Páginas

9/3/09

¿BiU?

No, que ningú s'escarote, no he comés una imperdonable falta d'ortografia, ni la mescla de majúscules i minúscules obeïx a una capritxosa excentricitat, no, BiU són les hipotètiques (encara que poc probables) sigles d'una possible candidatura conjunta entre el Bloc Nacionalista Valencià i Units x Valéncia.

Els interrogants... els interrogants són la conseqüència directa de la conversació que vaig mantindre ab la meua dona el diumenge passat, primer dia de març, a la tornada de la meua assistència protocol·lària com a secretari general al congrés del Bloc, conversació que es va iniciar ab un contundent ¿i tu que pintes ahí?

Huit anys de festeig i dèsset de matrimoni conferixen a la meua dona la confiança necessària per a no anar-se'n per les branques a l'hora de qüestionar les meues accions i alhora que s'alça com la meua més fervent defensora, d'ella rep les crítiques més aborronadorament sinceres, crítiques de les que eixe dia vaig obtindre més d'una mostra.

Prop d'una hora de tensa conversació iniciada ab el ¿i tu que pintes ahí? durant la qual no vaig aconseguir convéncer-li de lo natural de la meua presència al tractar-se de partit ab el que compartim bona part de la nostra ideologia, que abdós som nacionalistes i que representem dos formes semblants de vore l'autogovern dels valencians, i que va acabar ab una afirmació rotunda per la seua banda “tu has sigut sempre valencianista i ells són catalanistes”

Dèsset anys de matrimoni i huit de festeig. La meua dona és qui més i millor em coneix en este món, ha viscut en primera persona tot el meu camí polític, ha seguit ab mi cada una de les meues evolucions, ha madurat ab mi i coneix tots i cada un dels moviments que he realitzat per a aconseguir que existisca una força política netament valenciana capaç d'arribar a les Corts pel seu propi peu i encara aixina, acabada la conversació em va preguntar si m'estava fent catalanista...

La meua dona no és (ni pretenc presentar-la aixina), una mostra del conjunt de la població i les decisions no poden prendre's en funció de la seua única opinió, però cal preguntar-se: si ella que està més informada que la mitjana contínua percebent al Bloc com un partit fonamentalment catalanista, ¿que no percebrà una gran part de la societat a què hauria d'anar dirigida eixa hipotètica candidatura conjunta?, si ella que em coneix més que jo mateix creu que a l'assistir a un acte del Bloc sóc jo qui es transforma i no pot vore lo positiu d'un enteniment entre valencianistes de distint signe ¿Percebrà la seua importància una societat ab la què es pretén convergir i que en la seua majoria desconeix tan sols l'existència d'UxV?

Podria paréixer a primera vista que els arguments que estic exposant portaren irremeiablement a concloure que no és possible presentar a la societat una alternativa unitària del valencianisme polític, però és més prompte tot al contrari, continue mantenint la necessitat esta via, pense que és l'única alternativa possible, però al mateix temps no puc deixar d'assenyalar els seus punts dèbils, la seua més que probable dificultat i per tant la necessitat fer les coses bé.

Si arriba el moment i qualla esta alternativa política valencianista, no serà fruit d'un rebolcó d'una nit, ni d'un amable apretò de mans per a complaure a tercers, ni podrà (com diria Mónica Oltra) obeir a al·lèrgies primaverals, serà fruit de la prudent reflexió o no serà.

31 comentaris:

Anònim ha dit...

Si en Falles no folles, en Pasqua no falles, o lo que és lo mateix: Si en les europees no folles, en les generals no falles.

Q

Amadeu_horta ha dit...

Una entrada molt sorprenent

Nomdedéu ha dit...

llegit!

Josep Lluís ha dit...

Fes cas a la teua dòna Carles elles veuen a on nosatres no podem arribar, i la seua percepció del Bloc és la que molts pensem que es, que tot ha segut un canvi cap a fora, posant-lo bonico, pero que de portes cap a dins res o poc ha canviat, i la seua base catalanista continua.
¿Pactar en el Bloc? ells no nos necessitem, l´únic que pot passar es que acabem com UV fagocitats i perduts en les seues sigles sent res i pintant menys encara.
Si el nostre futur serà acabar en el Bloc ¿per a que està UnitsxValéncia? ya està el Bloc, i en lloc de militar o votar a Units se milita en el Bloc o votes al Bloc i en pau.
Yo crec que UnitsxValéncia ha de arreplegar totes les sensibilitats i anar creixent poc a poc encara que coste, i mai perdre la seua independència, puix millor eixemple que tenim en UV i tot el que passà no ho podrien tindre.
Ya tenim els de Units l´etiqueta de catalanistes per alguns i neoblavers per atres per a acabar en el Bloc, ya nos dirien catalanistes i lo pijor que la societat nos vorien com atre partit catalaniste.

juan miguel ha dit...

