Páginas

22/6/17

OCURRÈNCIES

Estic ací tan tranquil meditant sobre l'última batalla interna dels socialistes valencians quan em bota als ulls una notícia relacionada amb la compareixença del secretari autonòmic d'Educació en la Comissió d'Educació del Congreso i se'm cau l'ànima a terra.

No m'estranya que quedem sempre tan mal parats en l'informe PISA de cada any si des de ni se sap quan l'educació es conduïx amb una falta de trellat tan sols comparable amb l'excés d'ocurrències. ¿Vos en recordeu d'això del xinés mandarí? Eixe és el nivell.

Diu Miguel Soler (que aixina li diuen al secretari autonòmic) que el pacte educatiu hauria de suprimir la repetició de curs perquè “no conduïx a res i a Espanya amb una taxa del 35,5 % de repetidors al llarg de l'ESO estem convertint en general lo que hauria de ser una excepció” que no sé a vosaltres però a mi em pareix que és lo mateix que demanar que es talen tots els arbres per a evitar incendis.


Este home que té “mando en plaza” oferix una visió totalment desenfocada del problema, perquè el problema no és que hi haja massa alumnes que repetixen curs, el problema és lo que succeïx abans d'eixe moment, el problema és que el nostre sistema educatiu és incapaç de fer que eixe percentatge de fracàs es reduïsca, sobretot si tenim en compte que la mitjana europea està en l'11% i no hi ha cap motiu que ens porte a pensar que els nostres alumnes són intrínsecament menys intel·ligents.

Soler és com el mal terrisser a qui no li ix el pitxer i li tira la culpa a l'argila. Incapaç de detectar les carències del sistema es conforma en camuflar els resultats pegant patada i avant. ¿Vos imagineu el suplici d'una criatura que, no havent superat un curs es vera atrapat en un sistema que l’obliga a avançar any rere any acumulant fracassos i decepcions sense alternativa? ¿Quants anys podria suportar qualsevol de nosaltres una situació com esta sense acabar sentint-se una autèntica merda? ¿Quant tardarien a apartar-los en aules especials reforçant aixina la sensació de fracàs? Esta és l’ocurrència d'este suposat expert en la matèria.

Però lo millor d'esta proposta del número dos de la Conselleria d'Educació és la seua justificació atés que per a ell, repetir curs suposa un cost immens per a obtindre una discreta millora. COST… he hagut d'anar a comprovar el currículum d'este senyor per a assegurar-me de que de veritat era del PSOE, perquè no m'imaginava que semblant discurs neoliberal poguera eixir de boca d'un socialiste. ¿No teníem clar tots que l'educació no és un cost sinó una inversió? Per a Miguel Soler pareix que no està tan clar.

¿Volem reduir les taxes d'alumnes repetidors? Perfecte, fem-ho sense demora, però no a base d'ocultar les xifres amb un truc de prestidigitador, vegem on està el verdader problema i posem-li solucions.

Diu el secretari autonòmic que “alguna cosa estem fent malament, perquè Espanya és líder a nivell europeu en repetidors de curs amb un 35,3 % del total de l'alumnat d'ESO mentres a Finlàndia és del 2,2 %, a Islàndia del 0,9 % i en Regne Unit del 2 %” i efectivament alguna cosa no s'està fent bé. Igual després de tantes infructuoses lleis orgàniques sobre educació, després de preteses modernitzacions de les instal·lacions (que ací es van traduir en la proliferació de barracons), després de pregar empar al déu de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, igual dic, cal pegar-li una ullada als terrissers a vore que tal i fixar-se en tots eixos països de referència no sols per a vore els resultats sinó també per a vore com són formats els formadors, com treballen, en quin règim operen, com són retribuïts, però clar, estem parlant d'un col·lectiu de pell fina i altament corporatiu.

El mateix Soler ens dóna una pista d'on està el problema quan diu “Els alumnes de famílies més pobres i de nivell sociocultural més baix són els que més repetixen”, és a dir, aquells que no poden compensar fora del centre les carències d'este, els qui no poden ser ajudats pels seus pares per no tindre estos les competències necessàries i els qui no poden pagar-se professors particulars que els ensenyen lo que no els ensenyen a l'escola.


Jo no sé per a vosaltres, però per a mi este secretari autonòmic està de sobra. En Finlàndia, Islàndia o el Regne Unit ja l’haurien despatxat.