Páginas

9/3/17

LAS CHICAS NO TIENEN PILILA

Vivim en una època d'amplificació desmesurada i exageracions absurdes en la que d'una puça es fa un cavall amb la mateixa freqüència amb que s'actualitza el timeline del Facebook o el Twitter.

Em referisc a tot el rebombori que s'ha muntat amb estos de HazteOír, que menuda setmaneta m'heu donat amb l'autobuset carabassa.

Exageració és la paraula. Davant de l'imminent apocalipsi trans anunciat, i mogut per la curiositat, he consultat la pàgina web d'una associació de pares de xiquets a qui la naturalesa ha dotat d'un cos divergent amb la seua pròpia sexualitat i la veritat, no m'explique tant de clam al cel.

Exageració. En tot l'Estat, uns huit mil xiquets i xiquetes patixen (perquè patir és l'altra paraula) la situació, el trauma, la incomprensió. Estadísticament 1 de cada 1.000 no són molts, però suficients per a què adults drets i fets tinguen malsons i visquen atemorits com si s'enfrontaren a una imminent pandèmia i al perill de contagi per contacte. Il·luminats amb l'obligació de detindre-ho tot abans que siga massa tard.


Que poc de treball deu de tindre esta gent. Quant s'han d'avorrir per a ficar-se en coses de les què no entenen res. Ja posats, que intenten detindre les ones del mar o el rutilar dels planetes, tasca per a la que els desitge el mateix èxit que en la qüestió que ens ocupa.

Exageració bidireccional. Un autobús, un únic autobús, un punyeter autobús, és estadísticament una insignificança. De fet, de no ser per tota la campanya originada en contra seua, jo mai l'hauria vist.

Un autobús recorrent les gran ciutats haguera originat una quantitat d'impactes visuals absolutament ridícula i per descomptat infinitament menor a totes les visualitzacions aconseguides en telenotícies, periòdics i xarxes socials, aconseguides gratis total gràcies als escarotats de pell fina.

Però encara hi ha més. Posem que una persona va caminant per València i es topeta amb el punyeter autobús i llig lo que porta escrit (coincidència sobre coincidència) ¿Que haguera pensat? L'eslògan aixina sense més, sense un context adequat, és innocu. Si a eixa persona algú no li explica que en realitat es tracta d'una campanya contra l'acceptació dels xiquets trans, no pot deduir-ho.

Una volta més han sigut altres els que, oposant-se als promotors de la campanya, l'han contextualitzat, l'han fet comprensible i l'han amplificat. De bones intencions està empedrat l'infern i els que es feliciten per haver parat l'autobús, no se n’adonen de que ells mateixos han contribuït a que este haja recorregut la península sencereta arribant fins i tot al racó més inaccessible.

I ara, l'altra. Em pareix a mi que el concepte de llibertat d'expressió necessita d'una revisió urgent, perquè ja no pareix significar lo que haguera de significar. Hui, LosInhumanos no podrien cantar allò de “Las chicas no tienen pilila, pilila, las chicas no tienen pilila… y nunca la tendrán chubirú chubirá, y nunca la tendrán” sense que algú se sentira ofés.

Per a fer-nos-ho mirar.