La tua dona te molt de coneiximent. Segles sense poder valencia mos fa anar acelerats. Confiança plena en vosatros dos.

Anònim ha dit...

he de dir-te que com Amadeu, m'ha semblat si mès no sorprenent.
Pense que la preséncia d'UxV al Congrès del Bloc ès mès que significativa ja que fins fa un temps açò potser no hauria estat possible.
Centres com el CAV Faustí Barberà i d'altres associacions similars estan aconseguint que acì ja no es mire si som o deixem de ser catalanistes sinò que som una alternativa per la qual volem sumar i mai restar.

Pere Fuset ha dit...

Com Nomdedéu, em limitaré a dir... llegit!

Artur Josep Martinez ha dit...

Llegit i entès

Carles ha dit...

Als sorprenentment sorpresos, als concisos... ¿què hi ha de novetat en tot lo que he escrit? ¿què hi ha que no s'haja dit ja mil i una voltes? He assenyalat un punt dèbil, el taló d'Aquil·les, l'espasa de Dàmocles que penja sobre els nostres caps. No sóc el primer i no seré l'últim, perquè la percepció de com som no sempre coincidix ab com som realment i modificar açò és molt més difícil de lo que pot pensar-se.

Si, cert és que hem avançat molt, que la meua presència (no personal, sinó representativa) en el congrés del Bloc no haguera sigut possible fa uns anys, que hi ha associacions i grups treballant per l'enteniment, que s'han produït molts canvis, però en la seua majoria són de portes per a dins i la societat no els percep.

Gràcies als que a més de llegir-me heu intentat comprendre'm. De tota esta entrada podria esborrar-se cada lletra, cada línia, cada paràgraf si només quedara l'últim perquè este reclou el sentit últim que pretenia donar al text.

Anònim ha dit...

Bon dia Carles. Sonc militant del Bloc, i en aquest comentari me represente només a mi, es la meua única opinió.
Certament, el que digué la teua dona es l'opinió de molts. Des del meu punt de vista, de molts que no ens coneixen. Dir a hores d'ara que el Bloc es catalanista es faltar a la veritat, o no coneixer-la.
La gent del Bloc hem fet un gran esforç, i una gran autocrítica en els darrers anys (el V congrés n'es un exemple). Molts estem treballant per superar eixes "tanques absurdes" entre els anomenats blavers i catalanistes.
Ja està be de continuar arrelats a tota esta mena de prejudicis. Nosaltres estem fent passes en eixe sentit, i vosaltres?
Tots dos som valencians, només valencians. Dir que nosaltres som catalanistes, per exemple, per defensar l'unitat lingüística, o perque molts dels nostre militants se senten representats per les quatre barres que va dur En Jaume, me sembla com a mínim "pueril".
El nostre projecte nacional es el de València, i ningún altre més.
Des de la més absoluta humilitat i respecte, us demane que també vosaltres feu l'autocrítica que calga per a superar esta disputa fraticida, i al meu entendre passada de moda, i que només fa que debilitar-nos i permetre que PP-PSOE continuen "manant, que no gavernant" al nostre País, o Comunitat, o Regne, al que nosaltres estimem tant com vosaltres.
Seria bo que no massa tard deixe d'haver un nosaltres i un vosaltres, i amb el respecte a les pròpies diferències i sentiments pogam entendre-nos.
Salut.

Anònim ha dit...

Dis-li a la teua dona que estiga tranquila, que el BLOC ja no és un partit catalanista.

Dis-li que el que passa és que no som un partit anticatalà. I que millor li aniria al País Valencià si abandonara el seu anticatalanisme i es dedicara a fer un valencianisme en positiu, com el que ja s'ha proposat el BLOC.

Carles ha dit...

