Páginas

22/2/09

PENSA MALAMENT...

Possiblement siga un dels refranys més repetits per la meua sogra; davant de qualsevol notícia, rumor o comentari mai falta un “pensa malament i encertaràs” que cau com una llosa des dels seus llavis.

Pensa malament... i seràs un malpensat solc contestar-li. I és que sóc de naturalesa confiada, tendent a vore sempre la part positiva de les coses, no puc evitar-ho, per això quan van aparéixer les primeres notícies del cas Gürtel i es van fer públiques les primeres dimissions de càrrecs del PP (algunes d'elles clarament forçades per la direcció) em vaig alegrar de que com va dir González Pons, quatre xoriços no foren el PP en la seua totalitat, més que res per la meua defensa manifesta i reiterada de la noblesa de la política i de la majoria dels que a ella es dediquem.

Desgraciadament conforme han anat passant els dies, la força dels fets han anat donant-li la raó a la meua sogra (mal que em pese) i lo que en un principi pareixia ser un exercici de salut democràtica apartant a les pomes podrides d'una cistella plena d'impol·luts fruits, es va transformar en acaçament al missatger, la ficada en tela de juí del jutge Garzón i el record permanent dels casos de corrupció que el PSOE va protagonitzar anys arrere.

He de confessar que la primera volta que vaig sentir a un representant del PP contestar una pregunta sobre Orange Market traient als GAL a relluir, un vent gèlid va recórrer la meua columna vertebral eriçant-me els pèls del bescoll. Va ser com tindre la prova palpable que aquell senyor alguna cosa havia d'ocultar i de suficient calat com per a posar en marxa el vell ventilador d'Alfonso Guerra, aquell que escampava la brutícia ab l'únic fi de que per a la societat tots els polítics foren iguals en repugnància i per tant dignes del mateix crèdit o descrèdit (mire senyora sóc un corrupte, però igual de corrupte que tots els altres, la culpa no és meua sinó del sistema).

Que el PSOE tinguera el seu FILESA, els seus GAL i els seus càrrecs imputats, condemnats i empresonats no evitarà que els que estiguen implicats en la trama ara investigada, hagen de respondre davant de la justícia. Que el Jutge Garzón anara de cacera ab el Ministre de Justícia el cap de setmana anterior a l'inici de les actuacions judicials (per greu que siga este fet), no eximix de responsabilitat a qui va actuar al marge de la llei. Que Fernández Bermejo caçara sense llicència i per tant es convertira en furtiu (com presumptament Serafín Castellano i el seu Parany) no farà que la justícia deixe de recórrer el seu camí i acabe per encausar a qui ho meresca, com va dir Francisco Camps “quien la hace la paga”.

Ara bé, una volta posats a seguir les ensenyances de la meua sogra, pensant mal per a encertar, no deixe de preguntar-me perquè un procés que es troba baix secret de sumari és tan conegut pels (alguns) mitjans de comunicació, perquè ens despertem tots els dies ab alguna novetat sobre el cas i perquè continuen apareixent noms d'imputats de manera ordenada i progressiva.

Açò de pensar mal és perillós, acabes per no fiar-te de ningú.

2 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

també en la lectura que fas d'esta trista i lamentable història, semblaque coincidim.

Lluís Ronda ha dit...

Desgraciadament la "vocació" ha desaparegut de les vides de quasi tots aquells que desenvolupen la funció pública.Així,l'exercici polític ha perdut la seua dimensió humana, el seu concepte humanístic en favor d'interesos personals i econòmics, quedant així prostituit allò que anomenem "política". "La persona com a objete comercial" "El negoci, font i oritge ideològic". Trist.