LOST IN TRASLATION

Cada volta estic més convençut que els que conformen eixe grup a qui comunament coneixem com “aparato” dels partits polítics parlen en un idioma diferent del del seu poble. És més, puc assegurar sense por d'equivocar-me, que per a entendre els missatges que eixe mateix poble els transmet, utilitzen el mateix programa de traducció que els fabricants d'etiquetes per als productes que ens arriben del llunyà i misteriós país del sol naixent. Per això, cada volta que algun d'ells afirma amb rotunditat “hem entés el missatge” hi ha motius més que suficients per a ficar-se a tremolar.

Vegem per exemple la reacció d'una part dels partits davant l'onada de descontent general i d'indiferéncia cap a la política que es va materialitzar en el moviment 15M expandint-se fins a modificar els usos i costums dels votants. M'imagine als del “aparato” corrent per les seus al crit de  ¡Volen més democràcia! ¡Volen més democràcia! i entrant a la sala d'estratègia (tot partit hauria de tindre'n una) mirant-se amb expressió de desconcert ¿I això que vol dir? És en estos casos en què emergix la figura del líder amb la capacitat de mantindre la calma mentres els altres perden els nervis i armat amb el seu portàtil, obrint (estic segur d'això) el Politic-Traslation i teclejant M É S D E M O G R À C I A i en un tres i no res.. la resposta: VOTAR MÉS. ¡Que volen votar més coses! ¡Fem primàries!

LA FORÇA DE L'APARENÇA

Fa un grapat d'anys, sent encara un xiquet, vaig acompanyar mon pare a Madrid en un viatge de negocis.

En aquell temps la nostra marca no era massa coneguda més enllà de la nostra àrea d'influència directa i en la nostra facturació tenia un gran pes la fabricació per a tercers. Empreses amb marca i potencia en la distribució però sense mitjans de producció propis.

Recorde perfectament com entrarem a l'imponent edifici amb aspecte de ministeri que era la seu central d'una importantíssima franquícia de supermercats, el nom de la qual va caure en el pou de l'oblit (res és per sempre per molt gran que se siga). Recorde la sensació de ser insignificant accentuada pel premeditadament exagerat temps d'espera en l'antesala del despatx de negociacions i l'actitud obertament condescendent amb el que vam ser rebuts per aquell perdonavides.

CATALUNYA ANY ZERO

Si Rajoy fóra polític en compte de registrador de la propietat, haguera cridat Artur Mas la nit del 9N per a començar a preparar el referèndum català. Però el president no és polític, és un simple registrador de fets que mai s'involucra en res fins que la força de la realitat li espenta, sempre tard, sempre malament.

Vista amb el desapassionament de qui no es juga res en l'envit (com és el meu cas), l'estratègia de Mas ha sigut brillant. Mas, que al contrari que Rajoy sí que és polític (al meu entendre en estos moments  el millor polític de la península ibèrica) ha sabut col·locar-se al capdavant del seu poble i donar eixida a les seues aspiracions d'una manera assossegada. 

L’ESTRANYA VARA DE MESURAR DE LA JUSTÍCIA

¿Has vist el diari? Esta pregunta va canviar el tema de conversació el matí del dissabte 18 a Sollana i del recurrent “quina calor fa per a ser octubre” els comentaris intercanviats entre els parroquians dels bars del poble van passar a girar entorn al titular que va aparéixer aquell dia en l'edició de la Ribera del Levante-emv: “El director d'un banc de Sollana ingressarà a la presó per estafar un client”.

Quasi ningú s'acordava ja de l'escàndol protagonitzat pel director d'una de les caixes d'estalvi (que no banc) del poble. La justícia és tan lenta que quan resol ha canviat fins i tot la moneda de curs legal.