Veus
les notícies dels últims dies i sents que alguna cosa no funciona
bé, que hi ha algun tipus de descompensació. M'explicaré.
Mires
cap a Catalunya que està immersa en un procés de busca de la
independència. S'està fent llarg sí i pesat també, però cal
reconéixer que hi ha una bona dosi d'èpica que es manté a pesar
del temps. Sense anar més lluny, fa uns dies Guardiola es va
convertir en icona del catalanisme al llegir davant de desenes de
milers de catalans congregats als peus de les quatre columnes de
Montjuïc el manifest en suport del referèndum.
Es
pot estar d'acord o no amb lo que està passant a Catalunya, però no
em negàreu que produïx una certa enveja vore com una gran part del
poble és capaç de fixar un objectiu i lluitar per ell ficant-lo per
damunt de les diferències ideològiques.
Mires
cap a ponent, quan encara estem de ressaca de la moció de censura a
Mariano Rajoy i se't cau la bava veient amb quina intensitat s'ha
debatut sobre assumptes capitals. Més enllà de qualificacions
partidistes i de circs mediàtics, el Congreso s'ha convertit en
aparador en què s'han exposat les vergonyes pàtries amb la cruesa
necessària i al mateix temps hem pogut vore sense filtres com són
cada un dels que pretenen dirigir-nos, les seues bondats i carències,
les seues intencions mostrades i també les ocultes.
Com
tot debat ha complit els seus objectius. Tots els que en ell han
participat han guanyat (per als seus que és lo que importa), el PSOE
a més ha posat en escena el seu NOU PSOE i per la seua banda Podemos
ha recarregat les seues reserves de vídeos virals. Tot previsible,
com previsible la genialitat, perquè crec que és una genialitat (no
es pot ser tan fava ni entrenant) de Rajoy per a tapar tot amb un
parell de frases deconstruïdes de les que es parlarà prou més que
de les tres hores de discurs de l'aspirant.
I
després, desvies la mirada cap ací a casa i se't cau la llantia de
pernoliar. Està clar que ací juguem en una altra lliga,
concretament la lliga infantil.
Ací,
segons pareix no tenim greus problemes de desocupació i la corrupció
es va esvair com per art de màgia després de les eleccions. Ací
comptem amb un extraordinari sistema de finançament autonòmic que
ens tracta justament. Ací ens xorren les inversions de l'Estat que
es plasmen any rere any en els PGE i s'executen al 100% sense
excepció.
El
Corredor Mediterrani fa anys que funciona portant prosperitat al
nostre poble, les carreteres N-332 i N-340 compten amb les seues
corresponents variants en cada un dels pobles pels quals abans
passava i han eliminat aquells punts negres que tantes morts
ocasionaven, tot el nostre territori està perfectament connectat per
tren, el Parc Central del Cap i Casal és un gran espai verd que
ocupa l'antiga platja de vies ara soterrades… Estem com la pera en
el tabac.
Deu
de ser aixina, perquè ací lo que preocupa de veritat, lo que ompli
les pàgines de certs periòdics, lo que indigna als ciutadans té a
vore amb les falles.
Que
si el protocol de les Falleres Majors, que si la filtració de
l'esbós de la de l'any que ve, que si l'enquesta als fallers. Tot és
objecte de polèmica i controvèrsia sobreactuada, com si no hi
haguera res més important en el món, com si tota València, de Sant
Rafel del Riu a Pilar de la Foradada cabera en un casal.
¿Una
enquesta als fallers? ¡¡Corneta, toca arravatament!! ¡¡Pareu les
rotatives!! ¡¡A fer la mà el finançament que açò sí que
importa!!
¿Estic
a favor o en contra de l'enquesta? Estic fart, fart de favades, fart
de camps de batalla estèrils, fart de que ens prenguen el pèl tan
sovint i amb tanta intensitat que ja hem perdut la sensibilitat, fart
de que estiguem albercocats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada