem per ahí col·locant gent o gravant les nostres conversacions ab els amics.

Que un president autonòmic es compre els trages en una coneguda botiga de roba de Madrid i tots els periodistes estiguen pendents de si els trages els pagava o lils regalaven ens pareix tan normal, i no ens preguntem a quin sant el nostre president va a deixar-se els euros a la "Villa y Corte" quan eixa mateixa firma té botiga a Valéncia, ¿forma part potser d'un pla macarrònic per a dinamitzar l'economia valenciana?

Que en plena campanya electoral isquen a col·lació tots els draps bruts haguts i per haver i que l'endemà de les eleccions deixe de parlar-se per complet de corrupció ens pareix normal... i com no ens ho va a paréixer si vivim ja en l'univers paral·lel de la hiperrealitat.