RATICULIN

Possiblement entre les preocupacions que lleven la son a la major part dels valencians, els temes relacionats amb el treball i l’economia ocupen els primers llocs. No, no em referisc al treball en general o a les grans xifres de la desocupació, tampoc a la macroeconomia ni la “prima de riesgo”. Els preocupa el seu treball, la possibilitat de perdre'l o la de trobar-lo, els preocupa la part més pròxima de l’economia, la familiar, el com arribar a fi de mes, pagar la hipoteca o omplir el depòsit de la cada volta més cara gasolina.

OMEGA MEN

Mentres els jocs de llum deixaven amb la boca oberta al personal, jo comptava. Mentres s’analitzaven els discursos i els gestos, jo comptava. Mentres les boques dels actors pretenien fer vore que es cantava l’himne, jo comptava, i vaig comptar cinc, cinc regidors d’Unió Valenciana sobre l’escenari de la Crida, o millor dit, cinc exunionistes reconvertits en populars de soca-rel.

El cinc és un bon nombre (em va donar per pensar), sobretot si tenim en compte que l’última volta que UV va obtindre representació en l’Ajuntament del Cap i Casal, només en va traure tres, dels quals dos encara seguixen allí i esta circumstància em va fer reflexionar sobre els estranys camins de la política. Dotze anys després de quedar desterrats de les institucions, per damunt damunt i que jo recorde, perviuen en les Corts Valencianes un parell de diputats i a Madrid, un senador i un altre diputat, per no mencionar el rosari de càrrecs intermedis, regidors i inclús alcaldes que van trobar nous camins pels quals prosseguir amb la seua carrera política.

TÉ RAÓ SENYOR FABRA

Sí, té tota la raó al denunciar, com ha vingut fent estos últims dies, que durant anys els valencians hem sigut discriminats financerament per l’Estat Espanyol i que com a conseqüència d’eixa discriminació, les nostres arques s’han ressentit fins al punt de no poder suportar el nivell de gasto de la Generalitat.

Efectivament, els valencians estem en primera línia a l’hora d’aportar impostos a la caixa comuna i no obstant això el nostre lloc està a la cua en el repartiment d’inversions o transferències i encara que este no és l’únic motiu que ens ha portat a la ruïna, si que a contribuït a que els setze anys de política d’arròs i tartana, corrupteles i camises d’onze vares, hagen acabat per esclafir-nos en la cara.
 

DESPERTA

Reflexions per a un amic (imaginari) del PP

Convindràs amb mi amic José, que el major dels pecats de ZP (al marge de diferències ideològiques) va ser la seua actitud davant de la crisi. La negà primer, temorós de que li restara vots i li impedira aconseguir el seu segon mandat. Més tard no va saber comprendre la seua verdadera gravetat i pensà que simplement deixant que passara el temps acabaria per solucionar-se asoles i finalment quan ja no va poder obviar la realitat, va prendre decisions erràtiques, a deshora i obligat pel duo dinàmic europeu Merkel i Sarcozy.

Estaràs d’acord també en que el seu propi electorat es va sentir defraudat i l’abandonà en massa a ell i al PSOE, fugint cap a l’abstenció o buscant partits alternatius dins de l’esquerra on poder sentir-se més còmodes, menys traïts.