Al primer anònim. Al reflectir l'opinió de la meua dona no estava més que utilitzant-la per a dir justament lo mateix que tu, que una part de la societat vos percep com “catalanistes” (per desconeixement, tal volta, per clixés antics que es resistixen a desaparéixer, també) la veritat és que podria haver utilitzat una veïna, o a un amic però el resultat és el mateix. Cert que heu fet un gran esforç i no sóc jo qui per a qüestionar-ho, però no és menys cert que eixe esforç pareix no haver trencat la barrera de desconeixement que menciones.
Respecte a l'autocrítica o la superació de conflictes mo sou els únics que esteu en eixe camí ¿o et pareix poc el camí recorregut des de les joventuts de U.V. a estar present en un congrés del Bloc com a representant d'una altra opció nacionalista valenciana?

Al segon anònim. La meua dona no és anticatalanista tan sols té una percepció del Bloc diferent de la que tens tu i més freqüent de trobar pel carrer del que et pugues imaginar.

A tots vos convide a no quedar-vos en la primera part de l'article i a aprofundir en lo que es diu en els dos últims paràgrafs. Si parle d'inconvenients, també ho faig de possibilitats i necessitats.

En tot cas gràcies per les vostres opinions.

Anònim ha dit...

Bona vesprada novament Carles, soc el primer anònim.
Gràcies pel teu comentari.
Es cert que no hem estat capaços de transmetre a la ciudatania el nostre valencianisme. Segurament no hem trobat encara la forma de fer-ho, no tenim cap altaveu mediàtic, i la gent sap de nosaltres més pel que diuen els demés que per nosaltres mateixos. I ahí hi ha part de responsabilitat pròpia.
Veuràs Carles, jo tinc molts amics dels que abans anomenava blavers, ara només valencianises. De vegades note a faltar en ells un esforç per superar prejudicis vers nosaltres. També cal que vosaltres estigueu dispostos a canviar el vostre esbiaix, no tot es cosa nostra. I el mateix però al revés, es clar.
Quan te parle de que feu autocrítica, no volia ofendre't ni res paregut. Vull referir-me a que en eixe esforç per trobar-nos, cal que tots posem de la nostra bandad. Tots hem de canviar.
A mi me fa la sensació que nosaltres estem "currant-nos-ho". Supose que tu podràs tindre la mateixa opinió respecte de vosaltres. Te reconec, i molt, el merit d'haver-vos mantingut fidels a la nostra terra quan la majoria se'n passaren al PP. I me dol molt que la major part dels votants nacionalistes d'aquella UV encara no confien en nosaltres, i s'abstinguen en les votacions. Pense que per aconseguir-ho ens necessitem.
Parles de Taló d'Aquiles, crec que te referixes al nostre suposat catalanisme. El principal obstacle està sempre en les nostres ments, i per tant cal començar el canvi per u mateix.
Jo com a militant del Bloc continuaré sempre treballant per un valencianisme on pogam ser-hi tots, amb blau i sense. Pense que igual que tu.
Salut.

Anònim ha dit...

Hi estic prou d'acord amb tot l'article (i la meua dona també opina que el Bloc es catalanista), però malgrat tot sembla important el que resaltes al final, que la tercera via, l'alternativa unitaria valencianista, unint les dos vores, és el fruit de la reflexió. I probablement, es que es cremen són el que exploren eixos camins, on cauen les bombes de les dos bandes. És necessari crear la consciencia de la necessitat de una unitat valencianista, que serà el futur del nostre poble.
Molts ànims, encara que pot haber incomprensió, també hi hàn recolçaments en la teua tasca.
Salutacions

AMIC ha dit...

ESPERO QUE TODOS ESTEIS CON EL PROGRESO DE NUESTROS INTERESES ELS DELS VALENCIANS LA OPCIO DE PODER TREBALLAR ES POT DUR A TERME SI TENIM FAENA EN UNA EMPRESA, VOL DIR QUE PER CONSEGUIR UNIFICAR IDEES DE TREBAI IA QUE ESTAR EN EL LLOC AON ES TREBALLA Y ESPOT APLICAR LES NOSTRES IDEES.
PER A MI IA QUE TREBALLAR CADA U DESDE AON ESPUGA PER CONSEGUIR OBGETIUS FIXES.

tomaset ha dit...

El problema evidentment no és únicament de la teua dona. Per definir-nos sembla que necessitem diferenciar-nos entre nosaltres. Mireu el PP i el PSOE com a Navarra i a Euscadi, en la LOAPA, en l'estatutet... com ho tenen clar ¿ federalistes, autonomistes, regionalistes ?: Nacionalistes espanyols.
Mentre el "valencianisme" necessite definir-se/diferenciar-se respecte el "catalanisme" i viceversa... estem fent la mà. És respecte a l'atre nacionalisme, el que sí que avança a marxa triomfal des d'on hauríem de posar el regle per medir distàncies.

