Si haguera ocorregut tan sols un any abans,
haguera passat quasi inadvertit, tapat per l’estrèpit de milers d'automòvils i
la escama de la ciutat, pero ara, el sec esclafit rebotava en les parets dels
edificis buits multiplicant-se pels carrers encatifats de cadàvers en estat de
putrefacció. Si haguera hagut algú viu a molts quilómetrets a la redona, segur
que hauria pogut escoltar aquell tir, pero no era el cas i només els pardals
estaven ací per a escarotar-se.
12/5/13
LA RAÓ
¿Qué passaria si els dos únics hòmens vius sobre la terra
foren valencians? Amb este relat curt aparque per una volta els
escrits en els que expresse la meua opinió... o no.
2/4/13
ANEU-VOS-EN A FER PUNYETES
Vos observe des de la discreció
extraparlamentària i sent vergonya. Teniu la immensa fortuna d’estar allí on es
pot fer política i contribuir amb això a la millora de les condicions de vida
del vostre poble i (Déu dóna pa a qui no té dents) no feu res per aprofitar
eixe privilegi.
Ni la crisi, ni la desocupació, ni el drama
dels desdonaments vos fan canviar de guió i mentres la societat demana llum, no
feu més que donar fum, preocupats per les vostres pròpies misèries a les què
dediqueu tot el temps que hauríeu d’ocupar en resoldre la situació.
6/3/13
NI U, NI MIG, NI CAP
Parla el president de
l’Associació Valenciana d’Empresaris i les fletxes ixen disparades cap al
Govern de la Generalitat. És precisa l’anàlisi, "no podem
permetre’ns ni un cas de corrupció més" encara que es queda curta. No
podem permetre’ns ni u, ni mig, ni cap, ja siga nou o vell, i és bo que els
empresaris comencen a dir-ho ben fort.
Boluda va entonar la
vella màxima de la dona del Cessar, ser honrats i paréixer-ho, qualitat i
aparença exigibles als governants i cada volta ho fa amb major freqüència i amb
major energia. Hem de recuperar el prestigi de ser i sentir-nos valencians, una
tasca titànica si a cada poc ix una nova taca en l’historial col·lectiu. Hem de
recuperar el nostre bon nom, perquè sense ell, no som res ni davant dels
mercats, ni davant del govern d’Espanya i això influïx directament en les
nostres possibilitats de desenrotllament econòmic.
17/2/13
Intervenció de Carles Choví durant l’acte de presentació de la proposta per a un Centre Democràtic Valencià.
La qüestió que vos plantegem hui és si fa falta una
nova opció, si cal un altre element més en el tauler de la política valenciana,
i si seria de profit a esta societat
Evidentment, alguns de nosaltres ja ens hem fet esta
pregunta i ens hem respost afirmativament, perquè a pesar que ja comptem amb un
instrument que canalitza les nostres inquietuds polítiques, el moment crucial
en què vivim i els perills d’involució i populisme que la desafecció cap als
polítics pot portar-nos, ens ha fet replantejar quin hauria de ser el nostre
paper i ens ha dut a valorar la importància que podria tindre l’impuls d’una
autèntica alternativa amb vocació de govern.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



