Páginas

2/4/13

ANEU-VOS-EN A FER PUNYETES



Vos observe des de la discreció extraparlamentària i sent vergonya. Teniu la immensa fortuna d’estar allí on es pot fer política i contribuir amb això a la millora de les condicions de vida del vostre poble i (Déu dóna pa a qui no té dents) no feu res per aprofitar eixe privilegi.

Ni la crisi, ni la desocupació, ni el drama dels desdonaments vos fan canviar de guió i mentres la societat demana llum, no feu més que donar fum, preocupats per les vostres pròpies misèries a les què dediqueu tot el temps que hauríeu d’ocupar en resoldre la situació.


No teniu ulls més que per a la corrupció, la corrupció dels altres, perquè per a la pròpia esteu cegos. Podeu passar dies, setmanes i mesos refregant la porqueria aliena i tot seguit restar tota importància al vostre propi femer en un acte de cínic extermini de la democràcia, mentres el futur s’enfosquix per al ciutadà de a peu que, enlluernat per l’espectacle que oferiu, ha de tornar a la seua realitat després del xou pensant que tots els polítics sóm iguals.

Parleu de regeneració i de transparència amb el mateix desvergonyiment amb què manteniu el Statu Quo. Feu com que canvieu les coses per a deixar-les exactament igual. Ens heu tractat durant tant temps com a idiotes que vos heu cregut que realment ho som i preteneu seguir amb este joc com si no passara res, però sí que passa, passa que estem farts. Farts del i tu més, farts de mentires, farts del vostre corporativisme.

No vos adoneu dels monstres que creixen a l’ombra de la vostra incompetència. El populisme s’alimenta d’ella, es fa gran i amenaça de convertir en un circ els nostres parlaments com ha passat ja en altres països, però esteu tan absorts, tan desconnectats de la realitat que no ho descobrireu fins a l’endemà, quan llegiu els titulars amb els ulls desorbitats per la sorpresa. Inútils.

No vos queda un altre remei que la catarsi, la porga dels corruptes que cada u té entre les seues files, l’amputació dels membres putrefactes, la rendició de comptes, la transparència i en els casos més extrems, la dissolució per a deixar pas a aires nous. No hi ha més saldo en el compte corrent de la credibilitat mentres les acusacions siguen creuades, ara toca mirar cap a l’interior de cada partit i traure el propi fem al carrer, toca passar pels jutjats i les presons, toca tornar els diners.

Feu açò i feu-ho ràpid, poseu-vos a legislar immediatament per a traure al poble del pou en què l'heu ficat i si no, aneu-vos-en a fer punyetes.

Publicat per Levante-emv el 07/04/13