Llegit i escrit.

Anònim ha dit...

La nació no pot esperar eternament, mos castellanitzem a passos gegants.
Podrie els polítics deixar ja lo de nosaltres/vosaltres i fer una alternativa valencianista de veres?

N'hi ha molts valencians que estimem la nostra cultura que ja mos és igual si hi ha blau o carabassa si cantem un himne o altre...volem que els nostres dines s'invertixquen ací, que tinguem AVE, que quan arriben noves coses no siguem els últims d'Espanya a tindre-les i poder viure en valencià.

AQUINOENTRANIDIOS!!! ha dit...

de pactar en el resto de partits valencianistes ni parlem no...?
Te tindries que donar conte que en la teua reconversió al catalanisme des de el valencianista, no t`ha acompanyat cap atra persona.
Passat al bloc i dixa de marear.

Anònim ha dit...

hhhhhhhhhh

Anònim ha dit...

Estimats amics d'opció, he obert el wep de opció nacional i el primer que he trobat ha sigut la paraula CHOVI, he entrat en opció la costera, i l'he tornat a vore, sense voler ,les meues neurones victimes d'un món consumista i de publicitat agresiva l'han identificat amb el ketxup i l'aioli,desde el meu respecte absolut a la persona de Carles Chovi,pero racionalitzant pense, no ,no es maionessa, es un producte diferent que vol entrar en el mercat ideològic.
Pero bé, on puc comprar-lo? ,quin mercat té?,te una basse social que em garantitze que aixo es bò? quins beneficis tindra per mi el seu consum? a quanta gent afectara positivament?
I despres pense, potser ixe es el problema que te opció, te un bon producte, pero no vol assolir una base social, malgasta el seu marqueting buscant uns mil.lers de vots.
I despres el senyor Gascon ens parla de l'abortament, i també podem considerar el valencianisme com un feto, que matem cada 4 anys,
demostrant de cara a la gal.leria que el nostre producte te pocs consumidors, i que no se sap ben bé perque aprofita.
Srs d'Opció menys etiqueta i més base social, encara que no es presenteu a les eleccions alguna volta no pasa res.
Ixim al carrer amb força i garanties, i no pergam el temps perfavor.
En estos darrers dies hem vist plataformes que han conseguit escons als parlaments autonomics. Constituïnse en partits al cap dels anys i en un marge estret de temps davant les eleccions. Son capaços de convocar molta gent, i saben explicar el seu discurs com a plataforma, cosa que a Opció no sap fer-se com a partit.
Em pareix d'un valencianisme infantil el fet que sel taxe de catalaniste al bloc pel fet de defendre la unitat de la llengua.
O deixem de caminar per les sendes de la ignorancia que ens traça el PP, o no anem a fer un país serio en la vida. Pos jo pense que la llengua es la mateixa i no per aixo soc menys valencianiste que el Sr Chovi, i hem declare simpatritzant d'opció. Siga el valencià el que siga hem de parlarlo i com sabem, ja esta be de tonteries, EM PAREIX CORRECTE L'ASSISTENCIA DEL SR CHOVI A L'ACTE
valencià sempre

Carles ha dit...

Estimat amic anònim (a este últim) et confesse que després de llegir el teu comentari no tinc clar si estàs a favor o en contra, si et pareix que el meu nom ix massa, si t'agrada l'hamburguesa ab Quetxup o ab ajonesa, ara bé, no vull deixar d'aprofitar l'ocasió per a comentar un parell de coses.

En primer lloc, que el nostre partit siga xicotet no vol dir que la nostra intenció siga continuar sent xicotet sempre. Treballem i molt per a créixer en la mida que ho permeten les nostres possibilitats. Estem convençuts que la nostra idea és bona (no que és la millor ni l'única) i pot tindre bona acollida entre l'electorat valencià. Temps al temps.

En segon lloc, si ens presentem o no a determinades eleccions dependrà de si complim o no ab les exigències de la normativa electoral (el cas de les europees és demostratiu d'això), de la nostra capacitat econòmica i de l'estructura del nostre partit i no de si li convé o no a tal o qual formació política siga esta estatal o autòctona.

Cada campanya electoral no és més que un mig per a donar-nos a conéixer a la ciutadania i com la nostra intenció no és la de ser una capelleta de friquis, sinó la de ser un gran partit, no perdrem ni una oportunitat de mostrar-nos a les i els votants encara que el resultat de moment siga un grapat de vots.

