15/6/17

ESTEM ALBERCOCATS

Veus les notícies dels últims dies i sents que alguna cosa no funciona bé, que hi ha algun tipus de descompensació. M'explicaré.

Mires cap a Catalunya que està immersa en un procés de busca de la independència. S'està fent llarg sí i pesat també, però cal reconéixer que hi ha una bona dosi d'èpica que es manté a pesar del temps. Sense anar més lluny, fa uns dies Guardiola es va convertir en icona del catalanisme al llegir davant de desenes de milers de catalans congregats als peus de les quatre columnes de Montjuïc el manifest en suport del referèndum.


Es pot estar d'acord o no amb lo que està passant a Catalunya, però no em negàreu que produïx una certa enveja vore com una gran part del poble és capaç de fixar un objectiu i lluitar per ell ficant-lo per damunt de les diferències ideològiques.

Mires cap a ponent, quan encara estem de ressaca de la moció de censura a Mariano Rajoy i se't cau la bava veient amb quina intensitat s'ha debatut sobre assumptes capitals. Més enllà de qualificacions partidistes i de circs mediàtics, el Congreso s'ha convertit en aparador en què s'han exposat les vergonyes pàtries amb la cruesa necessària i al mateix temps hem pogut vore sense filtres com són cada un dels que pretenen dirigir-nos, les seues bondats i carències, les seues intencions mostrades i també les ocultes.

Com tot debat ha complit els seus objectius. Tots els que en ell han participat han guanyat (per als seus que és lo que importa), el PSOE a més ha posat en escena el seu NOU PSOE i per la seua banda Podemos ha recarregat les seues reserves de vídeos virals. Tot previsible, com previsible la genialitat, perquè crec que és una genialitat (no es pot ser tan fava ni entrenant) de Rajoy per a tapar tot amb un parell de frases deconstruïdes de les que es parlarà prou més que de les tres hores de discurs de l'aspirant.

I després, desvies la mirada cap ací a casa i se't cau la llantia de pernoliar. Està clar que ací juguem en una altra lliga, concretament la lliga infantil.

Ací, segons pareix no tenim greus problemes de desocupació i la corrupció es va esvair com per art de màgia després de les eleccions. Ací comptem amb un extraordinari sistema de finançament autonòmic que ens tracta justament. Ací ens xorren les inversions de l'Estat que es plasmen any rere any en els PGE i s'executen al 100% sense excepció.

El Corredor Mediterrani fa anys que funciona portant prosperitat al nostre poble, les carreteres N-332 i N-340 compten amb les seues corresponents variants en cada un dels pobles pels quals abans passava i han eliminat aquells punts negres que tantes morts ocasionaven, tot el nostre territori està perfectament connectat per tren, el Parc Central del Cap i Casal és un gran espai verd que ocupa l'antiga platja de vies ara soterrades… Estem com la pera en el tabac.

Deu de ser aixina, perquè ací lo que preocupa de veritat, lo que ompli les pàgines de certs periòdics, lo que indigna als ciutadans té a vore amb les falles.

Que si el protocol de les Falleres Majors, que si la filtració de l'esbós de la de l'any que ve, que si l'enquesta als fallers. Tot és objecte de polèmica i controvèrsia sobreactuada, com si no hi haguera res més important en el món, com si tota València, de Sant Rafel del Riu a Pilar de la Foradada cabera en un casal.

¿Una enquesta als fallers? ¡¡Corneta, toca arravatament!! ¡¡Pareu les rotatives!! ¡¡A fer la mà el finançament que açò sí que importa!!

¿Estic a favor o en contra de l'enquesta? Estic fart, fart de favades, fart de camps de batalla estèrils, fart de que ens prenguen el pèl tan sovint i amb tanta intensitat que ja hem perdut la sensibilitat, fart de que estiguem albercocats.