Páginas

2/2/15

LOST IN TRASLATION



Cada volta estic més convençut que els que conformen eixe grup a qui comunament coneixem com “aparato” dels partits polítics parlen en un idioma diferent del del seu poble. És més, puc assegurar sense por d'equivocar-me, que per a entendre els missatges que eixe mateix poble els transmet, utilitzen el mateix programa de traducció que els fabricants d'etiquetes per als productes que ens arriben del llunyà i misteriós país del sol naixent. Per això, cada volta que algun d'ells afirma amb rotunditat “hem entés el missatge” hi ha motius més que suficients per a ficar-se a tremolar.

Vegem per exemple la reacció d'una part dels partits davant l'onada de descontent general i d'indiferéncia cap a la política que es va materialitzar en el moviment 15M expandint-se fins a modificar els usos i costums dels votants. M'imagine als del “aparato” corrent per les seus al crit de  ¡Volen més democràcia! ¡Volen més democràcia! i entrant a la sala d'estratègia (tot partit hauria de tindre'n una) mirant-se amb expressió de desconcert ¿I això que vol dir? És en estos casos en què emergix la figura del líder amb la capacitat de mantindre la calma mentres els altres perden els nervis i armat amb el seu portàtil, obrint (estic segur d'això) el Politic-Traslation i teclejant M É S D E M O G R À C I A i en un tres i no res.. la resposta: VOTAR MÉS. ¡Que volen votar més coses! ¡Fem primàries!


Una volta interpretats els desitjos del poble es va iniciar la competició per a vore qui els satisfeia de manera més fidedigna. Uns per mitjà de primàries internes, altres obrint les seues primàries a tot el món mundial i els més gosats oferint la possibilitat de votar tot a tots.

Si de veritat hagueren entés lo que es reclamava en el carrer i la resposta a esta reclamació hagueren sigut les primàries (totals, parcials o de mitja capa) les cues per a votar els candidats podrien haver-se divisat des de l'Estació Espacial Internacional, però la realitat ha sigut ben distinta.

Si observem als dos partits que han fet primàries obertes, entre els dos han aconseguit mobilitzar unes 65.000 ànimes entre militants, simpatitzants i públic en general. Tenint en compte que fa quatre anys, estos mateixos partits van obtindre més de 850.000 vots el càlcul resulta senzill. Menys d'un 8% dels seus propis votants senten la necessitat involucrar-se en el procés de confecció de les seues candidatures o lo que ve a ser lo mateix, al 92% dels seus votants els importa poc o gens este procés. Si la comparació l'establim amb el cens total de votants el resultat passa a ser directament ridícul.

No obstant això, els “aparatos” dels partits parlen d'èxit i es mostren satisfets. No és res estrany. El Politic-Traslation traduïx els interessos del poble per a fer-los coincidir amb els desitjos del partit i per a estos interessos si que s'ha produït un èxit inqüestionable. L'èxit de vincular emocionalment amb cada partit a una part de l'electorat, per xicoteta que esta siga, perquè sempre serà major que la pròpia afiliació.

La resta dels mortals i a pesar que una d'estes dos formacions en particular s'ha posat més pesada amb les seues primàries que aquell que va matar un porc a besos, es conformaria que els partits posaren en les seues llistes les millors persones que pogueren trobar encara que no foren prou conegudes com per a guanyar unes primàries, que una volta obtingut l'escó feren quant està en la seua mà per a complir amb la seua faena d'una manera digna, que als que els tocara governar ho feren amb honradesa i els que exerciren l'oposició no foren simples fiscals del govern.

Igual, quan la gent demana més democràcia, demana coses més simples dels polítics, tan simples com que facen política.