No s'obté base social sense presència en les campanyes electorals, sense eixir en els mitjans, sense buscar-la. Si haguérem desitjat ser una plataforma ho haguérem sigut des del principi, ens haguera eixit més econòmic i més còmode, però no és eixe el camí que hem triat, som un partit polític i hem vingut ací per a quedar-nos.

Gràcies pel teu comentari, un abraç.

Anònim ha dit...

Sr Chovi, jo vaig participar-en menys mesura que vostè en la redacció dels estatuts d'opció.
Em va pareixer un acte de valentia el decaleg,aixo era, respectarem la avl, i treballarem per situar la nostra nació a Europa.
De fet la millor seduccio d'ONV ha sigut que cabem tots, els s'esquerres i els de dretes, els de la tercera via,"perque tots volem un país.
En lo referent a les plataformes, que son els partits po´l.litics? plataformes d'idees Sr Chovi.
Inclus hi han plataformes externes vinculades a partits.Jo no li negue la categoria de partit politic a opció, ni molt menys.
Pero, crec que en estos moments es mes practic fer una paella i repartir propaganda que presentar-se a les Europees.
Pense que les wep d'opció tindrien que tindre un caracter més ciutada.
Perdone pel tó de la meua crítica, només vull ser constructiu.
Un salut

Carles ha dit...

Agraïsc els seus consells i el seu punt de vista sobre el nostre partit, però agraïsc sobretot que col·laborara en la redacció dels nostres estatuts.
Si aixina ho desitja pot posar-se en contacte ab mi de manera directa i no tinc cap objecció a tractar estos temes ab vosté.

Un fort abraç.

Anònim ha dit...

Valenciàsempre
Em sap greu que les meues crítiques hagen sigut preses com un atac contra els personalismes, que no crec que existixca tal cosa a Opció, de tota manera em compromet a participar enguany activament en el valencianisme.
Gracies per la teua atenció

Anònim ha dit...

Valenciàsempre
EL FANTASMA DEL CATALANISME
Sr Chovi, hui en dia costa ser valencià sense identificar-se en el projecte antivalencianiste del PP, jo viatge molt,i fora de la nostra terra campa el fantasma del PP, que es un atre fantasma.
L'antidot contra el nostre fantasma no es un altre que contagiar un altre fantasma. I tot aço es deixar clar que som bons valencians i no som del PP, aixo es fer una gran casa del valencianisme. Per aixo mateix es necesari crear una moda mes que una tendència"JO NO SOC DEL PP", i despres d'aquesta destruccio nacional, començarem a parlar tots.
Els valencianistes estem farts de que ens diguen que es ser bon valencià.
Per aixo es necesari que opció dins d'aquest projecte diga que som un país i una nació valenciana que necesita la independència.
De regionalismes ja en mengem a totes hores.
Torne a dir,JO NO SOC DEL PP, tu ho eres i estas en contra de valència, i acó pot tindre molts destinataris.

Anònim ha dit...

ESQUERRA NACIONALISTA VALENCIANA (L'ATRA PART DE UNITS PER VALÉNCIA) SE VA A PRESENTAR A LES EUROPEES AB ATRES FORMACIONS CHICOTETES D'ARAGÓ Y CATALUNYA. PERO QUÉ VOSATRES NO VOS PRESENTEU?

Wences ha dit...

Encara estem amb això de l'anticatalanisme? No us adoneu que eixa és la gran trampa de l'espanyolisme? Tots els espanyolistes són anticatalanistes. La millor manera de fer antivalencianisme al País Valencià no és presentar-se directament com a tal, sinó com a anticatalanista.L'espanyolisme d'extrema dreta,i sobretot el PP, ausades que li han tret rendiment al tema en detriment dels nostres interessos culturals, eoconòmics i lingüístics.Em sorprén que gent amb un mínim de sensibilitat valencianista utilitze la paraula "catalanista" amb connotacions negatives. Jo em vaig assabentar que era catalanista perquè alguns començaren a utilitzar la parauleta per insultar-me durant els anys de la transició- a mi i a qualsevol que defensara el valencià o la senyera de les quatre barres, i una cosa tan evident com és la unitat de la llengua. No m'agrada discutir de banderes, de nominalismes...Sobre totes eixes coses ens podríem posar d'acord si hi hagués bona voluntat, serietat i un valencianisme conseqüent. El problema és que alguns no volen reconéixer d'una manera clara i explícita la unitat de la llengua - precisament són els qui no se l'estimen gens ni miqueta - perquè saben que eixa és la millor manera de fer-la desaparéixer. El nostre poble ha estat sotmés a una campanya sistemàtica d'intoxicació que va començar amb el recolzament de totes les institucions franquistes que pervivien durant la transició, campanya sempre acompanyada d'accions violentes de caràcter feixista - que encara continuen amb massa freqüència - Les víctimes sempre som els mateixos, els instigadors sempre són "Vicente", "Francisco", "Juan",etc. Arguments? Cap ni un. Censura, violència, intransigència, dogmatisme, odi contra el poble català i contra els valencians que ens sentim agermanats amb els catalans i els mallorquins per qüestions culturals, lingüístiques i històriques. I qui ha decidit que això és pecat? Podem simpatitzar i col·laborar amb els murcians, madrilenys o andalusos, però amb els catalans no. Per què no? I que ningú m'isca amb això de la supeditació als catalans: una paranoia més dels manipuladors. Ací l'única supeditació que hi ha
és al centralisme espanyol. Al cap i a la fi els catalans no manen ni en la seua pròpia casa. És curiós que els pretesos valencianistes que ens volen denigrar a alguns com a catalanistes mai no fan la mateixa operació amb l'espanyolisme.
El valencianisme podrà ser més o menys catalanista, però el que no pot ser mai és anticatalanista perquè això és com tirar-se pedres a la pròpia teulada.

Carles ha dit...

Amic Wences, crec que traus algunes conclusions precipitades de l'article, en cap moment faig referència a l'anticatalanisme tan sols parle de percepcions socials, unes percepcions que van ser forjades fa molt de temps i que són difícils d'arrancar de la societat a la què hem de dirigir el nostre missatge.
Tu mateix, al contestar utilitzes un muntó de clixés derivats de les teues vivències particulars, però també de la teua posició en el mapa ideològic valencià. Conéixer a l'altra part; conéixer-nos, desmunta molts d'eixos clixés, ho sé per pròpia experiència.
Per a acabar i per no entrar en discussions estèrils dels paradigmes enfrontats durant tant de temps, et diré que si alguna cosa he aprés en tots estos anys és que el “anti” no porta a cap lloc, ni l'anticatalanisme ni l'antiespanyolisme ni cap altre; hem de saber estructurar un missatge positiu de desenrotllament de la nostra societat, demostrar que el nacionalisme és necessari i que pot, donat el cas, governar ab major eficiència que els partits d'àmbit estatal.

Un fort abraç i gràcies per la teua aportació

Carles ha dit...

A la pregunta de l'anterior Anònim sobre les eleccions europees:
Esquerra Nacionalista Valenciana no forma part d'Opció Nacionalista Valenciana, abdós formacions van concórrer en coalició a les eleccions autonòmiques i locals de 2007 i després d'estes van tornar a prendre cada un el seu camí.
Opció Nacionalista Valenciana es va integrar com partit principal i promotor al nou partit Units x Valéncia que naix ab vocació de partit de partits, associacions i persones independents,
Les eleccions europees tenen una característica en quant als requisits exigits als partits que evita que formacions polítiques menors o que estan iniciant el seu camí puguen concórrer ab facilitat (l'aportació d'un cert nombre d'avals de càrrecs públics o la firma d'un cert nombre d'electors) que podrien, donat el cas, aconseguir-se no sense esforç.
Tenint en compte que els possibles resultats d'uns comicis als què el poble no se sent especialment vinculat, ab una elevada abstenció i els gastos que es deriven de qualsevol campanya electoral per senzilla que esta siga ens porten a la conclusió de que tant d'esforç és contraproduent per a un partit que està iniciant la seua carrera, sent preferible centrar els nostres esforços en el creixement necessari per a afrontar les eleccions de 2011 en les millors condicions possibles.

Espere haver satisfet el teu interés, un abraç.

Anònim ha dit...

Semprevalencià
Sr Chovi: Segons diu voste, al lladre que tenim dins de casa l'hem de tractar amb carinyo, convidar-lo a beure i secar-li les gotes de sudor, per el seu venerable esforç per destruïr el valencià.
Expliquem voste com podem no ser antiespanyolistes, que no vol dir anticastellaniste.
L'estat espanyol es una gran empresa per robar als pobles de la peninsula.

Carles ha dit...

Sr. Semprevalencià:
Sincerament, no entenc en quina part del meu discurs general pot haver trobat les afirmacions que segons vosté faig jo.